Lluís Llach desxifra Martí i Pol per als científics

BarcelonaMig emocionat, mig avergonyit, Lluís Llach es va posar ahir al servei de la ciència. Va fer un exercici curiós i difícil: seleccionar entre les característiques personals del seu amic Miquel Martí i Pol les que podrien ser d'interès per als investigadors, filòlegs, traductors i professors. La relació del músic i el poeta ha estat a bastament explicada. Llach ha publicat aquest any el llibre-disc Estimat Miquel sobre el seu mètode creatiu, i abans el poeta ja havia afirmat: "El Lluís i jo som un. Hi ha una connexió entre els dos com mai no m'havia passat. Artísticament, podem anar més anllà. En el terreny personal no".

Això converteix automàticament el cantautor en una espècie de graduat superior en la figura del poeta de Roda de Ter. I per això ahir va ser l'encarregat de la conferència inaugural del II Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol, les jornades científiques que, fins diumenge, apleguen investigadors a Barcelona, Roda i Girona per compartir els estudis sobre vida, obra i pensament del poeta. Curiosament, l'acte d'ahir tenia lloc el mateix dia, a la mateixa hora i a la mateixa ciutat que la conferència inaugural del col·loqui universitari sobre Manuel Vázquez Montalbán feta per Eduardo Mendoza. Els autors van morir amb 24 dies de diferència, ara fa deu anys.

L'enyor, l'admiració i el respecte traspuen en les paraules de Llach, que busca a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Catalans la mirada d'aprovació de la viuda de Martí i Pol, Montserrat Sans. Ell es pot permetre, també, esquitxos d'humor: "La malaltia va tenir una incidència en la seva obra, jo crec que positiva. Dèiem que la malaltia havia evitat que fos cantant i l'havia condemnat a ser un magnífic poeta", va dir somrient. Seriosament, Llach creu que l'esclerosi va fer que "poués en el jo de manera més profunda". "Va arribar a un punt que va decidir que era més útil mirar endins. Com a amic, jo patia, perquè el Miquel tenia una tendència a la tristesa, i allò volia dir solitud, sofriment i aïllament. Com a creador, em produïa admiració".

Llach va destacar aspectes com el rigor de l'escriptor. "Es castigava. Quasi li demanaves que no s'exigís tant -explicava-. En canvi, era molt generós amb els altres". També l'admirava la capacitat de fixar-se en els petits detalls: "Tenia una gran preocupació per l'ésser humà, pel que li passa a l'altre", deia Llach, que va conèixer l'autor quan ja no feia poesia social i col·lectiva, sinó "íntima" i "essencial". El "sentit de justícia" i la "tossuderia ideològica", en un home que sempre es va declarar del PSUC, anaven de bracet d'una "profunda coherència ideològica". Per Llach, "darrere del gran poeta hi havia una gran qualitat humana".

Un col·loqui universitari per aprofundir en l'autor

La Universitat de Vic ha impulsat la segona edició del col·loqui dedicat a Miquel Martí i Pol, catorze anys després del primer. Ahir es va inaugurar, però avui se celebren a la Universitat de Vic el gruix de conferències, 16 ponències i taules rodones amb experts de tot el món. La principal novetat que aportaran se centrarà en la repercussió del poeta a escala catalana i internacional. "Martí i Pol no s'ha acabat. És molt llegit, però encara en sabem poc", afirma Ricard Torrents, president del comitè científic. Les activitats divulgatives -com una ruta literària i una visita al seu llegat- es concentraran demà dissabte a la població del poeta, Roda de Ter (Osona).