L’encant de les noies que es van deixar guiar per Charles Manson

Barcelona“Em vaig adonar primer de tot dels seus cabells, llargs i sense pentinar. Totes tres eren prou lluny perquè només pogués veure la perifèria dels seus trets facials, però això era igual... sabia que eren diferents de la resta de gent del parc”. Així arrenca Les noies, novel·la amb què acaba de debutar Emma Cline i que publica Anagrama. L’autora, de 26 anys, va signar un contracte de dos milions de dòlars amb Random House a la Fira de Frankurt del 2014 amb un llibre “basat lliurement” en la família Manson, que a finals de la dècada dels 60 va cometre diversos assassinats, entre els quals hi ha el de l’actriu Sharon Tate, llavors casada amb Roman Polanski i embarassada de vuit mesos.

Emma Cline somriu quan se li demana si Manson ha llegit el llibre. “No ho crec!”, exclama. El líder de la secta -de 81 anys- compleix nou cadenes perpètues a la presó de Corcoran, a Califòrnia. Va ser detingut el 1971, juntament amb les tres noies en què s’ha basat l’autora per escriure la novel·la -Susan Atkins, Patricia Krenwinkel i Leslie van Houten- i quatre membres més de la família. Se’ls acusava de nou assassinats. A més dels escabrosos detalls dels crims, gran part de les informacions relacionades amb Charles Manson estan, encara ara, arrebossades de morbositat. Una de les últimes té a veure amb el seu casament amb una fan, Elaine Star Burton, a principis del 2015. El convicte va cancel·lar-lo a última hora quan va descobrir que la dona volia embalsamar el seu cadàver, exposar-lo i cobrar entrada.

Les noies, que serà publicada aviat en 35 països, converteix Manson en un personatge secundari, el Russell, aïllat en un ranxo californià i que manté una estranya relació de dominació sexual amb les joves que hi viuen. “Els meus pares van créixer a Califòrnia, i els assassinats de la família Manson els van marcar. Encara en parlaven quan jo era petita -recorda Cline-. Va ser durant els anys d’institut que vaig aprofundir una mica més en els assassinats i em vaig adonar que hi havia un tema que, precisament, no s’havia abordat gaire: les noies que Manson tenia al voltant. El primer que em va impressionar d’elles va ser la seva normalitat. I també em van semblar molt joves. Em vaig plantejar què devia haver passat entre la seva extrema joventut i el moment dels crims”. Al llibre, Susan Atkins, Patricia Krenwinkel i Leslie van Houten es transformen en la magnètica Suzanne i dues acòlites poc rellevants, la Donna i la Helen. Aquest triumvirat és observat per l’Evie, narradora de la novel·la, que el 1969 -amb 14 anys- abandona la seva confortable vida d’adolescent californiana en ple estiueig i s’afegeix a la comuna liderada pel Russell.

“Quan vaig començar a escriure el llibre era molt conscient que volia centrar-me en un personatge que no hagués viscut directament les atrocitats -explica l’autora-. L’Evie és un personatge moralment ambigu, i això és el que em sembla més interessant d’ella”. La noia es deixa arrossegar pels encants de la Suzanne, que després de demanar-li que robi paper higiènic d’una botiga se l’emporta al ranxo. L’autora el descriu sense ni una engruna de fascinació. “Una casa vella de fusta -es pot llegir-: les rosasses protuberants i les columnes de guix li donaven aparença de castell petit. Formava part d’un complex fet a mida que incloïa, que jo pogués veure, un graner i una piscina d’aspecte pantanós. Sis llames perdudes s’endormiscaven en un corral. Figures llunyanes tallaven matolls al llarg de la tanca. Van alçar les mans per saludar-nos, i van tornar a la feina”.

Allunyar-se dels crims

Molt ben traduïda per Ernest Riera, Les noies avança a dos temps -un de situat al present i el de l’estiu del 1969- per estudiar l’erràtica i traumatitzada Evie Boyd. “El meu personatge principal és una outsider -admet Cline-. En un grup tan terrible com el de les noies, és fonamental que ella se’n mantingui a distància. L’Evie és una noia alienada d’ella mateixa i de la societat on es troba”. La novel·la dibuixa un sensorial retrat de l’adolescència, en què abunda la metàfora i la sinestèsia. “Volia escriure una història on hi hagués un crim però en què aquest crim fos la cosa menys important”, diu.

Qui busqui al llibre grans dosis de violència i de perversió en sortirà decebut. L’autora, però, afegeix un interessant matís a les seves paraules prèvies: “La violència més òbvia és la de l’assassinat, però em fixo també en les petites violències, les violències quotidianes que sovint tenen a veure amb la vergonya i la traïció”. Entre els moments més foscos del llibre hi ha una festa on corre la cocaïna que acaba amb un ménage à trois i el peatge sexual que l’Evie ha de pagar per poder formar part del clan del Russell.

“Sóc de Califòrnia i crec que és una regió molt bonica -diu Cline-, però sota aquesta bellesa superficial hi ha alguna cosa fosca”. Les noies vol fer aflorar aquesta dimensió soterrada, i després d’exhibir-la amb un desplegament verbal potent la protagonista queda ferida per sempre més. “Una cosa que no volia era que la novel·la tingués cap moral -reconeix-. La història que explico no té com a conseqüència el creixement del meu personatge. Quan es fa gran no és millor que quan era jove. De vegades, el passat queda atrapat en la teva vida i t’impedeix evolucionar”. Cline, que de petita va actuar en dues pel·lícules, va estudiar belles arts, té un màster en escriptura creativa de la Universitat de Colúmbia i gaudeix d’un present immillorable -pot dedicar-se al seu somni, escriure a temps complet- i d’un futur ple de novel·les. Fa un any i mig que ja treballa en el seu pròxim llibre, però encara no en pot avançar res.