'Las leyes de la frontera' de Cercas, al cinema: l’univers quinqui exhibeix el seu costat emotiu

Las leyes de la frontera

(3,5 estrelles)

Direcció: Daniel Monzón. Guió:Jorge Guerricaechevarría, D. Monzón. 127 minuts. Espanya (2021). Amb Marcos Ruiz, Begoña Vargas, Chechu Salgado. Estrena als cinemes

Las leyes de la frontera, l’adaptació de la novel·la homònima de Javier Cercas que ha dirigit Daniel Monzón (responsable de la notable Celda 211), arrela el seu poderós torrent emocional i troba els seus límits expressius en la tensió que es genera entre el fetitxisme nostàlgic i la meditació de to crepuscular sobre el pas del temps. Ambientada en la Girona de finals de la dècada de 1970, la pel·lícula resulta anecdòtica quan busca capturar els ecos de la fi del règim i de l’inici de la Transició. D’altra banda, com a relectura del cine quinqui que van popularitzar José Antonio de la Loma i Eloy de la Iglesia, la tasca de Monzón se situa més a prop de l’evocació idealitzada que del record viu d’aquell cinema aspre i vibrant.

Tanmateix, malgrat un cert excés de sofisticació, Las leyes de la frontera deixa en l’espectador un dens pòsit emocional. Un fulgor que emana del delicat i alhora tempestuós relat d’iniciació romàntica i criminal que Monzón construeix a partir d’una col·lecció de candents intercanvis de mirades (val a dir que la troupe de joves intèrprets va sobrada de carisma). Així, convertint els carrers de Manresa (fent de Girona) en una versió quinqui de la Little Italy de Scorsese, i sortint victoriós de la filmació d’una escena de discoteca al ritme del Te estoy amando locamente de Las Grecas, Monzón es reivindica com un autor que sap exhibir sense recança la seva sensibilitat popular.