La llibertat segons Vargas Llosa

Dedicàvem l’article de la setmana passada a unes malhumorades i oprobioses opinions de Javier Marías, i aquest el dediquem a unes paraules esborronadores de Vargas Llosa, novel·lista també, que al darrer congrés del PP va dir que, quan es vota, l’important no és la llibertat, sinó “votar bé”, paraules, les dues últimes, que van fer pensar tothom que advocava per votar el Partit Popular, que deu ser el seu.

Aquesta exclamació necessita un comentari: la llibertat, per començar, és un a priori en qualsevol règim democràtic i parlamentari. Sense llibertat no hi ha processos electorals, i amb poca o falsa llibertat aquests processos estan aviciats per la manipulació, la mentida i fins i tot una repressió tàcita, com va passar amb el famós referèndum de Franco després de “25 anys de pau”, i no de llibertat.

Però també és cert que, juntament amb la llibertat, importa molt que els votants sàpiguen bé què es disposen a votar abans de fer-ho; que estiguin sòlidament informats; que hagin presenciat molts debats entre els candidats i, en el millor dels casos, que hagin sabut destriar què hi ha de veritat i què hi ha de mentida en tot programa electoral o proclama electoralista. És molt cert que l’opinió dels votants està cada cop més mestrejada per mitjans de tota mena, des dels més oberts, com la televisió, fins als més privats, com els missatges de les xarxes socials. En realitat, doncs, hem d’estar d’acord amb la idea de Vargas Llosa que “s’ha de votar bé”, és a dir, amb ple coneixement de causa i molta informació fidedigna (difícil de trobar, certament, en les nostres conteses electorals). El que resulta impropi, esbalaïdor, és que el novel·lista considerés, sense que calgués expressar-ho, que només es vota bé quan es vota el PP.

I hi ha una cosa que mai no es podrà dir sobre un procés electoral en una democràcia, i això és que “la llibertat no importa, o importa menys”, perquè ella és la veritable garantia de votar amb un cert grau de sobirania intel·lectual. Sense llibertat no podem votar, o votem a les palpentes. Quan es viu amb una llibertat com la que va pregonar Vargas Llosa, que és la mitja llibertat o la llibertat enganyosa de tot neoliberalisme, llavors és millor no votar ningú, no fos cas que la propaganda ens hagués arrabassat... la llibertat suficient per veure-hi clar.