El Liceu obre les portes al pacifisme radical de Britten

BarcelonaEl baríton alemany Matthias Goerne, la soprano russa Tatiana Pavlovskaia i el tenor britànic Mark Padmore són les veus solistes del War requiem de Benjamin Britten que s’interpretarà en versió escenificada al Liceu en vuit funcions del 19 d’octubre al 2 de novembre. Són tres cantants amb coneixement de causa per a una producció estrenada el 2018 a l’English National Opera amb direcció escènica del nord-americà Daniel Kramer, i en l’escenografia de la qual col·labora el fotògraf i artista visual alemany Wolfgang Tillmans. Tot i tothom al servei del pacifisme radical de Britten, que va compondre l’oratori el 1961 combinant l’estructura canònica amb els poemes de Wilfred Owen, el poeta que va morir al front una setmana abans del final de la Primera Guerra Mundial. Sempre és estremidor sentir el vers “Amic meu, soc l’enemic que vas matar”.

“El meu primer War requiem va ser en versió concert l’any 2000, i després l’he cantat en molt llocs –explica Pavlovskaia–. És una de les meves peces preferides de Britten. La conec molt bé i sempre somiava amb poder fer-ne una versió escenificada com aquesta”. Padmore també és un gran coneixedor de l’obra del compositor britànic: “Li van encarregar una peça per a la consagració de la catedral de Coventry [que havia sigut destruïda pels bombardejos alemanys durant la Segona Guerra Mundial] i va fer una missa de difunts contra la hipocresia de l’Església i de l’estat que enviava els joves a la guerra. Britten és el desafiament total”.

Un oratori subversiu

El tenor també destaca el caràcter “subversiu” de la composició, present en detalls com la utilització del tritó, l’interval musical conegut com a diabolus in musica, tal com recorda Josep Pons, director musical d’una producció en què l’orquestra va més enllà del fossat i ocupa les dues primeres files de la platea i l’escenari. En total hi haurà 123 persones en escena, inclosos els integrants del cor infantil Veus Amics de la Unió de Granollers i del cor del Liceu, dirigit per Pablo Assante, que s’estrena al capdavant de la formació coral del teatre. “Amb aquesta disposició l’orquestra llueix més tímbricament, però hem de fer un esforç de contenció”, diu Pons, un altre expert en el War requiem, que ha dirigit molt vegades: “És Britten en estat pur”.

Per a Daniel Kramer, el War requiem parla “d’un dol no processat pel trauma de les guerres a Europa”, però també és un cant d’esperança i a la reconciliació, perquè Britten fa que “l’harmonia regni en tota la peça”. Va ser pensant en com afecta la guerra els que no n’han patit cap, que el director d’escena va decidir comptar amb les imatges de Tillmans, “tan connectades amb la natura i tan ètiques”, per amplificar el pacifisme de Britten i connectar-lo amb un context ecologista que critica la deriva destructora dels homes.

El War requiem arriba al Liceu coincidint amb l’aixecament de les restriccions pandèmiques. Tanmateix, i per qüestions logístiques, el teatre mantindrà l’aforament al 85% en les funcions per a abonats, i només oferirà el 100% en la del 19 d’octubre (la preestrena per a menors de 35 anys) i en la del 2 de novembre.