BarcelonaUn grup força heterogeni de gent -hi ha des de nens de 12 anys fins a homes de 60- fabrica un cotxe dron al Living Lab de la Biblioteca de Volpelleres de Sant Cugat. Al bell mig de la Biblioteca del Fondo de Santa Coloma de Gramenet hi ha fogons i estris de cuina i una colla de nens amb les seves mares aprenen a fer halwa, puri i lahori chana. En 18 biblioteques del Baix Llobregat es poden plantar horts urbans i a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers les famílies poden inventar-se nous superherois i buscar bandes sonores per als llibres. Les biblioteques gestionades per la Diputació de Barcelona segueixen treballant per deixar enrere la imatge clàssica. Han batejat el projecte amb el nom de BiblioLab i el pla d’actuació s’allargarà fins al 2019.
“¿Podem continuar treballant com fèiem fins ara? La resposta segurament és que no perquè han canviat les formes d’adquirir coneixement i de relacionar-se”, reflexiona la responsable del Servei de Biblioteques de la Diputació, Marta Cano. Rere el projecte de BiblioLab, explica, hi ha la idea de canviar el concepte de l’espai bibliotecari: no només ha de servir per accedir a continguts, sinó que s’hi han de crear continguts. A la biblioteca hi pot passar de tot. Mentre Cano explica què és BiblioLab, rep un missatge d’un grup de bibliotecaris catalans que són a Dinamarca visitant nous models. “La biblioteca pública de Herning és el lloc de pas d’una marató”, diu Cano. Allà els llibres són a les plantes inferiors, en una zona coneguda com The deep (les profunditats).
Carnets 24 hores
Carnets 24 hores Hi ha més exemples de biblioteques que han deixat de ser temples de silenci. A la Biblioteca 10 d’Hèlsinki s’hi pot ballar, tocar la guitarra i fer negocis, i en alguns pobles petits de Dinamarca i Suècia els veïns tenen carnets amb els quals poden entrar a la biblioteca -sense que hi hagi ningú treballant-hi- les 24 hores del dia. Com a espais públics, sobretot als països nòrdics, les biblioteques volen que els veïns comparteixin coneixements i experiències, fins i tot que inventin. I res fa pensar que caiguin en desús: a la biblioteca pública de Plymouth, entre 2011 i 2015 l’assistència als programes públics ha augmentat un 65%.
Cano assegura que les biblioteques continuaran sent el lloc on es presten els llibres: “Les col·leccions hi continuaran sent, però no tindran la centralitat que tenen ara”. El nou model opta per oferir projectes segons el barri o l’entorn, i la responsable de biblioteques de la Diputació de Barcelona defensa que això no crearà desigualtat: “Mirem l’entorn i l’incorporem a la biblioteca”, argumenta. Ara hi ha dues biblioteques (a Viladecans i Vic) a punt d’inaugurar-se. A Viladecans es vol fer un centre especialitzat en divulgació científica i innovació educativa, i a Vic s’estudia la possibilitat d’un espai de creació musical. “La irrupció de la tecnologia també crea diferències i les biblioteques poden garantir un accés democràtic a les noves tecnologies, perquè no tothom es pot pagar Spotify i Netflix”, rebla Cano.
Darrere d’aquest canvi de plantejament hi ha també el temor de perdre públic, sobretot jove. Actualment l’usuari de les biblioteques públiques té una mitjana d’edat de 37 anys i el préstec de documents disminueix any a any: a la xarxa de biblioteques municipals el 2011 es van prestar 13.002.513 documents i el 2016, 11.468.948. Continua sent, amb tot, el servei municipal amb una puntuació més alta: 8,2. “La gran transformació de les biblioteques va ser als anys 80 -explica el degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, Ernest Abadal-, però ara hi ha un cert estancament, hem d’ampliar serveis i vincular les biblioteques a les noves tecnologies”.
Associar la biblioteca només al llibre imprès és un tòpic que, segons Abadal, forma part de temps pretèrits. “El pes del llibre imprès anirà baixant i en un futur ja no necessitarem grans espais per a les col·leccions. En una societat on la tecnologia pot abocar a l’aïllament, les biblioteques seran més un espai de trobada, perquè estan situades en llocs cèntrics, obren moltes hores i s’hi fan moltes activitats. Poden ser com una segona casa”, reflexiona.
Contes interactius
En aquesta exploració de nous camins, fa dos anys i mig, a petició de l’Associació de Veïns de Volpelleres i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat, la Diputació de Barcelona, el Centre de Visió per Computador i la UAB, la Biblioteca de Volpelleres va engegar un nou projecte: el Library Living Lab. Els seus usuaris -hi han passat 1.187 persones- han creat un Fórmula 1 en 3D, un dron radiocontrolat i un catamarà. “No només ho han creat, sinó que també ho han documentat, per tant estan generant coneixements. Ja no té sentit pensar només en allò que està escrit als llibres”, diu Dimosthenis Karatzas, un dels responsables del Centre de Visió per Computador de la UAB. Treure el laboratori de la universitat i col·locar-lo en una biblioteca és força pioner: a Europa hi ha un centenar de living labs, però el de Volpelleres és l’únic localitzat en una biblioteca.
