Brussel·les tomba la llei del cinema de Catalunya perquè afavoreix el castellà

BarcelonaCop mortal a la llei del cinema, com a mínim tal com està plantejada ara. La Comissió Europea amenaça Espanya de portar-la a la justícia europea si Catalunya no retira l'obligació de doblar o subtitular en català la meitat de les còpies de les pel·lícules que s'estrenen al país. Brussel·les troba "discriminatori" que les produccions espanyoles quedin excloses de pagar aquest sobrecost i engega un procés sancionador per vulnerar el mercat comú, que podria acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

"La Comissió considera que la llei catalana del cinema és incompatible amb les lleis de la UE sobre el lliure moviment de serveis", diu la CE en un comunicat.

Brussel·les diu que la llei afavoreix les pel·lícules en castellà

La llei catalana obliga les distribuïdores a pagar el cost de traducció de les pel·lícules que s'estrenen als cinemes del país amb més de 15 còpies. Queden al marge, però, totes les produccions espanyoles i les estrangeres en versió original en castellà. I això, la CE troba que és un greuge cap a la resta d'estats de la Unió. "L'obligació que fixa és incompatible amb la llei europea, perquè exclou les pel·lícules espanyoles en versió original en castellà, i això és discriminatori", afegeix el comunicat. La llei suposa un sobrecost d'entre 25.000 euros i 77.000 euros per doblatge i entre 2.000 i 5.730 per subtitulació.

Diu l'article 18.1 de la llei del cinema: "Quan s'estreni a Catalunya una obra cinematogràfica doblada o subtitulada amb més d'una còpia, les empreses distribuïdores tenen l'obligació de distribuir el cinquanta per cent de totes les còpies analògiques en versió en llengua catalana". Tot i que el redactat no ho diu explícitament, les pel·lícules en castellà són les úniques que s'estrenen a Catalunya sense doblar ni subtitular i, per tant, queden excloses de l'obligació de distribuir la meitat de les còpies en català.

Fonts comunitàries han explicat a l'ARA que, tot i que la Comissió Europea troba "legítims" els objectius que persegueix la llei, el seu redactat la fa inviable perquè va en contra el mercat comú.

Madrid, únic interlocutor

Brussel·les només reconeix com a interlocutors els estats, i és per això que el procés sancionador s'engega contra el govern espanyol, i no contra el de la Generalitat. De fet, fa uns mesos, la Comissió ja va enviar una carta a Madrid informant que la llei del Parlament català violava la legislació comunitària, però no en va fer cas. Ara, davant la manca de resposta, Brussel·les fa un pas més i diu al govern espanyol que si no s'ajusta a les exigències de la CE en un termini de dos mesos, l'executiu comunitari podria portar el cas als tribunals.

"El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut que les polítiques dels estats que pretenen promocionar la llengua són legals", recorda el comunicat de la CE. Però conclou tot seguit: "Les mesures adoptades, però, han de complir certes condicions: han de ser proporcionades en relació amb l'objectiu perseguit i no han de discriminar els altres estats membres".

El procés sancionador l'engega el comissari de Mercat Interior i Serveis, el francès Michel Barnier. França ha estat, curiosament, impulsora i defensora de l'anomenada excepció cultural, que protegeix la cultura pròpia davant el lliure comerç.

La llei no s'està aplicant

La llei del cinema recorreguda ara per Brussel·les es va aprovar fa dos anys al Parlament de Catalunya amb els vots del tripartit i de CiU, i en realitat no s'ha arribat a aplicar. El setembre del 2011, després de mesos de bloqueig per la negativa de les grans distribuïdores nord-americanes a complir la llei, el conseller Ferran Mascarell va anunciar un acord amb les 'majors' al marge de la llei que preveia augmentar fins al 25% les pel·lícules doblades cada any en català a canvi d'incomplir la llei i les sancions previstes. El Govern de Mas va anunciar que invertiria 1,4 milions d'euros per al doblatge i les còpies.