L'enigmàtic fenomen de 'Diamond Flash'

BARCELONA.¿Un drama sobre maltractaments o un film de superherois? ¿Comèdia negra o cinema social? L' opera prima de Carlos Vermut té la capacitat d'aniquilar qualsevol definició que se'n vulgui fer. Adjectius gastats del cinema d'autor com única i transgressora prenen sentit de nou amb una pel·lícula com Diamond Flash , un exercici de funambulisme narratiu que explora vies que de vegades semblen mortes en el cinema espanyol: la inventiva, el risc i l'originalitat. La barreja d'elements en aparença antagònics, l'estat de sorpresa permanent i l'habilitat per fondre angoixa i humor en un sol registre fan del film una experiència deliciosament pertorbadora, sempre presidida per uns llargs diàlegs a mig camí entre el costumisme i l'absurd.

Estrenada a la tardor al Festival de Sitges i l'Abycine d'Albacete, Diamond Flash es va rodar durant tres mesos amb 25.000 euros de pressupost i un equip bàsic de tres persones que algunes jornades de rodatge podia estirar-se fins a cinc. Aquesta precarietat de mitjans -que no de resultats- explica la presència de Vermut aquests dies en el marc de les jornades Cine Low Cost, a l'Arts Santa Mònica, que estudia el fenomen del cinema de baix pressupost, una opció que ben aviat podria deixar de ser-ho per convertir-se en l'única alternativa de producció en l'actual context de retallades. "Per a mi no era una opció -explica el director-. Jo no volia fer una pel·lícula barata: volia fer aquesta pel·lícula, i no cap altra. El que m'interessa és explicar històries i les històries són independents dels pressupostos. No hi ha res més barat que escriure personatges, ni un pressupost al món que pugui superar un bon personatge".

Power Ranger al rescat

Diamond Flash pren el seu títol d'un dels personatges del film, un superheroi "inspirat en els Power Rangers" que Vermut utilitza com a excusa per teixir al seu voltant diferents històries relacionades d'una manera misteriosa, laberíntica. "Al meu cap tot va començar com un relat curt sobre dues dones que segresten una nena fins que arriba un superheroi per rescatar-la -diu Vermut-. Però llavors em vaig centrar en el passat de la mare de la nena i el seu germà, la relació de parella entre les dues segrestadores, la dona maltractada que vol estimar un superheroi... Al final, no importa la trama principal, sinó la resta d'històries que l'envolten".

Una de les singularitats de Diamond Flash és que no té por a deixar misteris sense solució, o bé amb una sortida verinosa. "El cinema espanyol actual, en general, és molt poruc. Potser és la dependència de les infraestructures estatals, però no hi ha gaire risc. Tot ha d'estar molt clar, no hi ha espai per a l'ambigüitat". Vermut no té por d'explorar la subtilesa moral dels personatges, i no els jutja mai. "És paradoxal que la tendència del cinema espanyol sigui fer pel·lícules convencionals per no espantar l'espectador i que, tanmateix, el nostres cineastes més internacionals siguin Almodóvar i Buñuel, que no poden ser menys ortodoxos", opina.

El triomf 'online'

Després d'uns mesos de voltar per festivals, guanyar premis i provocar els elogis més apassionats a la premsa i la xarxa, Diamond Flash es va estrenar al portal online Filmin. "L'estrena comercial en sales és una convenció burocràtica -opina Vermut-. La veritable estrena en sales es produeix als festivals. A més, una estrena a Madrid o Barcelona només la gaudeix la gent de la ciutat, mentre que una online està a l'abast de tothom".

La jugada va funcionar. Diamond Flash es va convertir en trending topic a Espanya el 8 de juny, el dia de l'estrena a Filmin, i s'ha mantingut durant les tres setmanes següents entre els cinc títols més vistos del portal, en què ja acumula milers de visites. L'experiència assenyala una tercera via per a pel·lícules com aquesta, potser massa singulars per als paràmetres de les sales comercials, però que en el context online es poden arribar a convertir en petits fenòmens. "L'èxit del film és un pas molt important per prestigiar la finestra d'internet -diu Jaume Ripoll, director editorial de Filmin-, perquè sense haver-se estrenat en sales, la premsa ja se n'està fent ressò".

El director de Diamond Flash no troba cap handicap en aquesta mena d'estrena. "N'hi ha que critiquen el fet que només es pugui veure a la pantalla de l'ordinador. Però ¿com veiem les sèries, doncs? I ningú diu que Breaking bad seria millor si la veiéssim en una pantalla de cinema".