De l’institut als Gaudí

BarcelonaLa propera pell La propera pellés la primera pel·lícula que codirigeixen Isaki Lacuesta i Isa Campo, però la seva col·laboració creativa es remunta molt més enrere del que indica la base de dades IMDB. “Ens coneixem des dels 14 anys i vam començar a treballar junts a l’institut, fent treballs de classe”, explica Campo. “El primer vídeo que vam fer junts era un treball sobre la caiguda del Mur de Berlín per a l’assignatura d’història”, recorda Lacuesta. “I el vam fer precisament quan va caure el Mur”.

Després de l’institut, els seus camins acadèmics van divergir: Lacuesta va estudiar comunicació audiovisual i Campo enginyeria industrial, que de seguida va compaginar amb filosofia. El 2003, un any després de debutar amb Cravan vs Cravan, Lacuesta demana l’ajuda de Campo per escriure el guió que s’acabaria convertint en La propera pell. “Em sentia incapaç de ficar-me al cap de la mare i vaig pensar que una dona ho entendria millor que jo”, confessa. “Però al final no em vaig quedar el personatge femení, només vam parlar de la història i ens vam repartir les escenes”, diu ella.

Amb aquesta col·laboració va començar la carrera cinematogràfica de Campo, que poc després va participar en el rodatge de La leyenda del tiempo i va escriure amb Lacuesta els guions de Los condenados, La noche que no acaba, Los pasos dobles, El cuaderno de barro i Los condenadosLa noche que no acabaLos pasos doblesEl cuaderno de barroMurieron por encima de sus posibilidades Però també ha coescrit els guions de pel·lícules d’altres directors com El gran vuelo, de Carolina Astudillo Muñoz, i Game over, d’Alba Sotorra, que va guanyar el Gaudí al millor documental l’any passat. La ironia és que el seu primer projecte hagi sigut l’últim a rodar-se, quan Campo i Lacuesta ja eren pares d’una nena. “Hi ha una sèrie d’idees que escrivint eren teòriques però en el rodatge ja s’havien fet realitat”, riu ell.

El primer llarg en català

La propera pell és el primer llarg que Lacuesta i Campo roden en català, però no la seva primera peça en aquesta llengua. “El català és la llengua en què parlem i sol ser la de les nostres obres més autobiogràfiques -diu Lacuesta-, com el curt Ressonàncies magnètiques A La propera pell han volgut reproduir la diversitat lingüística de la seva vida. “Jo parlo en castellà amb la meva mare, però a mitja frase ella pot canviar al català -diu el director-. Són coses que formen part de la realitat però que el cinema no sol reflectir per la por al subtítol”.

Arran de codirigir La propera pell, Campo ha viscut en carn pròpia el masclisme dels mitjans amb les directores. Com ja explicava diumenge a l’ARA, els titulars sobre la pel·lícula obviaven el seu nom i els entrevistadors li feien el buit. Lacuesta no es va estar d’al·ludir al fet a la gala dels Gaudí. “Aprofito per recordar que tots els articles que diuen que la pel·lícula l’he dirigit només jo s’equivoquen, l’hem codirigit l’Isa i jo, un home i una dona”, va ironitzar des de l’escenari. Tanmateix, la història s’ha tornat a repetir. “Ha tornat a passar -diu emprenyat-. Al titular d’ El País només surto jo”. “I mira que vaig anar vestida de taronja perquè se’m veiés molt”, bromeja Campo.

Inversió “ridícula” de TV3

De cara als Gaudí, la pel·lícula s’ha reestrenat en una dotzena de sales. Però els directors ja preparen el seu nou projecte, Entre dos aguas que serà una mena de continuació de La leyenda del tiempo amb els protagonistes d’aquella pel·lícula del 2006, dos germans gitanos adolescents de San Fernando (Cadis). “Serà més ficcionada, una pel·lícula de venjança en què els germans són adults i un s’ha convertit en militar i l’altre en traficant -avança Lacuesta-. La idea és rodar a l’agost, però encara ens falta una part del finançament i les inversions són ridícules, començant per la de TV3”. “Esperem que amb el Gaudí s’animin altres televisions o almenys que TV3 augmenti la seva participació”.

Acusen l’Acadèmia de plagiar un curt a la gala

No hi ha Gaudí sense polèmica. El cineasta Javi Giner acusa l’Acadèmia d’haver plagiat el seu curtmetratge del 2014 Puerta a puerta en un dels vídeos de la gala protagonitzats per Bruno Oro. “El curt està molt bé però no és un plagi -replicava Passola-. Són ganes de buscar tres peus al gat. Com deia Calders, les idees són com núvols, circulen per l’aire”. L’Acadèmia va afegir en un comunicat que “en cap cas s’han fet servir les idees del cineasta Javier Giner com a inspiració”, i va assenyalar que el missatge és diferent i que lamenta “la coincidència absolutament fortuïta”.