24: Live another day - T9

Estimat Jack Bauer, com ha passat el temps, nano. De fet, veient les arrugues que ja no dissimules al teu rostre, ja no sé si dir-te nano. Sembla que fos ahir quan Cahiers du Cinéma va triar 24 com una de les millors pel·lis (sí, pel·lis) de l’any! Però no era ahir, era el 2002. Han passat massa coses des de llavors: el boom de les sèries del qual vosaltres vau ser pioners, la multiplicació de ficcions post 11-S sobre la idea del magnicidi o l’atac als EUA... Era normal que 24 aturés el crono fa cinc anys després de vuit temporades. La pausa necessària per veure si tenia sentit continuar. Potser, ara que la gent es mira tots els episodis de les sèries de cop, tants girs amb l’ai al cor seguits us condemnaven a la inversemblança. O potser la fórmula de temps real s’havia tornat una gàbia creativa que no donava per a més. O potser no. Perquè tornes a ser aquí. Sant tornem-hi, que no ha estat res. Jo et veig com sempre, Jack, almenys en els tres primers episodis de Live another day (per cert, quin títol més James Bond, no? Deu ser per la cosa londinenca...). Una mica més rovellat i més relíquia, però encara et prefereixo a tu que a Jack Reacher o Jack Ryan (potser no Jason Bourne) per resoldre conspiracions internacionals contra rellotge!