L’era daurada del còmic independent

BarcelonaA Barcelona se celebra un saló del còmic on no hi ha grans promocions de pel·lícules, concursos de cosplay ni còmics de superherois o manga. El Graf, que ahir va inaugurar a la Fabra i Coats la seva quarta edició, va néixer fa tres anys com a alternativa indie al Saló del Còmic i volia ser un punt de reunió entre els aficionats i els autors que treballen en els marges de la indústria del còmic. La cita es fa ressò de l’efervescent panorama del còmic independent i autoeditat de Catalunya i la resta de l’estat, on aquestes publicacions viuen una era daurada gràcies, en part, a l’ajuda d’internet. Un exemple paradigmàtic: Joan Cornellà és un autor barceloní convertit en fenomen viral amb més de 3,3 milions de seguidors a Facebook, que comparteixen les seves historietes mudes d’una pàgina, d’un humor negríssim i violent que contrasta amb el seu grafisme naïf. Cornellà s’ha autoeditat el seu últim còmic, Zonzo, però viu de les vendes a l’estranger de làmines i del marxandatge.

“Molts autors s’han fet coneguts a través de les xarxes, però a l’hora de rendibilitzar la feina, el que funciona segueix sent l’objecte físic”, comenta Borja Crespo, cineasta, dibuixant i agitador cultural que integra el nucli dur de l’equip organitzador del Graf, amb Iñaki Sanz i Mireia Pérez. Crespo divideix en dos tipus els còmics autoeditats que es poden trobar al Graf: “N’hi ha que tenen tirades més o menys normals i d’altres tirades molt curtes en què cada exemplar està personalitzat com un objecte artístic”.

Entre la historieta i l’art plàstic

Des de la seva primera edició al centre d’art Mutuo, el Graf no només ha canviat de seu sinó que ha crescut en jornades -enguany són tres- i visitants, que ara ronden els 3.000. La quarta edició tindrà més de 80 expositors per reflectir la diversitat del còmic independent actual, una diversitat que no és només estètica: “Al Graf hi ha molt públic femení i també moltes artistes -diu Crespo-. Jo crec que és perquè les dones s’interessen per la cultura més que els homes”. Una d’aquestes artistes és Cristina Daura, autora del cartell d’aquesta edició. La seva vocació d’experimentar amb els recursos gràfics és un exemple de com en el còmic independent la frontera entre l’art plàstic i la historieta es difumina i els dos llenguatges es barregen. Daura és també una de les organitzadores del Gutter Fest, l’altre petit festival de còmic independent que es fa a Barcelona. Un bon lloc per trobar les obres de Daura fora del Graf és la llibreria Fatbottom, que funciona com a punt de reunió habitual de l’escena indie.

El crític i escriptor Daniel Ausente, que participa al Graf en una xerrada sobre divulgació, recalca que els fanzins i l’autoedició sempre han existit. “El que passa és que amb les eines digitals produir un còmic de qualitat ara és molt barat, ja no cal tirar de fotocòpies -apunta-. Tampoc hi ha tants fanzins col·lectius, perquè hi ha més espai per a les veus individuals. I les petites editorials com Apa Apa i Outsider han anat tapant els buits que va deixar la desaparició de les revistes als anys 90”.

Una xerrada del Graf abordarà l’eclosió d’alternatives a la publicació tradicional. En la taula hi haurà un representant de Verkami, que està servint de plataforma perquè molts autors indies es financin a priori l’edició dels còmics. “El micromecenatge està tenint molt èxit en el món del còmic. Per al lector funciona com una mena de compra anticipada, cosa que no succeeix en el món audiovisual”, opina Crespo. El terrassenc Fran Collado, que també serà a la xerrada, va aconseguir amb un Verkami els 8.000 euros que necessitava per publicar el seu còmic d’humor Rayos y centauros. I Joan Cornellà va obtenir 91.647 euros per animar alguns dels seus còmics amb una campanya de Kickstarter.

Josep Maria Beà, padrí del Graf

El gruix de les activitats del Graf tindran lloc avui. Entre les més interessants hi ha una xerrada sobre com el còmic s’ha mirat la història d’Espanya -amb Pepe Gálvez, Jaime Martín i Sento- i una conversa entre el crític i escriptor Rubén Lardín i el reconegut dibuixant barceloní Josep Maria Beà. “Dels autors més clàssics i consagrats, Beà és potser el més pròxim a l’esperit del Graf, qui més s’escapa del que és normal”, apunta Crespo. Un altre incentiu del Graf són els tallers de còmic per als nens que organitza el segell Mamut, amb autors com Pep Brocal. Aquest any, però, també hi haurà tallers per a adults: un per aprendre a fer un fanzín i un altre d’impartit per Artur Laperla per dibuixar un còmic eròtic amb “l’ajuda de plantilles, personatges, roba i attrezzo ”.