L'espectacle que va revolucionar el circ

ENVIADA ESPECIAL A PARÍSEntre bastidors, els acròbates fan salts impossibles sobre una fràgil barra russa de només quatre polzades d'amplada. Dos homes molt corpulents, amb colls gegantins, aguanten la barra i es mouen uns mil·límetres cada vegada que l'acròbata vola per l'aires. No pot tocar a terra... L'acròbata, capaç de fer tres tombarelles a l'aire i saludar, com si res, sembla que escapi a la llei de la gravetat. "Si hi ha quelcom que canvia en cada espectacle és el nivell dels acròbates: cada vegada és més alt", explica el director artístic del Cirque du Soleil, Bruno Darmagnac.

La companyia canadenca torna a Barcelona aquest Nadal amb tot un clàssic: el seu primer espectacle. Alegria és l'essència del circ: els clàssics números del més difícil encara, però amb una posada en escena poètica i ultramoderna. Amb aquest espectacle, que va sorprendre tothom quan es va estrenar, el 1994, la companyia canadenca representa la llegenda del rei que perd la corona i intenta imposar-se a la cort. Hi ha confusió: ¿és el rei o un boig? Aquesta és només una de les moltes interpretacions que l'espectador pot fer d' Alegria . També pot ser la confrontació entre el que és nou i el que és vell, entre la joventut i la veterania. L'important, afirmen els responsables del Cirque du Soleil, són les emocions que es transmeten. La por, la tensió, la nostàlgia, l'alegria o la tristesa.

A dalt, tot passa en 'slow motion'

En Max protagonitza un dels números més intensos de tot l'espectacle. Els seus salts en un gronxador que no es para de moure, i situat a 12 metres d'altura, encongeixen el cor. Ell diu que no passa por, que encertar el gronxador és una qüestió de càlcul matemàtic. Els que miren l'espectacle, però, premen els punys i no tenen ni esma per aplaudir. En Max és ucraïnès i des dels 6 anys fins als 23 va ser gimnasta professional. Després de veure Alegria en un DVD va decidir que el seu futur era el circ. "Vaig veure l'espectacle un centenar de vegades", explica.

Va enviar un vídeo amb les seves acrobàcies al Cirque du Soleil i al cap d'un mes ja era a la casa materna del circ, a Mont-real. "L'adrenalina de saltar a tants metres d'altura crea addició: com més experiència tens, més saps què fer en les situacions perilloses, saps com col·locar les mans i els peus, allà dalt tot passa en slow motion ". El perill és real: tots els artistes aprenen oficis alternatius per quan es lesionen.

Els més aplaudits, els pallassos

Els que reben més aplaudiments de l'espectacle, però, no es juguen el físic. Simplement tenen l'habilitat de saber fer riure i no tenen vergonya de fer el ridícul. Pablo Gomis fa quatre anys que fa l'espectacle. Entre gira i gira, però, pot tornar a Espanya i dedicar-se a la seva pròpia companyia i a representar la seva nova funció, Nosferatu in love. La seva parella sobre l'escenari és un pallasso català: Eduard Arnalot, Dudú. ¿La clau de l'èxit del seu número, el més clàssic de tot l'espectacle? "Som els únics que interactuem amb el públic, i som humans, la gent es pot identificar amb nosaltres", assegura Gomis. "A més, som molt honestos, la gent no se sent enganyada, perquè no pretenem ser graciosos, simplement no amaguem la nostra part ridícula", afegeix.

Alegria ja fa 18 anys que recorre el món. La banda sonora, amb una presència molt important de les veus de la Cantant de Blanc i de la seva alter ego , la Cantant de Negre, i una combinació de jazz, pop, tango i klezmer, és una de les millors de la vintena d'espectacles que fa el Cirque du Soleil. De fet, és el disc més venut de la companyia.

Moure's no és fàcil. Cada vegada que Alegria es trasllada necessita 22 tràilers. A l'espectacle s'utilitzen 600 peces de roba. Els que hi actuen asseguren que el circ és la seva passió. Illa Fenwich és una australiana de 27 anys que als 18 ja va entrar a l'escola de circ de Melbourne: "Sempre m'ha agradat treballar amb el meu cos, ja a l'escola feia dansa i arts marcials", diu. Ara es gronxa i salta a molts metres d'alçada.

Més de deu milions de persones han vist aquest espectacle del Cirque du Soleil. La troupe de l'espectacle la formen 55 artistes de 18 nacionalitats. Les més joves -només tenen 18 anys- són les dues contorsionistes de Mongòlia. En alguns moments de la seva actuació sembla impossible que tinguin costelles. Amb la torsió del tronc es dobleguen al revés i posen el cap entre les cames. Tot això sense deixar de somriure. Els seus moviments són perfectes. El Cirque du Soleil s'instal·larà al Palau Sant Jordi del 26 de desembre al 6 de gener.