“Aquí és possible fer un projecte així pel perfil sociodemogràfic dels veïns: la majoria són joves, tenen formació universitària i estan molt interessats en les noves tecnologies”, assegura Joana Barbany, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Cugat. Adaptar-se a les necessitats del barri, segons Karatzas, no és discriminador: “Són elements possibilitadors, la biblioteca hauria de respondre a l’ecosistema local”. A Volpelleres es va desenvolupar un prototip perquè els nens poguessin crear contes interactius. S’ha desenvolupat tecnologia per visitar una biblioteca des d’un museu i noves maneres d’accedir a les col·leccions digitals. “Ara hi ha molt contingut cultural, però ningú l’utilitza”, explica Karatzas. Un dels prototips que han desenvolupat s’ha fet servir per difondre 5.000 obres de Joan Brossa. Es va crear una pantalla tàctil amb poemes visuals de l’escriptor en la qual el lector pot triar la composició preferida, comentar què li provoca i, seguidament, promocionar-la a través de Twitter (@BrossaInedit).
Però com en tot experiment, en què es prova, s’observa i, segons com, es canvia de metodologia, encara hi ha molts reptes. En el cas de Volpelleres s’han d’adaptar diferents formes de treballar perquè, per exemple, bibliotecaris i investigadors no treballen de la mateixa manera: “És un model molt complex de governança”, opina Karatzas.
“No només s’innova a escala tecnològica, sinó que també es pot canviar la forma de treballar i hem d’acabar de definir la manera d’integrar els usuaris dels diferents espais”, reflexiona la directora de la Biblioteca de Volpelleres, Laura Solà. “En el decurs de 102 anys d’història ens hem anat adaptant als canvis -explica Abadal-. No és necessari fer adaptacions curriculars a la carrera de biblioteconomia, perquè ja es dona formació sobre noves tecnologies, gestió de serveis i gestió d’usuaris, però en espais com el de Volpelleres nosaltres podem ser els gestors però no els animadors. En un futur potser faran falta equips més interdisciplinaris”, conclou Abadal.
Fogons entre llibres, horts i laboratoris de lletres i imatges
Triar banda sonora per a un llibre o crear el DNI d’un superheroi
El Laboratori de Lletres i Imatges de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers convida les famílies a experimentar, però tot parteix dels llibres. “A les biblioteques, durant molts anys hem fet activitats que es podien dur a terme en una altra banda i al final no tenien cap relació amb els llibres o no relacionaven llenguatges”, explica una de les responsables del laboratori, Glòria Gorschs. Ara a la Roca Umbert es barregen diferents disciplines com la dansa, el cinema i la música. S’han creat des de bandes sonores per a un llibre fins a carnets d’identitat per a superherois. “Es tracta d’agafar un llibre per parlar, relacionar-se, jugar i descobrir-nos a nosaltres mateixos”, explica Gorschs. El laboratori també serveix per descobrir als pares llibres menys coneguts, més agosarats o que parlen de temes considerats sovint tabú. Hi ha clubs de lectura per a infants, i tot el que s’experimenta i com s’han anat elaborant les activitats es penja en un blog: “No té sentit que només treballem per al nostre raconet, moltes de les activitats després s’han fet en altres biblioteques”, diu Gorschs.
Plantar tomaqueres a les biblioteques
No hi ha res tan palpable i terrenal com els productes d’horta. El 2013, la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat va engegar el projecte De l’hort a la biblioteca amb l’objectiu de potenciar el consum i la cuina dels productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. L’èxit ha sigut espectacular: ja s’hi han sumat 18 biblioteques de la comarca. El seu emblema és un carro a la porta de la biblioteca. Moltes tenen un hort al mig de la biblioteca i algunes disposen d’hotels d’insectes.
A la iniciativa s’hi han abocat mercats, pagesos i cuiners. El 2014, la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer va rebre el II Premi Teresa Rovira i Comas a la Innovació a les Biblioteques Públiques Catalanes. “Tot va començar amb una activitat que vam fer amb l’Ada Parellada i un pagès del Baix Llobregat: vam omplir la sala d’actes de verdura, va ser un èxit”, explica la directora de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, Teresa Pagès. “Crec que si ha tingut tant d’èxit és perquè són activitats que es fan de forma comunitària, on tothom pot col·laborar”, diu Pagès. S’hi han fet activitats amb herbes remeieres, cicles de la terra, adobs... L’any que ve els protagonistes són les llavors. “Amb totes aquestes activitats també donem visibilitat a coses que, sinó, no en tindrien”, conclou Pagès.
Cuines del món per connectar cultures a Santa Coloma
El Fondo és el barri amb més immigració (un 40,19%) de Santa Coloma de Gramenet: hi viuen més de cent nacionalitats. Quan es va projectar la biblioteca es va buscar alguna cosa que connectés totes les cultures, una acció en què tothom pogués participar: la cuina. A la Biblioteca del Fondo hi ha fogons i tota mena d’estris, i les diferents comunitats hi fan tallers de cuina. A més, les activitats que s’hi realitzen connecten amb altres iniciatives lligades a la gastronomia de Santa Coloma: el Campus de l’Alimentació de la UAB i els restaurants Ca n’Armengol i Lluerna, que té una estrella Michelin.
