El Liceu i el Teatro Real de Madrid s'alien amb sis coproduccions i un abonament conjunt
Els patronats dels dos teatres d'òpera anuncien que viuen "un oasi de convivència"
BarcelonaEls patronats del Gran Teatre del Liceu i del Teatro Real de Madrid s'han reunit per tercera vegada en la seva història centenària: la primera va ser l'any 2008 i la segona, el 2017. Però la trobada d'aquest dilluns dels dos principals teatres lírics de l'Estat ha sigut fructífera: han anunciat acord per coproduir sis òperes els pròxims anys i un abonament conjunt de les dues institucions per a la temporada vinent.
El president del Teatro Real, Gregorio Marañón, ha parlat d'un "oasi de convivència enormement fructífer per a les institucions i la ciutadania". A la trobada hi ha assistit el ministre de Cultura, Miquel Iceta, també satisfet amb "l'aposta intel·ligent de suma entre Madrid i Barcelona" que "lluny d'enterbolir o desfigurar-les, potencia el valor de cadascuna de les ciutats i les ofertes culturals". Hi estava d'acord el president del teatre català, Salvador Alemany: "Els teatres no competeixen l'un amb l'altre. Aquesta lliga és una lliga amb nosaltres mateixos: hem de millorar cadascú, això no és una confrontació entre teatres; avançar i millorar és l'objectiu", ha dit. Els seus presidents han emmarcat la nova trobada en un ambient de "represa" de les relacions entre els dos teatres.
Sis noves òperes coproduïdes
Els anys vinents coproduiran sis títols operístics: Ievgueni Oneguin, Jenufa i La fanciulla del West (liderades pel Liceu) i Rusalka, Maria Stuarda i La sonnambula (liderades pel Real). Això, al marge de la coproducció ja anunciada per a la temporada vinent Dido & Aeneas, que es veurà a tots dos teatres. El nou abonament conjunt dels dos teatres (amb tan sols 100 unitats) inclou quatre espectacles: Il trittico (Liceu), Macbeth (Liceu), Nixon in China (Real) i Il turco in Italia (Real). L'abonament és per a funcions de cap de setmana i creuen "que té molt sentit des d'un punt de vista tant cultural com institucional", ha dit Gregorio Marañón, per fer transvasament de públics entre els teatres.
"Espero que sigui només un pas que permeti oferir al turisme d'Espanya i d'arreu del món una oferta poderosa i complementària", ha desitjat Iceta, que ha dit també que la col·laboració entre les dues ciutats és més habitual "del que pensem" en l'àmbit empresarial i cultural i ha animat "les institucions" a fer el mateix. A la trobada dels dos patronats també hi eren la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; la seva homòloga a la Comunitat de Madrid, Marta Rivera de la Cruz, així com els directors generals i artístics dels dos teatres, Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, en el cas del Liceu, i Ignacio García-Belenguer Laita i Joan Matabosch, en el del Real. La bona entesa de tots ha fet possible aquest acord.
Queden lluny els anys de rivalitat econòmica i creativa. El Teatro Real, que té un pressupost de 63 milions, és un exemple en assolir un alt percentatge de finançament privat (un 25%) –no en va s'ha considerat un dels llocs de trobada de l'Íbex-35, com el palco del Bernabéu– i de les entrades (50%), i la resta prové de les administracions (uns 16 milions). El Gran Teatre del Liceu, amb menys de 51 milions de pressupost, té el repte d'incrementar el mecenatge i el patrocini: obté 23,5 milions de les administracions (un 48%) i menys de 4 milions dels privats. Potenciar el finançament privat en l'àmbit cultural és un dels objectius dels catalans i més quan Salvador Alemany (que a la tardor va renovar per cinc anys més al capdavant del patronat), ha dit que en el seu pla estratègic hi ha "disposar el 2027 d'una segona seu, LiceuMar, que permeti experimentar diversos projectes d'innovació, de formació i l'organització de temporades estables de dansa".