El 2014 Liliana Torres estrenarà el seu debut com a directora
El 2013 ha sigut un any accidentat per a la jove cineasta, però també el de presentació en festivals de 'Family tour',el seu primer llarg, una pel·lícula en què participen com a intèrprets els seus familiars
Pot semblar una obvietat, però per a Liliana Torres el 2014 serà sobretot l'any que deixarà enrere un 2013 molt intens. Massa i tot. En un viatge amb la seva parella a Benín -un petit país africà poc turístic, entre Nigèria i Mali-, aquesta directora forjada a l'Escac va patir un accident de moto en què es va trencar el braç. "Em va sortir l'os i vaig trigar una hora a arribar a una clínica, viatjant amb cinc persones més en un taxi, aguantant-me la mà entre sotracs -recorda-. Allà l'únic metge era un xinès molt enfeinat. El meu cas no era urgent, perquè sempre hi ha gent que s'està morint. Finalment em va atendre i em va dir que no podia operar-me, només posar-me el braç a lloc. Això sí, sense anestèsia. I allà tibant entre tots dos". Tres dies després l'operaven a Espanya, però el tràngol no havia acabat. Fa unes setmanes, les seqüeles la van portar novament al metge. Resultat: una altra operació per corregir les negligències de la primera, amb risc de pèrdua definitiva de la mobilitat de la mà. Per fortuna, tot va anar bé.
UNA FAMÍLIA DE CINE
En comparació, l'odissea de rodar la seva primera pel·lícula, la magnífica i aplaudida Family tour, sembla un joc de nens. Però no ho va ser. La història, autobiogràfica, recrea el retorn de la directora a casa dels pares després d'un temps a Mèxic. És un drama contingut que, entre visites a tietes i discussions amb mares i germanes, explora amb sensibilitat les tensions entre la identitat familiar i el procés de creixement personal. Però la gran singularitat de Family tour deriva sobretot de l'atreviment de Torres, que va apostar per un repartiment molt especial: la seva pròpia família, que s'interpreten a ells mateixos en el film. "Ells són inimitables -diu-. Així que vaig decidir buscar l'autenticitat i prescindir dels actors". La germana i la mare es van sumar de seguida al projecte, però el pare va fer-se pregar. "S'hi va negar durant tres mesos, em deia que era molt tímid -revela Torres-. Vaig haver de fer-li xantatges de tot tipus". També s'hi va sumar la família extensa -tietes, cosins, cosines-, però tan sols després d'una tasca de pedagogia. "Vaig haver d'explicar que la història reflectia la mirada d'una persona que ja havia desaparegut, perquè ha crescut, i que la ficció potencia algunes característiques i en deixa fora unes altres -explica-. Va ser un procés lent".
L'única excepció en aquest procés natural de càsting va ser el de la protagonista, que Torres es va resistir a interpretar. "No em veia amb cor de fer de mi mateixa perquè ja portava un pes molt gran a la pel·lícula -confessa-. No volia córrer el risc que no sortís bé". La solució al seu dilema va ser Núria Gago, l'única actriu professional de la pel·lícula, que es va traslladar uns dies a casa de la directora per conviure amb ella i la seva família. "La sort és que la Núria és molt pacient, molt camaleònica, es pot ficar en qualsevol ambient fàcilment i de seguida vam crear vincles", explica.
Gairebé sense diners, amb un equip ajustat i una producció sota mínims, Torres se'n va sortir. Family tour es va presentar al setembre al Festival de Sant Sebastià, on va ser rebuda amb elogis, i fa unes setmanes s'emportava el premi de la crítica al Festival Rec de Tarragona. El 2014 veurà la culminació d'aquest procés: l'estrena en sales comercials. "El públic de festivals és molt obert, però també tinc moltes ganes que vegi la pel·lícula el públic més convencional. I per damunt de tot tinc ganes d'enllestir el projecte. És molt bonic viatjar amb la teva pel·lícula arreu del món per presentar-la, però necessites tenir una economia molt sòlida", matisa.
CONTRA EL CINEMA 'LOW COST'
L'economia és, precisament, el que fa que les perspectives de Torres per al 2014 estiguin marcades per la incertesa. "Family tour m'ha proporcionat moltes satisfaccions, però cap de tipus econòmic. Preparar una pel·lícula, fer-la, gestionar els festivals... és molt esclau. No et permet progressar econòmicament. Els festivals et conviden i t'allotgen en hotels de cinc estrelles, però sense un duro a la butxaca. Al final només podran ser directors els que vinguin de la burgesia". Torres, filla d'obrers que ha accedit a la cultura gràcies a beques i ajudes, mira amb desconfiança el "filtre econòmic" que s'està instal·lant en el cinema. "El cinema low cost ha de deixar de ser-ho o una generació de directors marxarà a l'estranger", alerta.