Liudmila Petruixévskaia: "Escriure és un part sense anestèsia"

BarcelonaLiudmila Petruixévskaia (Moscou, 1938) és una de les llegendes vives de la literatura russa contemporània. No va poder començar a publicar els seus relats fins a la caiguda del govern soviètic. Des de llavors, una part de les seves novel·les, obres de teatre i narracions han estat traduïdes a una trentena de llengües. El primer llibre que ens n'arriba en català és 'Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre' (Periscopi / Marbot), un recull de disset narracions escrites durant les últimes quatre dècades: totes elles presenten personatges apassionants que viuen en una precarietat considerable, sovint en cases minúscules, sumant tres generacions –avis, pares i néts– i plantant cara a conflictes que són difícils de resoldre.

"Escriure és un part sense anestèsia –ha dit aquest dilluns a l'ARA durant una llarga entrevista que serà publicada aquest dissabte al suplement ARA Llegim–. Quan t'arriba l'escriptura l'has de treure com sigui, perquè si no te n'acabaràs oblidant". Petruixvévskaia va començar les seves primeres ficcions quan rondava els trenta anys. "Molt abans d'això em vaig dedicar a escoltar el que explicaven a casa, que no era gens interessant, i d'altra banda vaig començar a inventar històries pels meus companys de campament –recorda–. Hi ha una realitat quotidiana i avorrida, que no m'ha interessat mai, i una altra de fantasiosa i fictícia que és molt atractiva d'explorar". Amor i mort són els dos temes en què l'autora ha anat aprofundint al llarg d'una trajectòria que inclou uns 40 títols.

L'escriptora russa és a Barcelona per a dues actuacions. La primera és aquest dilluns al vespre a l'Heliogàbal (20.30 h), on mostrarà el seu vessant de cantant, i dimecres tindrà una conversa amb Xènia Dyakonova al CCCB (19 h), en el marc de la programació contínua del festival Kosmopolis.