Macron vol delimitar la difusió d’imatges policials

ParísSí a filmar els policies; no a assetjar-los. Amb aquesta fórmula un pèl simplista, el ministre de l’Interior francès, Gérald Darmanin, ha resumit l’article 24 de la polèmica proposició de llei relativa a la seguretat global que penalitzarà la difusió d’imatges de les forces de l’ordre quan hi hagi una mala intenció. “El nostre deure és protegir els policies i els gendarmes, sovint a mercè de les xarxes socials”, explicava.

Però el text, que els diputats van adoptar en primera lectura el 24 de novembre a l’Assemblea Nacional, aixeca fortes crítiques entre els partits d’esquerres, ONGs i sindicats de periodistes. Ras i curt, el qualifiquen de lliberticida i temen que afavoreixi la impunitat policial. Des de llavors s’han convocat manifestacions gairebé cada dissabte en unes quantes ciutats del país.

En concret, l’article 24 modificarà la llei del 1881 sobre la llibertat de premsa. El text especifica que es castigarà amb un any de presó i amb 45.000 euros de multa si es difon “la imatge de la cara o qualsevol altre element amb què es pugui identificar un agent de la policia nacional, municipal o un militar de la gendarmeria quan estiguin actuant en una operació”. Tot plegat, “amb l’objectiu evident de perjudicar la integritat física o mental” de l’agent.

Des del govern han repetit per activa i per passiva que “els periodistes podran filmar qualsevol intervenció i difondre'n les imatges”. Els ciutadans “també podran filmar les operacions i, si veuen alguna situació contrària a la deontologia, podran enviar les imatges al fiscal de la República”, precisava el titular d’Interior. Es pot sobreentendre, doncs, que un ciutadà corrent que filma una intervenció policial i que puja el vídeo a les xarxes socials podria ser condemnat si també acompanya les imatges amb comentaris crítics, perquè es podria interpretar com una manera de “perjudicar els policies”, destaquen des de Reporters Sense Fronteres (RSF). La difusió d’imatges de manera malintencionada és un terme poc precís, una ambigüitat amb què sembla que es vol jugar. Dependrà, finalment, de l’apreciació del jutge.

Des de les manifestacions dels armilles grogues fins a les protestes en contra de la reforma de les pensions, les gravacions de ciutadans anònims i de periodistes de mitjans consagrats, però també minoritaris i freelance, han sigut útils per destapar actuacions violentes. N’és un exemple la difusió de les imatges d’un policia que va arrestar violentament una parella de manifestants el maig del 2018 a París. El vídeo va servir per descobrir que l’agent no havia d’haver actuat en aquella protesta. Un cas més recent va ser el brutal desmantellament d’un campament de migrants a la plaça de la República de París al novembre.

Amb tot, pocs dies després que l’Assemblea aprovés la proposició de llei, la majoria presidencial va anunciar que reescriuria el polèmic article 24. Una manera de calmar les aigües sense especificar com. Macron confia que al març els senadors modificaran el text abans que passi a una segona lectura.