L'ídol adolescent del moment entreté 18.000 fans
Pobre pare, almenys n'hi ha que s'ho han muntat millor. Asseguts a les escales gaudeixen dels raigs de sol que encara dauren l'esplanada -el concert és en horari infantil- i escoltaran el Barça per la ràdio o faran noves coneixences. A la sortida recolliran la nena i les amigues i cap a casa falta gent. A dins, la majoria d'acompanyants són mares: la Champions, esclar. Però ell l'hi va prometre i ara no pot fallar-li. Quan va ser que va començar la desconnexió? No hi era prou, quan ella jugava a nines? Ara no entén res, però és allà, en un Palau Sant Jordi ple de nenes cridaneres que fan l'onada mentre esperen l'aparició del seu ídol.
Abans de sortir, el pare s'ha volgut informar, per poder tenir conversa amb la nena. Les xifres l'han marejat. Eren 500 els milions de vegades que s'havia vist el vídeo de Baby? Ha buscat els crèdits del disc i ha comprovat el munt de gent que hi ha darrere l'estrella adolescent: enginyers, músics de sessió, coristes, compositors, productors, directors d'art, fotògrafs, estilistes, publicistes, etcètera. Justin Bieber no és un fenomen musical sinó un fenomen de mercadotècnia. Se'n guardarà prou de fer un comentari com aquest davant la nena. Seria tan mesquí com riure's de les Barbies de la germana petita, que s'ha quedat a casa.
Un compte enrera desferma l'embogiment col·lectiu. El concert de My Bloody Valentine al Primavera Sound no va ser res al costat d'aquest volum d'aguts. El sobta que Love me , la primera peça del concert, inclogui un fragment del Lovefool dels Cardigans. És una cita? Un plagi? Les fans aprofiten els silencis per destrossar-se les cordes vocals. Fins a vuit ballarins fan exercicis gimnàstics mentre Bieber no para quiet. Fa playback ? El pare no pot estar-ne segur. La veu de xiulet li travessa el cervell però es gira cap a la nena i la veu tan feliç... Ara ell els diu coses en anglès i potser no l'entenen, però xisclen més fort. El missatge és senzill: " You smile, I smile " (" When money talks, bullshit walks ", que pensa el pare).
Bieber s'enfila a una estructura en forma de cor i el passegen amb una grua per sobre un mar de caps preadolescents. Que cabrons, pensa el pare mentre sent que uns executius de l'altra banda de l'Atlàntic l'allunyen cada cop més de la seva filla. El concert està farcit de vídeos per suplir la falta de repertori (les versions de Michael Jackson i Aerosmith formen part d'un número de breakdance ) i de trucs escènics que s'aprofiten de la candidesa de les nenes. Fins i tot l'aturada de One less lonely girl per demanar a les fans que no empenyin sembla preparada. Quina ràbia, fa el pare, i connecta el mòbil per veure què fa el Barça.
