La llarga i tortuosa devolució dels 'papers de Salamanca'
El procés va començar fa 19 anys i té un final incert
BarcelonaAmb 'els papers de Salamanca' hi ha, des de fa anys, una certa sensació de 'déjà-vu'. Ahir el Tribunal Suprem va confirmar la transferència a la Generalitat de documents custodiats a l'Arxiu General de la Guerra Civil sobre els quals hi havia controvèrsia. La documentació que es reclama va ser requisada per les tropes franquistes el gener del 1939 i fa dècades que es batalla perquè sigui retornada. Repassem anys de litigis, estira-i-arronses, manifestacions i promeses incomplertes.
26 de gener del 1939
L'ocupació militar
A finals del gener del 1939 l'exèrcit franquista va ocupar Barcelona. Van requisar documentació i patrimoni a través de les oficines i magatzems de la DERD (Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos).
Aquesta confiscació ja havia començat uns mesos abans en altres poblacions catalanes.
Juny-agost del 1939
Trasllat de la documentació
Durant els mesos de juny i juliol del 1939 es va traslladar a Salamanca la documentació confiscada a Barcelona. Allà, els primers anys de la Guerra Civil hi havia el Cuartel General de Franco, i el 26 de abril del 1938 s'hi va crear la Delegación del Estado para Recuperación de Documentos. Aquest és l'origen de l'Archivo Histórico Nacional, més tard Archivo General de la Guerra Civil Espanyola i, finalment, Centro de Estudios y Documentación de la Guerra Civil Española.
18 de gener del 1978
Reclama de conservació
A principis del 1978 el senador Josep Benet feia una interpel·lació parlamentària en què reclamava la conservació de la documentació de la repressió franquista.
18 de novembre del 1982
Microfilmació dels documents conservats
El novembre del 1982 s'establia un conveni entre l'administració de l'Estat i la Generalitat per poder microfilmar els documents conservats a l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca. Aquesta documentació fa referència a l'administració i govern de la Generalitat entre els anys 1932 i 1939.
El 1986 un grup d'arxivers del departament de Cultura de la Generalitat enviat a Salamanca per organitzar i classificar tota la documentació confiscada acaba l'inventari de 507 lligalls.
30 de març del 1995
Manifestació a Salamanca
El 15 de març del 1995 el consell de ministres del govern espanyol va aprovar retornar els documents però la decisió va generar protestes i alguns alts funcionaris s'hi van oposar. Milers de persones es van manifestar a Salamanca el 30 març del 1995 en contra del retorn de la documentació a Catalunya. Paral·lelament, alts funcionaris del ministeri van obstruir l'acord del consell de ministres.
12 de març del 1999
Creació de l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola
Es va crear l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, amb seu a Salamanca, a partir de la documentació que hi havia dins la secció Guerra Civil de l'Archivo Histórico Nacional.
Novembre del 2000
Creació de la comissió tècnica d'experts
Amb l'acord del conseller Jordi Vilajoana i la ministra Pilar del Castillo es va crear una comissió d'experts amb l'objectiu principal d'estudiar la documentació i determinar quina podria ser retornada a Catalunya.
Aquesta comissió estava formada per quatre historiadors, dos a proposta del departament de Cultura de la Generalitat, Joan B. Culla i Borja de Riquer, i dos a proposta del ministeri d'Educació, Cultura i Esports del govern central, Antonio Morales i Carlos Dardé.
A mitjans del 2002 la comissió va presentar dos informes divergents sobre el que s'ha de retornar a Catalunya.
21 de gener del 2002
Constitució de la Comissió de la Dignitat
La Comissió de la Dignitat es va constituir a l'Ateneu Barcelonès amb l'objectiu de pressionar des de la societat civil pel retorn dels documents catalans que hi havia a Salamanca.
Gener del 2006 - Juliol del 2011
El lent procés de devolució
El gener del 2006 va començar un procés de devolució de la documentació espoliada per les tropes franquistes. Un procés que la Generalitat va criticar per la seva lentitud.
A finals del novembre del 2010 l'Arxiu Nacional de Catalunya va rebre 549 lligalls de documents. Hi havia documents de sindicats i partits polítics com de la CNT de Barcelona, Casino Ferroviari de Lleida, CNT i Joventuts Llibertàries, Cooperativa Popular Lleidatana, Estat Català, PSUC i Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JUSC) i el Sindicat Agrícola Cooperatiu de Lleida.
![Els 'papers' tornen a mans dels propietaris](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
A principis del juliol del 2011 Joan Rangel, delegat del govern a Catalunya, va informar que el Centre Documental de la Memòria Històrica va acordar la restitució dels papers i el ministeri de Cultura confirmava un segon enviament.
Aquest segon enviament es va produir a finals de juliol del 2011, de mans de la ministra de Cultura Ángeles González-Sinde i la ministra de Defensa Carme Chacón a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Es van entregar 365 capses amb documentació confiscada entre el 1938 i el 1939 a sindicats, partits polítics i particulars, com el dirigent de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó.
Gener - juliol del 2014
'75 anys represaliats'
El gener la Comissió de la Dignitat va fer públic el manifest '75 anys represaliats', en què reclamava al ministeri de Cultura la restitució de la documentació pendent.
El juny del mateix any el ministeri de Cultura proposava una nova data per retornar 'els papers de Salamanca' pendents.
El juliol, en commemoració del 75è aniversari de la confiscació de la documentació, un centenar de persones es van concentrar sota el monument a Frederic Mistral a Montjuïc, símbol de la repressió cap a la llengua i cultura catalanes. A la concentració hi havia representants de diferents entitats i associacions de víctimes del franquisme, ERC, ICV, CiU, ERC i la CUP.
Desembre del 2017
Retorn dels documents
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar un recurs presentat pel president de l'associació Salvar el Archivo de Salamanca, Policarpo Sánchez, perquè tornessin a Salamanca els documents que l'Arxiu Nacional de Catalunya no havia pogut retornar als seus legítims propietaris o als seus hereus, perquè no havien estat localitzats o bé ja no existien.
Setembre del 2018
Nova petició de Borràs
El 15 de setembre del 2018, durant una visita al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, va lliurar al ministre de Cultura, José Guirao, un dossier amb "el llistat de greuges" del ministeri envers Catalunya. Entre aquests "greuges", hi havia una nova petició de retorn dels 'papers de Salamanca' pendents.
17 de juny de 2019
Confirmació del Suprem
El Tribunal Suprem (TS) va confirmar la sentència de l'Audiència Nacional del 2 de juny del 2016 en què es va acordar la transferència a la Generalitat de documents custodiats a l'Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca.
La Comissió de la Dignitat assegura que la transferència es pot fer de manera "immediata".
