‘Libertad’, una amistat impossible i el brillant debut de Clara Roquet

BarcelonaL’Alzheimer de l’àvia és l’excusa que convoca tota la família Vidal a la torre amb vistes a la costa on han passat els millors estius de la seva vida. Són unes vacances amb regust de comiat, entre l’enyor i les ganes de passar pàgina d’una càrrega familiar que és feixuga i dolorosa. És en aquest espai confortable que arriba la Libertad, la filla de la Rosana, la minyona de tota la vida, una dona que viu per treballar i que va deixar la nena a Colòmbia per tenir cura dels fills d’uns desconeguts al primer món. La relació entre la Libertad i la Nora, la filla de la família burgesa, personifica en dues adolescents el xoc de dos universos que haurien sigut paral·lels. Aquest és el nucli de Libertad, l’enlluernador debut en la direcció de l'osonenca Clara Roquet (Malla, 1988). La pel·lícula va estrenar-se –amb un any de retard per la pandèmia– a la Setmana de la Crítica del Festival de Canes i, després de passar per la Seminci i L’Alternativa, arriba aquest divendres als cinemes.

Libertad uneix dos fils narratius. D’una banda és un coming of age a partir d’una amistat femenina, una pel·lícula que retrata l’admiració de la Nora per la seva nova amiga –molt més llançada, viscuda i atrevida– i el despertar a l’edat adulta. És l’estiu del seu primer cigarret, la primera atracció romàntica i el primer desengany amb uns pares imperfectes. “És quan t’adones que els adults no tenen totes les respostes. Ells també porten la seva pròpia càrrega”, diu Clara Roquet. 

Emoció sense paternalisme

Però Libertad també és una pel·lícula política, que aborda la lluita de classes des de l’escletxa més incòmoda per als cànons burgesos occidentals: el del servei domèstic. “Són dues nenes que han tingut experiències vitals completament diferents, una de privilegiada i l’altra no, i s’adonen d’això al llarg d’aquest estiu”, resumeix Roquet. Libertad és una figura entranyable mentre es mantingui dòcil dins el patró de migrant agraïda, però aviat es converteix en una amenaça per a una família acomodada que vol criar la filla entre cotó fluix. “Vaig intentar capgirar la història que sempre s’explica de l’immigrant que vol venir. Ella no vol ser aquí –explica Roquet, que volia defugir sobretot el paternalisme–. La Libertad no és un personatge agradable o simpàtic. Sempre li deia a l’actriu: "Libertad no pide perdón". No volia caure mai en l’emoció fàcil”. 

Aquesta és una història d’amors desplaçats, de personatges que creuen que no els estima qui els hauria d’estimar. “Volia fer un creuament d’identitats. Perquè amb les cures passa moltes vegades que es confon la persona que treballa per a tu a canvi de diners i el fet d’esperar que doni una part d’afecte de la seva vida personal”, explica Roquet. Pocs retrats tan explícits sobre les dones que mengen a la cuina. Ni la innocència de la Nora servirà de palanca per superar els prejudicis i estructures de classe. “Si no prens consciència del propi privilegi és molt difícil fer-te responsable de la posició que ocupes al món”, diu la directora.

Tot i que aquest és el primer llargmetratge que signa Roquet, abans ha estrenat els curts premiats El adiós i Les bones nenes, i ha estat coguionista amb Carles Marques-Marcet de 10.000 km i Els dies que vindran, de Petra amb Jaime Rosales i de Costa Brava, Lebanon amb Mounia Akl. “Libertad és una història molt personal, basada en les meves experiències –diu, per explicar per què ha fet el salt–. Si no, tampoc sabia si mai ningú el voldria fer”.  

La directora admet que fa dos anys va optar per rodar tota la pel·lícula en castellà per poder accedir a més finançament. Libertad és una pel·lícula amb un pressupost per sobre de la mitjana dels films rodats en català. Més que aixecar la pel·lícula, el seu gran repte era encertar-la amb el repartiment. A més d’unes esplèndides Nora Navas, Vicky Peña i Carol Hurtado, les dues actrius joves són el tresor de la pel·lícula. Maria Morera (vista ja a La vida sense la Sara Amat) i la debutant Nicolle García (a qui van caçar mentre patinava per Medellín) aporten un aplom i una veritat difícils de trobar. "Aquest amor adolescent té molt de romàntic, és gairebé com un Romeu i Julieta. I alhora és un joc de miralls entre les relacions de mares i filles, sobre els traumes que es passen de generació en generació, i com les uneixen o les separen", conclou Roquet.