L’amor lèsbic entre adolescents gitanes que aixeca polseguera

BarcelonaArantxa Echevarría es deu haver preguntat més d’un cop qui li manava a una paia dirigir una pel·lícula sobre el món gitano. “Paia i basca, a més!”, diu fent broma. Fa uns mesos, poc després de presentar Carmen y Lola a la Quinzena de Realitzadors de Canes, l’associació Gitanes Feministes per la Diversitat va llançar una campanya contra la pel·lícula titllant-la de “racista” després de veure el tràiler i llegir les entrevistes d’Echevarría. “Crec que tot l’embolic amb l’associació va ser perquè en una entrevista vaig dir que jo era la veu de les que no en tenien, però ho deia perquè les gitanes lesbianes m’havien demanat per favor que fes la pel·lícula i expliqués la seva història. Jo no soc ni vull ser portaveu de ningú”, diu.

La història que explica Echevarría a Carmen y Lola, que ja es pot veure als cinemes, és la de les dues adolescents del títol: la Carmen, una gitana feliç i a punt de casar-se que enlluerna amb la seva llum la Lola, més introvertida i rebel; tant que, d’amagat, tafaneja els xats de lesbianes des d’un locutori d’internet. Quan l’amistat es transforma en amor, la seva intimitat va més enllà de les paraules i de les regles del seu món. Echevarría es basa en un conjunt de testimonis de gitanes lesbianes que va localitzar en xats de contactes LGTBI, connectant-se amb el nick de gitanawapa. “Vaig estar molts dies sense trobar ningú i, de sobte, algú em va preguntar: «De quina família ets?» Una paia no faria mai aquesta pregunta. Al final vaig confessar-li que era una directora paia que volia fer una pel·lícula i ella em va posar en contacte amb un grup de noies que em van confiar les seves històries. Jo els enviava el guió i elles em deien «això sí» o «això no», i així em vaig sentir legitimada per fer la pel·lícula”.

Inspiració i càsting

Però per què la comunitat gitana? “Va ser circumstancial -confessa la directora-. Jo volia parlar del primer amor, però un dia vaig veure al diari la notícia del primer casament entre dues gitanes i em va impactar molt veure que sortien d’esquena i donaven noms falsos. Ningú de les seves famílies havia anat a celebrar-ho. I em vaig imaginar com seria el primer amor d’aquestes noies”. Per documentar-se, Echevarría va fer una “immersió de dos anys” en la comunitat gitana, superant els recels que provocava que una paia toqués un tema tabú com el del lesbianisme. També va haver de superar el problema de trobar actrius gitanes disposades a interpretar lesbianes. “Per a molts gitanos no hi ha diferència entre representar i ser -diu-. Abans de fer el càsting de les protagonistes preguntava a les noies si estarien disposades a fumar davant de càmera i la majoria em deien: «Tu ets boja? Si em veu el pare m’arruïna la vida!»” Com les va convèncer, doncs? “La Rosy, que interpreta la Carmen, ja està casada i té la sort que el seu marit li va donar tot el suport. Un dia em va confessar que tenia un cosí homosexual, però que no volia saber res d’ell. Per a ella l’homosexualitat era un pecat, però li feia molta il·lusió actuar. Al final del rodatge, però, em va dir que havia trucat al seu cosí per demanar-li perdó per ser tan immadura i que l’havia convidat a sopar amb el seu marit. Jo amb això ja estic satisfeta, perquè he aconseguit que almenys una persona reflexioni”.