Llegir una dona

Directora de TeatreHi ha lectures que, d'alguna manera, semblen transcendir l'experiència literària per proposar cruament una manera de percebre el món, una sensibilitat al descobert. Associo aquesta impressió a les meves primeres lectures de Cortázar, Dosto-ievski o Rilke. Però, amb Doris Lessing l'impacte de la lectura es va ampliar amb una dimensió nova, extraordinària. En llegir El quadern daurat , em va semblar que per primera vegada llegia una dona. No sabia ben bé en què consistia aquesta sensació, ni tan sols si m'agradava la idea. Però la sensació era indubtable: que mai abans no havia vist reflectida en una novel·la tan complexa i ambiciosa alguna cosa impossible de definir però impossible de no ser reconeguda com és el fet que hi ha una experiència del món de les dones que és inconfusiblement pròpia, amb necessitats i pulsions i associacions que un home mai no expressaria d'aquella manera… I que aquesta experiència abasta i teixeix estretament la convicció política, l'experiència sexual, la creació artística, l'anhel amorós, l'equilibri psíquic i la quotidianitat domèstica.

No tinc cap intenció d'aventurar-me en cap generalització, que a mi mateixa em semblaria reductora o fins i tot ofensiva. El que vull dir és que llegir Doris Lessing és llegir profundament una dona, una dona excepcional. Una dona que ha viscut com li ha donat la gana, en contra de molts cànons establerts, i resistint-se a ser absorbida per qualsevol mena d'etiqueta. Amb la seva compromesa lluita per anomenar les coses, per posar noms a l'experiència personal, la seva escriptura transmet sobretot una honestedat visceral, que recorre algunes de les dècades més convulses del segle XX.

Arran de la lectura d' El quadren daurat , vaig descobrir la peça teatral Jugar amb un tigre , que Lessing va estrenar el 1962, el mateix any que es va publicar la novel·la. Considerada una de les peces emblemàtiques del teatre feminista dels 60, vaig traduir-la i dirigir-la a l'Espai Lliure, el 2008. Moltes vegades he tornat a pensar en aquest text, tan vell i tan vigent alhora. El tigre continua assetjant les relacions entre homes i dones. La creació continua essent un joc amb un tigre. Doris Lessing s'ha atrevit a jugar amb els tigres tota la vida. Sens dubte, això li deu haver costat unes quantes esgarrapades, com a mínim. Avui, que ens acomiadem d'ella, voldria celebrar la seva gosadia, tant per viure com per descriure aquest joc i aquesta lluita.