"Li vaig dir al meu marit: «Crec que ha començat la guerra»”
El Concurs Maria Canals convida una professora de piano ucraïnesa refugiada a Barcelona
Barcelona“Recordo molt bé aquella nit. Em vaig despertar perquè se sentia molt soroll, i li vaig dir al meu marit: «Crec que ha començat la guerra»”, explica la ucraïnesa Marina Naidon, professora de piano en una escola de música de Txerníhiv, una ciutat al nord de Kíiv. Naidon és ara a Barcelona, on aquest dimarts ha participat en la presentació de 67a edició del Concurs Internacional de Música Maria Canals que s’ha fet a la botiga Pianos Corrales de Barcelona. Ella no és una de les concursants, però l’organització l’ha convidat a formar part d’algunes activitats de l’Off Concurs en un any en què el lema del Maria Canals és Piano per la pau.
Els bombardejos constants van fer molt perillós viure a Txerníhiv, i Naidon va decidir marxar cap a Polònia amb els seus dos fills, de 6 i 8 anys. “El meu marit es va haver de quedar a Ucraïna, no en pot marxar. Per desgràcia, molts dels músics que s’han quedat a Ucraïna estan mobilitzats com a soldats i estan lluitant per defensar el país. Ens preocupa molt la seva situació”, ha dit Naidon després de tocar la Partita núm. 5 del compositor ucraïnès Miroslav Skorik.
Marina Naidon i els dos fills van arribar a Barcelona l’11 de març gràcies a la intervenció de la Comunitat de Sant Egidi. “La mare de la Marina viu a Barcelona i es va posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos ajuda”, explica Gemma Muñoz, voluntària de la Comunitat de Sant Egidi, que fins ara ha acollit a sis famílies ucraïneses i en els pròxims dies n’espera acollir quatre més. “No havia tornat a tocar el piano fins que vaig arribar aquí. A Ucraïna totes les emocions estaven concentrades en poder sobreviure”, recorda Naidon.
La guerra també ha afectat alguns concursants del Maria Canals, que se celebrarà al Palau de la Música del 26 de març al 7 d’abril. Per exemple, dels dos músics ucraïnesos seleccionats, només pot venir la pianista Anfisa Bobilona, perquè era Alemanya; en canvi, Roman Lopatinski s‘ha hagut de quedar a Ucraïna. [En la mateixa situació està el pianista Danilo Saienko, que havia de tocar en dos concerts amb la Simfònica del Vallès, a Barcelona i Lleida, però no ha obtingut el permís per sortir del país]. Tampoc seran presents al Maria Canals els cinc pianistes russos seleccionats. “No poden viatjar. No tenen cap culpa de la situació”, diu Jordi Vivancos, director del Concurs Maria Canals, que recorda que tant Ucraïna com Rússia són “dues potències mundials del piano” i que en la història del certamen hi ha hagut tres guanyadors ucraïnesos i dos de russos.
El concurs ha rebut 209 inscripcions. A la selecció final hi han arribat 78 pianistes de 28 nacionalitats, un dels quals català, Xavier Ricarte. Com és habitual, les proves seran obertes al públic (a 5 euros l’entrada). Les principals novetats d’aquesta edició tenen a veure amb el repertori. Els concursants han d’interpretar almenys una obra d’una dona compositora, i també és obligatori fer-ne una d’autoria catalana. “Hi ha una aposta per la creació femenina, contemporània i local”, diu Vivancos.
Els premiats s’emportaran més de 80.000 euros en guardons. El primer premi és el de la Fundació Jesús Serra, dotat amb 25.000 euros; el segon, de 10.000 euros, l’atorga la Fundació Carulla, i el tercer està dotat amb 6.000 euros.
Pel que fa a l’Off Concurs, queda en mans de la pluja el dia de celebració de la marató a la plaça Reial i del desplegament de pianos al passeig de Gràcia. També hi haurà pianos en quatre hospitals (Sant Pau, Josep Trueta, Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu), accions en centres educatius i una activitat especial a la presó de Brians 2 en què els interns podran tocar el piano.