Leopoldo Pomés: l’univers d’un fotògraf discret, elegant i sensual
La Pedrera li dedica l’exposició més ambiciosa, amb 200 obres i documents
BarcelonaLeopoldo Pomés (Barcelona, 1931) va notar que havia “entrat en un món que seria molt personal” quan va veure el retrat que havia fet a una dona casada amb qui va mantenir una relació amorosa als primers anys 50, abans que ella marxés als Estats Units amb el marit. “És un perfil, crepuscular”, explicava ahir el fotògraf a La Pedrera durant la presentació de la mostra Leopoldo Pomés. Flashback, la més àmplia que se li ha dedicat. En va cremar el negatiu. Aquesta imatge i altres incloses dins la mostra “signifiquen molt” per a ell, assegurava.
“Una fotografia, una pintura, si aguanten, al cap del temps són vàlides -va afegir-. Una obra bona no s’ha d’acabar mai. Hi ha una bellesa que està dins el misteri”. L’objectiu del comissari de la mostra, l’escriptor i crític Julià Guillamon, ha sigut posar al mateix nivell tots els vessants de la trajectòria de Pomés, des del fotògraf intimista i amic dels artistes de Dau al Set, el retratista de la Barcelona de postguerra i fotògraf de l’arquitectura modernista i el publicista prolífic -creador de les bombolles Freixenet i del mític anunci del conyac Terry-, fins al productor de la cerimònia del Mundial de futbol del 1982 i de la pel·lícula promocional per a la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona. A més, Pomés va dirigir la pel·lícula Ensalada Baudelaire el 1978 i va fundar la truiteria Flash Flash i del restaurant Il Giardinetto. També s’exposa una selecció de les sabates de taló més suggerents que ha trobat al llarg dels anys en les seves sessions fotogràfiques. “Tot forma part d’una manera de veure el món”, va dir Guillamon.
Els ingredients d’un estil
L’estil Pomés està fet de “discreció, elegància, sofisticació, empatia i afecte”, va detallar el comissari. També de “claredat, capacitat de sorpresa i sensualitat”. Més que una exposició de fotografia, Guillamon va subratllar que Leopoldo Pomés. Flashback és “l’explicació d’una vida”. La mostra inclou 140 imatges, moltes d’inèdites, i més de 50 espots publicitaris i documents. A més de la de la dona que va marxar amb el marit, l’exposició inclou nombroses imatges fonamentals de l’univers de Pomés.
Obren el recorregut el retrat del pare i del Marquet, el seu barber, que considerava “el primer hippie ”. “Expliquen molt la seva manera de mirar: va saber veure el pare amb una nova mirada i treure-li un significat -va explicar el comissari-. Va saber veure d’una manera diferent el que és quotidià i també va sentir l’atracció del que és excèntric, singular”. A la vora hi ha la primera fotografia que va fer, el 1947: una vista del port de Barcelona feta des del balcó de l’oficina on treballava aleshores, als Porxos d’en Xifré. La imatge sembla d’una altra època i té un fort vessant narratiu que converteix un fet quotidià en un “ritual”.
La primera exposició de Leopoldo Pomés es remunta al 1955 a les Galeries Laietanes. Aleshores era amic dels membres de Dau al Set i es trobaven habitualment al seu “ living de Balmes”. L’artista va recordar ahir com Joan Brossa imitava temes de la sarsuela La del manojo de rosas i com Joan Ponç feia una performance que consistia a fingir que s’arrencava les diferents parts del cos i les deixava damunt una taula. Quan va arribar als testicles, no es va aturar. Després, n’agafava un, l’inflava i el feia esclatar amb una agulla de cap. Aquesta i moltes altres anècdotes apareixeran a les memòries que Pomés està escrivint. També veuran la llum els seus poemes, va avançar Guillamon.
