El llibre il·lustrat conquereix el territori dels adults

BarcelonaCada vegada és més remota la idea que un llibre amb imatges equival a una obra infantil. L’àlbum i la literatura il·lustrada han creuat els últims anys la barrera que els separava de les obres per a adults i han irromput en aquest territori amb força. Les dades de l’agència de l’ISBN ho refermen: el 2016 es van publicar 2.940 títols amb continguts gràfics per a adults, mentre que el 2017 la xifra va escalar fins als 3.413. Il·lustradors i editorials han vist en aquest nínxol un espai de creativitat no explotat fins ara que els obre una nova manera d’expressar-se i d’aprofundir, majoritàriament, en temàtiques i relats marcats per l’experiència personal.

Un gènere transversal

Trencar amb la restricció d’edat aporta llibertat als creadors

Si bé la tradició d’il·lustrar clàssics de la literatura fa temps que existeix amb apostes d’editorials com Libros del Zorro Rojo i Nórdica, les obres de creació contemporània són una tendència més recent. “Fins fa pocs anys, d’àlbums per a adults n’hi havia ben pocs. Ara ja no hi ha editorials que no en publiquin”, explica l’editor de Thule, José Díaz, que atribueix aquest fenomen a un canvi de percepció del gènere lligat a l’impacte de les obres adreçades a infants. “Es publiquen molts àlbums per a nens de gran qualitat. Això ha atret els adults cap al gènere, que abans estava menystingut”, afirma Díaz. A Thule ho han viscut amb llibres com Jo vaig amb mi de Raquel Díaz, un títol pensat inicialment per a infants però que, segons l’editor, “s’ha convertit en un regal entre els adults”.

A diferència d’altres gèneres en què tot el pes recau en la paraula, els llibres il·lustrats gaudeixen, gràcies a la imatge, d’una transversalitat insòlita que els permet seduir lectors d’edats diverses. “Cada vegada em trobo més adults que compren els àlbums per a ells -apunta Beatriz Martín, autora de títols com Caperuza i Querida tía Agatha (Thule)-. Com que no hi ha una categorització per edats, els autors tenim molta més llibertat creativa”. Tot i això, una de les queixes recurrents entre els il·lustradors és el fet que moltes llibreries encara col·loquen els seus títols a les prestatgeries de literatura infantil. “El repte, ara, és trencar del tot amb aquesta barrera”, afirma Martín.

Pescar autors a Instagram

Les xarxes socials són una galeria per arribar arreu del món

Les xarxes socials, i sobretot Instagram, han contribuït directament a impulsar el llibre il·lustrat per a adults. Els autors han trobat en aquesta xarxa la via ideal per difondre la seva obra arreu del món de manera ràpida i eficaç. Laura Agustí, que acaba de publicar Gatos en la cabeza (Lunwerg), assegura: “Instagram és una gran ajuda, perquè et permet arribar a molta més gent i acosta el llibre a un tipus de públic que potser no el buscaria en una llibreria”. Ella és un dels nombrosos exemples d’il·lustradores que s’han llançat al món literari mitjançant l’encàrrec d’una editorial que les ha anat a buscar.

Després de descobrir-la a través de la xarxa social, el segell li va proposar “de publicar un llibre de temàtica lliure”, explica, i ella ho va acceptar “perquè era un projecte diferent de les exposicions que havia fet fins aleshores”. Agustí forma part, juntament amb altres artistes com Maria Hesse i Rebeca Khamlichi, d’una generació d’il·lustradores nascudes entre els anys 80 i 90 que han convertit Instagram en la seva pròpia galeria. “Internet és clau perquè les editorials es fixin en tu i puguis accedir a projectes. El nombre de seguidors no és tan rellevant”, afirma Khamlichi, que signa Las hijas de Antonio López (Bridge).

