9. Els lligams entre empreses sureres empordaneses i els serveis d'intel·ligència nazis

BarcelonaLa indústria del suro, localitzada essencialment a l’Empordà, va interessar molt aviat els alemanys. El contraespionatge francès a Barcelona durant la Segona Guerra Mundial va centrar les seves investigacions en tres municipis on els alemanys tenien interessos: Figueres, Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Figueres. La principal empresa era FECASA (Fábrica Española de Corcho Aglomerado SA), que pertanyia a tres importants agents alemanys: Berti Koepke, Paul Taboschat i Hans Martin. El principal accionista era l’espanyol Juan Viñolas Marsal (que també era agent de l’Abwehr i que donava cobertura comercial als membres de l’Abwehr de Barcelona) per evitar el bloqueig internacional dels seus fons l’any 1945. El director de l’empresa era Juan Manich, de Palafrugell. Don Pablo (l’àlies de Taboschat) tenia 2 milions de pessetes invertits en aquesta empresa, mentre que Koepke en tenia només 100.000. Carlandines era el gerent de la fàbrica de suro propietat de Don Pablo a Barcelona i també era agent de l’Abwehr barcelonina.

Palamós. L’empresa surera Discos de Corcho SA tenia un comerç continu amb Alemanya. Els socis eren Luis Camós, germanòfil, i un alemany resident a Madrid del qual no es diu el nom. A l’empresa Kurt Walter el director era Walter Hermann. Kurt Walter, el propietari, era un nazi molt actiu que vivia a Catalunya des del 1930 i que estava casat amb una catalana. Walter era el comprador oficial dels importadors de taps de suro de Bremen (Alemanya). Segons un altre informe del contraespionatge francès, Kurt Walter també era empleat de l’empresa surera Armstrong a Palamós, que feia trameses de suro a Alemanya. Paral·lelament, Walter tenia una relació molt estreta amb un espanyol anomenat Moral, que era el pràctic del port de Palamós. Walter, Armstrong i Moral formaven una petita xarxa entre Palamós i Alemanya: Armstrong fabricava, Walter feia la relació política amb els nazis i Moral feia la vista grossa al port. En l’informe també se citen Pedro Mato i Raoul Tauler, sense especificar-ne res més.

Sant Feliu de Guíxols. Les empreses i els empresaris surers que feien comerç actiu amb els nazis eren Francisco Banaset, Jaime Bofill Gelpí, José Bonal Clos, Greiner J.A. i Greiner C.A. Hijos SA, Willy Müller, Federico Wirsing, Canadell e Hijos SL, H. Keller i José i Alfredo Mont Brunet. Tots aquests empresaris i empreses sureres eren a les llistes negres britàniques. Cap d’aquestes empreses no va deixar de funcionar després de la caiguda del nazisme, per bé que algunes eren completament alemanyes. El cas dels germans Mont Brunet és interessant: surers de Sant Feliu de Guíxols, el seu pare (que va morir el 1944) era a la llista negra dels serveis britànics, però durant l’ocupació alemanya es van establir al Voló (Rosselló) per facilitar les seves operacions comercials amb els nazis. El pare era agent de l’Abwehr i del SIM espanyol i tenia amistat personal amb Antonio de Correa y Veglison, governador civil de Girona el 1939 i de Barcelona del 1940 al 1945.

* I en el capítol 10: Les bústies d’enllaç dels nazis a Barcelona