Amic d’artistes i intel·lectuals
“No els va retratar [a Antoni Tàpies, Joan Brossa, Joan Ponç i Modest Cuixart] perquè fossin personatges importants, sinó que mantenia amb ells una relació d’amistat, d’intimitat, que influeix moltíssim en la mirada que té cap a ells”, va explicar Guillamon. “Per fer un retrat t’has de deixar seduir per aquella persona, has de trobar el moment”, va subratllar Pomés. Al costat d’aquests retrats -també n’hi ha un dels pocs que es conserven de la mèdium i artista Josefina Tolrà- hi ha les obres que li van regalar cadascun d’aquests artistes. En l’últim àmbit de la mostra hi ha més retrats, de dones i de personatges com Marta Pessarrodona, Jaume Vallcorba, Eduardo Mendoza, els arquitectes del despatx MBM -Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay- i el també arquitecte Rafael Moneo, realitzats durant les últimes dècades.
L’exposició a les Galeries Laietanes li va donar “un gran èxit intel·lectual”, però després “res de res de res”. Durant aquells mateixos anys, Pomés va engegar una bolera. Brossa li va posar el nom, Krok, i Tàpies va dissenyar la capçalera dels fulls on s’apuntaven el resultat de cada jugada. Després de fer diverses provatures amb la seva parella d’aleshores i la seva mà dreta fins a l’actualitat, Karin Leiz, Pomés va fer el salt a la publicitat. Es va guanyar un lloc a l’agència Pentágono, la més important que hi havia en aquella època a Barcelona, després de resoldre l’anunci d’un banyador femení que feia anar de bòlit els creatius de la firma. Aquest encàrrec, ben pagat, li va “canviar la vida”, va dir ahir l’artista, enyorat de “la immediatesa” de la publicitat. “Aquesta immediatesa et fa estar present -va explicar- i també és un valor afegit”. Pomés va aconseguir que el públic esperés cada any el nou anunci de Freixenet. Arran de l’entrada en el món de la publicitat, la seva relació amb els artistes de Dau al Set es va desgastar. “Cada un va seguir el seu camí. Aquella complicitat no hi va ser més amb la mateixa intensitat”, va dir Julià Guillamon.
En paral·lel al potencial creatiu de Leopoldo Pomés en el camp de la publicitat, la mostra recull dos projectes de fotollibres. El primer, datat el 1957, estava dedicat a la ciutat de Barcelona. Va ser descartat perquè al soci del poeta i editor Carlos Barral no li va semblar prou comercial la seva visió la ciutat. El va culminar la Fundació Foto Colectania el 2012 amb una exposició i la publicació del llibre. També el 1957 i els anys següents Pomés va treballar en un llibre sobre toros que havia d’incloure un text d’Ernest Hemingway. El suïcidi de l’autor va acabar amb aquell projecte. Les fotografies que va realitzar revelen una mirada sociològica i alhora detallista, un diàleg entre el que mira i l’objecte que es mira, va explicar el comissari.
Una bellesa senzilla que embriagava com el conyac
La casualitat va tenir un pes fonamental en una de les imatges més icòniques de la trajectòria de Leopoldo Pomés, la de l’anunci del conyac Terry. Karin Leiz va recordar ahir que havien treballat amb la model, l’artista Margit Kocsis (1941-1984), sense èxit un parell d’anys abans. Però un dia se la van trobar a cavall a prop de Castellefels i aleshores sí que va sorgir la col·laboració. “Era un dona molt interessant i molt disciplinada”, va explicar ahir Leiz, que també va recordar l’entrega que va tenir durant la feina.
Els anuncis de Terry tenen un precedent: el primer treball publicitari de Pomés també estava protagonitzat per una dona, vestida amb un banyador, i un cavall. Però la campanya del conyac va tenir una evolució més complexa. “S’establia una certa relació onírica amb el producte; era com insinuar que podies somiar una mica amb aquella noia ideal i tan diferent de les que apareixien normalment als anuncis: tenia una bellesa senzilla, quasi salvatge, gens convencional. Va tenir un èxit extraordinari”, explica el fotògraf al catàleg de la mostra.