Una auditoria de l'espoli franquista i cinc claus més de la nova llei de memòria espanyola
Segons Carmen Calvo, "el Valle de los Caídos serà un cementiri civil dels dos bàndols"
BarcelonaL’octubre del 2007 es van aprovar les lleis de la memòria a Espanya i Catalunya. Tretze anys després, durant els quals la llei aprovada pel govern de Zapatero ha viscut un llarg període d'hibernació per falta de pressupost, sobretot durant el govern del PP, s’ha presentat l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica espanyola.
Aquesta llei arriba després que diferents organismes internacionals alertessin l'estat espanyol sobre els dèficits de la llei del 2007 a l'hora de fer front a les greus violacions de drets humans que es van cometre durant la Guerra Civil Espanyola. A l'avantprojecte, que ha aprovat aquest dimarts el consell de ministres, li queda un llarg recorregut i la previsió és que no es presenti al Congrés de Diputats per a la seva possible aprovació fins a l'any vinent. "L'avantprojecte denota una assumpció més ferma sobre el dret a la memòria –diu la historiadora Queralt Solé–. Han passat 13 anys i el govern espanyol ha tingut temps d'aprendre d'altres normatives i lleis que han fet altres comunitats autònomes, però també evidencia una certa debilitat democràtica, perquè és força trist que al segle XXI hagi de posar per llei que es facilitarà l'accés als arxius públics".
Investigar els crims del franquisme
¿La nova Fiscalia podrà enderrocar el mur de la justícia espanyola?
L'avantprojecte de llei preveu la creació d'una Fiscalia de Memòria Democràtica i de Drets Humans. Per a les víctimes del franquisme, la justícia espanyola ha estat sempre un mur infranquejable. S'han intentat moltes estratègies, però mai s'ha aconseguit que cap jutjat acceptés revisar ni una sola sentència franquista ni tampoc que s'investigués cap exjutge, expolicia o exministre espanyol (l’única excepció és el cas Ruano). La llista és llarga: des del 2015, ajuntaments de tot l'Estat han interposat 13 querelles per crims contra la humanitat i 36 víctimes de tortura i familiars d’assassinats pel règim de Franco han intentat portar davant d'un jutge els seus torturadors i botxins. Tots els casos han estat arxivats. La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, ha explicat que l'objectiu d'aquesta Fiscalia serà facilitar la investigació dels crims del franquisme. La previsió és que aquesta nova Fiscalia practiqui les diligències i actuï davant de qualsevol denúncia per delictes comesos durant la Guerra Civil i la Dictadura i faciliti la investigació de les violacions de drets humans que es van cometre fins a l'entrada en vigor de la Constitució. Ara bé, no queda clar com aconseguirà vèncer la resistència que fins ara s'han trobat molts advocats en tots els àmbits judicials. "El dret a investigar el franquisme sempre ha existit, el que no s'ha pogut fer fins ara és investigar-lo judicialment, m'agradaria saber com ho faran, sobretot si es té en compte que el 2012 el Suprem va tancar la via judicial –diu el professor d'història del dret Alfons Aragoneses–. El Suprem va dir que les víctimes tenien dret a la veritat però que això era feina dels historiadors".
Anul·lar els judicis franquistes
Seguir el pas que va fer el Parlament català el 2017
L'avantprojecte de llei també declara il·legals, nuls i sense cap efecte els consells de guerra i judicis que es van fer per motius polítics durant el franquisme. Aquest pas ja l'havia fet el Parlament català el 2017. A Catalunya 65.590 persones van ser sotmeses a consells de guerra. Algunes van passar molts anys a la presó, se les va marginar i estigmatitzar, i 3.358 van tenir un destí molt pitjor: van ser executades. També es farà un cens –encara no existeix a l'estat espanyol però sí que fa anys que es treballa a Catalunya– de les víctimes de la Guerra Civil. "És necessari fer un treball per trobar la veritat", ha dit Calvo.
Una auditoria de l'espoli franquista
¿S'arribarà al fons de com es van crear els grans patrimonis durant la dictadura?
Un gran canvi respecte a la llei que es va aprovar durant el govern de Zapatero és l'auditoria de l'espoli franquista. L'avantprojecte de llei aclareix que promourà les iniciatives necessàries per investigar les confiscacions produïdes per motius "polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la Dictadura". En concret, destaca que es farà una auditoria incloent les sancions econòmiques que es van aplicar als judicis franquistes i un inventari dels béns i drets confiscats. "Serà obrir una autèntica caixa de trons, si s'obren recerques a tot l'estat espanyol –diu Jordi Guixé, director de l'Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona–. El govern de Zapatero no s'hi va atrevir, però si la nova llei tira endavant posarà sobre la taula com es van fer les grans fortunes".
