L’imprescindible cànon “negrecriminal” de Paco Camarasa
Barcelona“No seria estrany que en un dels carrers de la Barceloneta hi veiéssim algú semblant a Maigret: som en un barri popular i portuari, tot i que cada vegada ho sigui menys”. Paco Camarasa (València, 1950) viu la literatura amb un entusiasme encomanadís, i per això encara ara imagina trobades amb personatges de ficció, com el conegudíssim comissari de Georges Simenon. És cert que la Barceloneta on va obrir la Negra y Criminal amb Montse Clavé el 2002 ja no és la mateixa: a més de l’expansió dels pisos turístics, fa un any que la llibreria va haver d’abaixar la persiana definitivament. El local s’ha convertit en l’espai on Camarasa té la seva biblioteca personal. Fins fa poc també hi organitzava grups de lectura i altres activitats que ha hagut d’interrompre per problemes greus de salut.
Mentre tancava la programació de la BCNegra del 2017, Camarasa ha aconseguit una última proesa: ha escrit Sangre en los estantes (Destino), que ell defineix com un “llibre de divulgació” però que, en realitat, és una síntesi del coneixement que ha anat acumulant sobre el gènere “negrecriminal”, una etiqueta que es va empescar amb Clavé per englobar la novel·la negra, la de detectius i alguns thrillers. El volum, de 460 pàgines, condensa dècades de lectures amb l’esperit divulgatiu i el sentit de l’humor, ràpid i sorneguer, del seu autor. “Quan estudiava econòmiques a finals de la dècada dels 60 era l’època dura del moviment estudiantil, i la novel·la negra era vista com a literatura d’evasió -fa memòria-. Alianza tenia una col·lecció de llibres de butxaca que va ser imprescindible durant molts anys, i va ser allà que va sortir una edició de Cosecha roja, de Dashiell Hammett, amb pròleg de Luis Cernuda”.
Camarasa tenia una bona excusa per endinsar-se en Hammett: el recomanava el reconegut poeta de la Generació del 27. Aquell va ser l’inici d’una història d’amor per un gènere “amb data de naixement, el 1841, quan Edgar Allan Poe va publicar Els crims del carrer Morgue, relat protagonitzat per Auguste Dupin, primer detectiu de la història”. Des de llavors ha comptat amb una llarga tradició, i ha ocupat “un espai cada cop més central en els catàlegs editorials, tant els més comercials com els més selectes”. La popularitat es va disparar a partir de Sherlock Holmes, “una figura literària tan important com Hamlet o Don Quixot, però menys considerada per l’acadèmia, potser perquè les novel·les de Conan Doyle són fàcils de llegir”, diu l’exllibreter.
Clàssics i “novíssims”
Sangre en los estantes està presentat per ordre alfabètic. Arrenca amb Eric Ambler, pare de la novel·la d’espies, i arriba fins als “nou novíssims del gènere”, a qui Camarasa augura un bon futur, entre els quals hi ha Carlos Zanón, Dolores Redondo, David Llorente i Víctor del Árbol. “Dels autors que han escrit en català reivindico Jaume Fuster, que a De mica en mica s’omple la pica (1972) va crear el primer detectiu de l’Estat, dos anys abans que Manuel Vázquez Montalbán -recorda-. Fuster es va traduir al castellà. Més tard s’ha intentat fer el mateix amb autors com Ferran Torrent o Andreu Martín, però no acaben de funcionar”. Camarasa considera que un dels problemes greus del gènere negre en català és l’absència de traduccions: “Hi havia hagut una de les millors col·leccions que han existit, La Cua de Palla, però ara hi ha autèntics buits. De James Ellroy només se n’ha traduït una novel·la. De P.D. James, també”. “Si només llegeixes el que fan els companys, no anem bé”, assegura l’autor de Sangre en los estantes : no n’hi ha prou amb les traduccions castellanes, l’argot en català encara és una assignatura resolta a mitges.
El llibre combina els comentaris literaris amb un suculent anecdotari sobre els autors. Camarasa ha sigut capaç de fer riure el sorrut Arnaldur Indridason, recomana deixar-se abraçar per Petros Màrkaris i recorda que Henning Mankell va morir el 5 d’octubre del 2015, dos dies després del tancament de la Negra y Criminal. Igual que el missatge de comiat de la llibreria, l’últim regal de Paco Camarasa “està fet del material amb què es construeixen els somnis”.
