LITERATURA

La literatura hipnòtica de Manuel Baixauli guanya el Crexells

Baixauli (Sueca, 1963) va publicar La cinquena planta el 2014.
i Jordi Nopca
23/06/2015
2 min

BarcelonaLa cinquena planta, de l’escriptor valencià Manuel Baixauli, s’ha emportat la 44a edició del premi Crexells imposant-se a la seva única competidora, Mars del Carib, de Sergi Pons Codina, després que Valentí Puig se n’hagués retirat pocs dies després que es fes públic que el guardó literari perdia temporalment la dotació econòmica de 4.000 euros.

La història de la tercera novel·la de l’escriptor arrenca lluny: el 2005, una setmana després d’enllestir la novel·la que provisionalment havia titulat Futur -i que després es convertiria en L’home manuscrit -, Baixauli va anar a la Filmoteca de València i durant la pel·lícula que veia va sentir un formigueig als peus que l’endemà li va pujar fins a les cames. En menys d’una setmana l’autor estava paralitzat de cap a peus per culpa de la síndrome de Guillain-Barré. “Em va quedar tot parat menys el cor i el cervell, si no ja no us contaria res -recordava ahir-. Gràcies al llibre, ara puc parlar de la meva malaltia”. Després del tràngol, el narrador de la novel·la comença a sentir-se intrigat per l’últim pis del sanatori on es recupera: “Des de fora es veien les persianes mig abaixades i alguna ombra que es movia per darrere, però no s’hi podia arribar per ascensor, i les escales quedaven tallades per una porta tancada hermèticament”. Baixauli va anar treballant en el llibre, editat a Proa, “amb molts interrogants al cap, sense tenir res clar”. Després d’una primera versió “caòtica” va continuar treballant-ne l’estructura -“M’agrada dir que jo sóc, sobretot, reescriptor”, va explicar- i finalment n’ha tret una novel·la hipnòtica. “L’obra d’art ha de ser profunda, complexa i una aventura, però ha de ser tan planera com sigui possible -va dir-. El meu mètode d’escriptura és anar a cegues, m’agrada la sensació d’estar al precipici de no saber com continuar”.

stats