Lisboa rep el Sónar amb entusiasme

LisboaLisboa ha entrat aquest cap de setmana a la llista de ciutats que han acollit una edició del Sónar. L'expansió internacional del festival nascut a Barcelona el 1994 va començar fa vint anys a Londres i ha continuat per un total de 34 ciutats d'arreu del món. Aquest any ja se n'ha fet un a Istanbul, i ara era el torn d'estrenar-se a Portugal, i fer-ho amb un festival amb un centenar de propostes musicals que desplega també la part del Sónar+ amb instal·lacions artístiques i conferències. "La proposta va sorgir de Lisboa. Tot just al principi de la pandèmia vam rebre un mail", recorda un dels directors del Sónar, Ventura Barba. Darrere la proposta hi ha un equip dirigit per João Meneses i la complicitat de l'Ajuntament de Lisboa i del govern portuguès. "La cooperació ha sigut més gran de l'esperada. Estan superagraïts que anem a Lisboa", afegeix Enric Palau, un altre dels directors del Sónar.

"Tenen una idea molt clara del tipus de ciutat i de país que volen, i el Sónar els hi encaixa", diu Barba. D'aquest encaix en van donar fe les intervencions en la roda de premsa de presentació del Sónar Lisboa, tant la de Meneses com les de l'alcalde Carlos Moedas (de centredreta) i la secretària d'estat de Turisme, Rita Marques (del govern socialista del país). "Lisboa és una ciutat perfecta per al Sónar, per tres raons —assegura Meneses—. La primera, perquè té un timbre cultural únic al món a causa de l'herència lusòfona africana. La segona, perquè Lisboa sempre ha sigut una ciutat cosmopolita i oberta al món. I la tercera, perquè en els últims anys Lisboa ha fet un salt pel que fa al món digital i a l'economia del coneixement". A partir d'aquest context, i fins aquest diumenge, posen en marxa un esdeveniment aixoplugat pel concepte de sostenibilitat en què, com diu Meneses, "de dia reflexionem sobre els reptes del futur i a la nit ballem", i amb "l'alegria i la responsabilitat de ser el primer gran festival que es fa després de dos anys de pandèmia". Com passa a Catalunya, a Portugal la mascareta encara és obligatòria en espais interiors; com també passa a Catalunya, als concerts només la porten els cambrers i el personal de seguretat.

La connexió africana

Una bona prova del timbre cultural únic, amb arrels controvertides com passa amb totes les antigues potències colonials, són propostes com la de la cantant angolesa Engracia Domingos da Silva, més coneguda amb el nom artístic de Pongo, la família de la qual va emigrar a Portugal a causa de la guerra civil d'Angola. Pongo, una de les estrelles d'aquest primer Sónar Lisboa, també serà present al juny al de Barcelona. Un altre exemple és el de la productora afroportuguesa Nídia, criada al sud de Lisboa, resident a Bordeus i defensora d'una engrescadora col·lisió de ritmes de l'Àfrica Occidental, amb el kuduro com a punt de partida. Nídia, que ha passat per festivals barcelonins com el Mira i el mateix Sónar, va participar com a DJ en la jornada inaugural de divendres al pavelló Carlos Lopes, un edifici construït per a l'Exposició Universal de Rio de Janeiro de 1922 i posteriorment traslladat a Europa; és a dir, un espai firal que acull usos culturals, com passa a la Fira Barcelona. També com passa a Barcelona, el patrocinador principal de Sónar Lisboa és Estrella Damm.

En el mateix espai, l'artista de Veneçuela Arca, amb uniforme de minyona decimonònica, va muntar un xou menys sofisticat que els que s'havien vist abans de la pandèmia però amb la mateixa càrrega d'avantguarda rítmica i de personalitat escènica, i amb un tractament del vídeo que oferia connexions pertorbadores amb el black metal. A l'altra punta de la ciutat, el Centre de Congressos acollia noms referencials de l'electrònica europea com Richie Hawtin i Charlotte de Witte, per fer allò que deia Menseses: ballar.

La fàbrica del terror

Com a ciutat portuària i antiga metròpoli colonial, Lisboa és cosmopolita de mena, una qualitat que el festival també ha brandat respecte a Barcelona. I la tercera pota de l'argumentari de Meneses, l'economia, l'acaba de perfilar l'alcalde quan explica la voluntat d'activar "una fàbrica d'unicorns", empreses emergents lligades a la tecnologia, precisament en una de les quatre seus del Sónar Lisboa, un antic recinte fabril en una zona portuària, a prop del Museu de la Rajola. L'alcalde, per cert, va fer la seva intervenció en portuguès i en anglès, i també va dir unes paraules en català: "Jo parlo una mica de català". Aquest espai, anomenat Hub Criativo do Beato, és el que acull les activitats del Sónar+D, inclosa Nati infiniti, una instal·lació artística única i irrepetible del músic italià Alessandro Cortini, teclista del grup Nine Inch Nails. "És com fer servir tot un edifici com a instrument", diu Enric Palau amb el serè entusiasme que el caracteritza quan és davant d'una proposta excepcional. Efectivament, Cortini utilitza les quatre plantes d'una antiga farinera per construir una peça sonora impactant. A cada planta li assigna una freqüència, i en el recorregut el visitant va quedant atrapat tant pel so com per una boirina; i a més hi ha un joc de llums dissenyat per Satore Studio, l'equip dirigit per Tupac Martir, l'artista multimèdia que ha treballat amb grans noms de la moda (i amb Beyoncé) i que també té instal·lació pròpia al Sónar+D de Lisboa desenvolupada a partir de l'escaneig de les dades cerebral de la ballarina Rita Carpinteiro. Tornant a Nati infiniti, tot plegat, a més de l'efecte de veure maquinària que és pura relíquia industrial, fa que l'experiència sigui tan magnètica i terrorífica com el visionat de la sèrie Chernobyl amb la banda sonora de Hildur Gudnadóttir ben forta.

Nati infiniti és una de les sensacions d'un Sónar+D en què la comissària Antònia Folguera ha implicat artistes portuguesos com el pintor Francisco Vidal, André Gonçalves i Cláudia Martinho, autora d'una instal·lació sonora que reivindica el paper del so en els descobriments científics. "El so ens diu moltes coses. Coneixem el xoc de dos forats negres gràcies al so que ens ha arribat", diu Folguera. També participa al Sónar+D l'estudi Forensic Architecture amb L'assassinat de Pavlos Fyssas, el resultat de la investigació duta a terme amb enregistraments de so i imatge sobre la mort del militant antifeixista grec a mans del grup neonazi Alba Daurada.