El 2011 l'equip de l'editorial Alrevés i Àlex Martín van començar a idear Crims.cat, una col·lecció de novel·la negra que va presentar els dos primers títols el mes de gener del 2012, Història de mort, d'Andreu Martín, i Torn de nit, d'Agustí Vehí. "Nou anys més tard podem dir que tenim una gran generació d'escriptors dedicada al gènere negre. Quan vam començar teníem la voluntat de crear un segell significatiu que aplegués autors consolidats i impulsés noves veus", explica Àlex Martín Escribà, que des de Salamanca, on és professor universitari, ha aixecat un catàleg que ja supera el mig centenar de títols.
Els precedents inspiradors de Crims.cat són clars per a Àlex Martín, que ha dedicat assajos i articles al gènere, l'últim dels quals ocupa el número 50 de la col·lecció, Escrits policíacs (2020). "La Cua de Palla, d'Edicions 62, i La Negra, de La Magrana, són referents. Són col·leccions que es recorden amb amor i malenconia. Però això ha passat sobretot al cap dels anys. En aquest sentit, sempre recordo unes paraules d'un professor que vaig tenir a la universitat, Enric Sullà, i que llavors no vaig entendre: «Els filòlegs treballem per a la posteritat»", explica.
Noms consagrats, noves veus i traduccions
La vocació "eclèctica" –d'autors i territoris representats– de la col·lecció ha permès que en el catàleg hi convisquin noms consolidats com Rafael Vallbona, Teresa Solana i Jordi de Manuel amb veus més joves, el cas de Ferran Grau, Sebastià Bennasar i Xavier Aliaga. "A Crims.cat hi conviuen autors del Principat, de les Illes Balears i del País Valencià: aquesta era una intenció des del principi", admet Martín. També hi havia la voluntat de traduir autors sobretot mediterranis, de la tradició francesa, italiana i portuguesa, la majoria dels quals inèdits en català i castellà. L'últim nom que hi han afegit és el de Marie Vindy, però ha anat precedit de François Thomazeau, Mario Zambújal i Sandrine Collette.
"Ser editor d'una col·lecció, i fent-ho amb l'intervencionisme que em caracteritza, és esgotador –admet Martín–. Ara mateix tinc uns quinze títols emparaulats. Hi ha autors que, sense ser estrictament del gènere, negregen: el joc, la innovació i la contaminació són fonamentals perquè el negre es reinventi constantment". Martín reconeix que Crims.cat "ha greixat una maquinària que no té aturador". A més dels autors que ja han repetit (Martín, Vallbona, Bennasar...), la col·lecció ha esperonat la creació de Llibres del Delicte (2013), l'impuls de Lo Marraco Negre, de Pagès Editors (2017), i l'arrencada aquest 2020 de la col·lecció negra d'Univers.