Artistes de text i dibuix

Una única firma per transmetre històries i mirades personals

El llibre il·lustrat per a adults adopta una àmplia varietat d’estils i de formes -des de l’àlbum fins a l’ urban sketching i el format enciclopèdic-, però la majoria de títols tenen una característica comuna: l’il·lustrador és també l’autor del text. Khamlichi, per exemple, explica que ella mai havia tingut la necessitat d’escriure fins que, quan va voler relatar episodis de la seva infantesa, es va adonar que els dibuixos feien curt. “És una història molt personal que necessitava expressar per mi mateixa”. Aquesta necessitat de plasmar una mirada personal sense supeditar les imatges a un text extern també la comparteixen altres artistes com Miguel Herranz, que plasma la seva visió de Barcelona a Terrats de Barcelona (Gustavo Gili). “Volia apel·lar a la part més emotiva, transmetre sensacions i històries. Per això vaig descartar que algú altre escrivís el text”, assenyala.

Paula Bonet va començar la seva trajectòria literària il·lustrant textos d’altres autors, però des de fa un temps s’ha bolcat a crear també el text de les seves obres. “La imatge i la paraula tenen el mateix pes en els meus llibres. L’important és expressar i comunicar una idea amb les eines que tinc a l’abast”, indica Bonet, que defuig l’etiqueta d’il·lustradora i defensa la necessitat d’apostar per llibres de fons. “Em fa por que ara es publiquin molts títols il·lustrats per sumar-se a aquesta tendència. Cal que el públic sigui crític amb les imatges. Al capdavall, només els llibres que tenen un discurs al darrere romandran, la resta s’apagarà”, assenyala l’artista, que fa uns mesos va presentar Por el olvido (Lunwerg) i al setembre traurà un llibre sobre pèrdues gestacionals en què la paraula “serà la gran protagonista”.

Els obstacles de l’edició

El procés és més lent i les vendes no són de ‘bestsellers’

Per als editors, treballar en un llibre d’il·lustració també implica uns esforços que els títols només de text no necessiten. “Cal escollir bé el paper, pensar en les reimpressions i implicar-te molt en la producció. És el tipus de llibre en què més edito”, apunta l’editora de Bridge, Iolanda Batallé, que precisa que el comportament d’aquests títols difereix lleugerament dels volums de text. “Com que llueixen molt i la gent els regala sovint, els seguim reimprimint”, apunta.

L’editor de Comanegra Jordi Puig coincideix amb ella i distingeix entre “dues lligues diferents” dins del gènere. Segons Puig, “la batalla dels il·lustrats és molt cruenta” per l’exigència lligada al producte. “Quan t’hi llances fa por, perquè la inversió és bestial, sobretot el cost de la impremta, i tant la feina d’autoria com la d’edició també són molt més lentes i de cost superior”, diu Puig.

Després d’editar El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya de Joan de Déu Prats i Maria Padilla, ara Comanegra ha tret El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya. Amb tot, els avenços tecnològics han facilitat les coses i han potenciat també la irrupció del gènere. “Les impressions digitals són molt bones. Gràcies a la tecnologia, podem fer llibres de molta qualitat a preus assequibles”, subratlla Víctor Martínez, conegut amb el sobrenom de Swasky i autor d’ Hola, Miró!!! (Gustavo Gili).

Professionalitzar el sector

Els il·lustradors han de buscar-se altres feines a banda de publicar

L’auge del llibre il·lustrat per a adults és innegable, però també ho és la precarietat en les condicions econòmiques que pateixen els autors. De fet, els il·lustradors veuen aquest gènere com una nova via per explotar la seva creativitat tot i que descarten que sigui un camí professional viable per si sol. “És impossible que sigui l’única font d’ingressos, perquè cap dels llibres que es publiquen són de consum massiu”, assegura Martínez. L’editor de Thule explica que “s’està començant a crear un petit star system d’autors” malgrat que “el mercat encara és molt primerenc” i molts artistes “es busquen feina en altres països on les condicions són millors”.

Aquesta precarització, però, va més enllà del món editorial. Segons una enquesta de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) del 2017, un 70% dels il·lustradors necessiten compaginar la seva feina amb altres activitats per viure. Per això autors i editors coincideixen a defensar que la trajectòria del llibre il·lustrat ha d’anar lligada de manera prioritària a una professionalització pròpia d’un sector carregat de potencial per assolir la plena maduresa.