Tanmateix, Guixé no creu que es pugin retornar propietats i diners perquè les quantitats serien estratosfèriques i han passat moltes dècades. No només hi ha edificis, boscos i grans propietats rurals sinó també diners. Els diners republicans es van haver de dipositar al Banc d’Espanya sense obtenir res a canvi. Moltes famílies es van quedar sense els estalvis. I hi va haver una altra eina repressiva, la Llei de Responsabilitats Polítiques del 9 de febrer del 1939, que tenia sobretot un objectiu econòmic: fer pagar als vençuts la factura de la guerra. És incalculable tot el que el franquisme va destrossar. Guixé, però, valora que el nou avantprojecte és "més concret" que l'anterior llei del 2007: "És més professional però falta veure si hi haurà la voluntat política i els pressupostos per aplicar-la".
L'exhumació de fosses
Subvencions per valor de 750.000 euros, a l'espera de nous pressupostos
L'Estat vol liderar la recerca de les persones que porten dècades enterrades al costat de les carreteres i cementiris o al camp de batalla, en fosses comunes. Es vol actualitzar el mapa de fosses i es faran plans quadriennals amb plans de recerca, localització i exhumació i identificació de les fosses. Es farà amb la col·laboració dels ajuntaments i les comunitats autònomes. De moment, es treballa amb pressupostos prorrogats i hi ha 750.000 euros per a subvencions a les qual podran optar entitats, associacions sense afany de lucre i universitats. Segons el secretari d'estat de Memòria Històrica, Fernando Martínez, un 60% es destinarà a l'exhumació i la resta a la investigació.
En els últims deu anys, dotze comunitats autònomes ja han fet lleis de memòria pròpies que han permès exhumar fosses i recuperar els noms d'algunes víctimes, però fins ara l'Estat mai havia atorgat fons públics a la recerca. De fet, la majoria d'exhumacions depenien d'entitats, associacions i familiars amb finançament privat. Sense gaires recursos, però, s'ha fet molta feina: s’han obert 750 fosses, s’han exhumat 9.000 morts i se n’ha identificat un de cada tres. Es calcula que es podran recuperar unes 18.000 víctimes. D'altra banda, també es vol crear un cens de víctimes de la Guerra Civil; encara no existeix a l'estat espanyol, però a Catalunya s'hi treballa, sense gaires recursos, des del 1984, quan Josep Benet va crear el Centre d’Història Contemporània de Catalunya. També es crearà un banc d'ADN, com el que ja tenen comunitats autònomes com Catalunya, per poder identificar els enterrats a les fosses comunes. Institucionalment ningú estava en condicions de dir quina és la xifra de morts de la Guerra Civil a l'estat espanyol.
El futur del Valle de los Caídos
Un cementiri civil dels dos bàndols i sense monjos benedictins
Es ressignificarà el Valle de los Caídos, que passarà a ser un "cementiri civil dels dos bàndols", segons Calvo, i que dependrà de Patrimoni Nacional. Fins ara eren els monjos de l'abadia benedictina qui custodiaven i vetllaven el Valle. Calvo ha anunciat que la Fundación de la Santa Cruz del Valle de los Caídos, creada per Franco el 1957, ja no tindrà cap poder a Cuelgamuros. "S'extingirà automàticament perquè ja no té cap relació amb el nou objectiu", diu Calvo. El govern espanyol també es compromet a atendre les reclamacions i peticions d'exhumació dels familiars que ho hagin sol·licitat. De moment, no es preveu destruir el que durant anys va ser una tomba faraònica per als vencedors sinó fer-la servir com a eina per explicar què va ser el nacionalcatolicisme. "Encara ho hem de reflexionar, però pot servir per conèixer quines empreses es van lucrar amb la seva construcció, els poblats on van viure els treballadors, com es va sistematitzar el treball forçat, analitzar la simbologia...", diu Martínez.
La vicepresidenta del govern espanyol també ha destacat que la Guerra Civil i la Dictadura passaran a formar part dels currículums dels estudiants de batxillerat i dels docents: "La democràcia espanyola no es podia permetre ni un dia més sense una llei com aquesta. Els nostres joves necessiten saber d'on venim".
L'apologia del franquisme
¿Desapareixerà la Fundación Francisco Franco?
La nova llei també planteja la retirada de títols nobiliaris que tenen a veure amb personatges que van tenir alguna relació amb el cop d'estat, la dictadura i la repressió. Seria el cas, per exemple, del ducat de Franco, que és un títol que va atorgar el 26 de novembre de 1975 el rei emèrit i que va rebre la viuda del dictador, María del Carmen Franco i Polo. Des del maig del 2018 l'ostenta la neta del dictador, Carmen Martínez-Bordiú. Les condecoracions i medalles que encara tenen persones vinculades amb la dictadura seran retirades. S'obligarà a retirar de l'espai públic qualsevol simbologia franquista i no es permetran actes que exaltin la dictadura. Tampoc es donaran diners públics ni es permetrà que existeixin fundacions públiques que exaltin la Dictadura. Una altra novetat són sancions de fins a 150.000 euros per delictes com la profanació de fosses o el trasllat de víctimes de la Dictadura sense el permís dels familiars. Tanmateix, si finalment s'aprova la llei, això no implicarà l'extinció automàtica de la Fundación Francisco Franco. Declarar-la il·legal tan sols es podrà fer des del ministeri de Cultura, que té competències amb temes d'associacions, i s'haurà de fer per la via judicial.