Llegendes escrites a cop de pedal

En les últimes quatre setmanes, els lectors aficionats al ciclisme han hagut de rascar-se la butxaca per atendre totes les novetats editorials que s’han publicat a l’Estat. La etapa decimocuarta. 71 historias de ciclismo, un recull d’articles i relats de Tim Krabbé; La rueda de la mentira. La caída de Lance Armstrong, de Juliet Macur; La milla invisible, una novel·la de David Coventry; La soledad de Anquetil, una extraordinària biografia en forma d’assaig de Paul Fournel, i Ciclopedia. Guía ilustrada del ciclismo, de Robert Dineen, són els títols que han aparegut a les llibreries catalanes aquests dies.

L’efecte comercial i mediàtic del Tour de França, que tot just arrenca demà a Düsseldorf, sembla un factor important a l’hora d’ubicar un llançament d’aquestes característiques al calendari. Però res d’això tindria sentit si no hi hagués un rerefons molt més potent i consolidat al darrere d’aquest permanent degoteig de novetats editorials. El boom del ciclisme com a pràctica esportiva ha acabat arrossegant també un boom literari al voltant seu. “Jo fins i tot parlaria de bombolla”, comenta Eneko Garate, creador i director de l’editorial basca especialitzada en ciclisme Libros de Ruta. “He comptabilitzat dotze títols entre el maig i el juny. Sincerament, crec que no hi ha lectors especialitzats per tant de llibre. És un nínxol que nosaltres continuarem intentant consolidar i ampliar, però soc el primer sorprès”.

Segons Garate, que al capdavant de la seva editorial ha recuperat nous clàssics del periodisme esportiu com Una dura carrera, de Paul Kimmage, aquesta fal·lera respon a dos factors molt concrets. “D’una banda, el boom del mercat anglosaxó. Hi ha tantes novetats i tantes editorials especialitzades, o no, publicant material sobre ciclisme –i que, a més, es ven bé–, que han cridat la nostra atenció i la d’editorials més grans com Seix Barral, Planeta o Contra”. “De l’altra, el boom del cicloturisme a nivell usuari. Crec que moltes editorials hem pensat que pot haver-hi força aigua en aquesta piscina. Però no és més que una intuïció o una esperança de futur, les xifres de vendes encara no es corresponen amb el pes que pugui tenir el ciclisme com a esport”.

Però al marge de modes, tendències i mercats, l’abundància de relats, cròniques i històries al voltant de l’esport més dur i bonic del món s’explica també, o sobretot, gràcies a ell mateix. Font inesgotable d’èpica, patiment, drames, proeses sobrehumanes i aspectes tèrbols, el ciclisme és, amb diferència, la pràctica esportiva més literària. Per moltes raons. “Sobretot, pel pes de la seva història”, apunta Garate. “Els diaris i els periodistes van ser els impulsors de les curses ciclistes, els que van crear les llegendes al seu voltant i ja des dels primers temps del ciclisme de competició hi ha hagut cronistes que han recollit totes aquestes històries. Ciclisme i periodisme han sigut un binomi inseparable”.

Les extraordinàries cròniques d’Albert Londres a Los forzados de la carretera. Tour de Francia 1924, de Dino Buzzati a El Giro de Italia, de Mario Fossati a El Tour de Francia o de Simón Rufo a La Vuelta a España són exemples vibrants i d’un extraordinari valor literari d’aquesta relació estreta i gairebé ancestral entre periodisme i ciclisme. Però els seus recursos van molt més enllà del testimoni i la crònica. Per a Garate, “les condicions d’inestabilitat del ciclisme –es mou com si fos un circ ambulant, el clima, les caigudes, els factors externs, el dopatge o els problemes institucionals– permeten investigar, especular, conspirar, crear teories...” Per no parlar del que l’editor de Libros de Ruta defineix com “el caràcter especial de molts ciclistes, rars i extrems en molts casos o amb moltes històries personals atípiques”.

En aquest sentit, les llibreries estan plenes de propostes fascinants: Orgullo contra prejuicio, del ciclista negre Marshall Major Taylor, un fascinant viatge als Estats Units de finals del segle XIX; El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo, del català Iván Vega, o, encara pendents de traducció, Lanterne Rouge, de Max Leonard, que se centra en la figura de l’últim classificat del Tour de França, o The race against the Stasi, de Herbie Sykes, sobre la vida del ciclista Dieter Wiedemann a l’Alemanya comunista. Són alguns exemples de tota “aquesta aleatorietat o incertesa del ciclisme, que dona l’oportunitat a periodistes i escriptors d’escriure sobre molts perquès que s’amaguen darrere de situacions concretes o d’explicar el que no s’ha vist ni entès”.

Fins i tot en l’àmbit de la ficció, el ciclisme irromp amb una força aclaparadora, tant o més imponent que en altres esports: La milla invisible, publicada aquests dies per Seix Barral, és un autèntic prodigi. Inspirada en la història real del primer equip de parla anglesa que va participar al Tour de França, l’any 1928, la novel·la és una meravellosa invocació de les misèries físiques i emocionals que acompanyen aquesta prova, però també una reflexió sobre les empremtes de la Primera Guerra Mundial. O El ciclista, de l’escriptor neerlandès Tim Krabbé, una de les obres capitals del gènere, relat acurat, introspectiu i contundent sobre la muntanya russa psicològica i emocional que es viu assegut en una bicicleta durant hores i hores de patiment.

“El ciclisme –assegura Garate– és un món tancat, amb molts silencis i codis secrets. Crec que en aquest sentit encara queden moltes històries per explicar. Tim Krabbé en alguns relats de La etapa decimocuarta... parla d’aquests codis, supersticions i normes no escrites. I és absolutament fascinant”. I, en aquest sentit, un dels temes relacionats amb el ciclisme que més pàgines han omplert és el dopatge. Com explica el director de Libros de Ruta: “A Espanya, i soc conscient que molts aficionats estan farts del tema, l’assumpte del dopatge no s’ha abordat amb la profunditat i seriositat que es mereix”.

Fora, en canvi, sí: bé des d’assajos discutibles i polèmics, els de Verner Møller, especialment Un diablo llamado dopaje, fins a testimonis en primera persona de corredors, com Tyler Hamilton i el seu Ganar a cualquier precio, David Millar i el seu Pedaleando en la oscuridad o Paul Kimmage i el magnífic Una dura carrera, el dopatge és un eix temàtic força recurrent en la bibliografia ciclista. Un fet que malauradament no es dona en altres esports igualment tocats per l’ombra de les trampes, esports com el beisbol, el tenis, l’atletisme o fins i tot el futbol, on encara es tracta d’un tema tabú i pràcticament intocable.

I el pitjor és que a Espanya encara queden per traduir i publicar els millors títols sobre la matèria: Secret défonce. Ma vérité sur le dopage, d’Erwann Menthéour; Prisonnier du dopage, de Philippe Gaumont; Breaking the chain, de Willy Voet; Bad blood. The secret life of the Tour de France, de Jeremy Whittle, o A clean break, de Christophe Bassons, són textos indispensables, necessaris, crus i colpidors que expliquen el que molts periodistes i aficionats no volen llegir ni saber per no trencar la mística i la màgia del seu esport preferit. “És difícil trobar l’enfocament –comenta Garate–. Jo també m’emprenyo quan molta gent vincula el ciclisme únicament al dopatge, però continuo pensant que és necessari un llibre sobre l’operació Port, sobre Eufemiano Fuentes... o fins i tot tirant enrere fins a Barcelona 92 i la dècada anterior”. Aquí ens tindrà esperant-lo.