L'empenta definitiva a Marcos Morau i La Veronal

Barcelona.Una curiositat molt llaminera per als periodistes ha alimentat el sorgiment de la companyia La Veronal: els seus integrants, capitanejats per Marcos Morau, van ser acomodadors del Mercat de les Flors durant anys, pràcticament fins al dia en què van estrenar-hi un espectacle com a creadors, Rússia (2011). "És una llegenda que ja dura massa -es queixava ahir amb esportivitat Morau-. En realitat servia per pagar els estudis, però després ens vam adonar que ens permetia veure espectacles, estar en contacte amb el món de la dansa, veure la reacció del públic. Això també t'enforteix".

Amb només 31 anys, aquest coreògraf format al Conservatori de Dansa de València i a l'Institut del Teatre de Barcelona ha rebut el Premio Nacional de dansa en la modalitat de creació per "la capacitat d'encunyar amb la companyia La Veronal un segell coreogràfic propi" que ja ha tingut reconeixement internacional.

Morau, que mai ha sigut ballarí, diu que utilitza la dansa com a "canal": "Em donava una abstracció i una llibertat que no em donaven altres arts". Amb artistes d'altres disciplines va fundar companyia pròpia el 2005, i el 2008 van debutar amb el primer espectacle d'una sèrie dedicada a ciutats ( Suècia , Maryland , Finlàndia , etc.). El camí ha sigut curt però intens. "Hem treballat molt, i estem aconseguint metes aviat. Fa por i posa pressió, però alhora t'agrada i et fa tenir confiança en la feina que fas", diu Morau.

Malgrat la precarietat que s'associa a les companyies joves i de creació contemporània, des d'un bon principi van comptar amb el suport del Mercat de les Flors, un centre del qual Morau és artista associat, i també del públic i la crítica. Al març va estrenar a Barcelona Siena i a la primavera hi portarà Nippon-koku , la coreografia que ha fet per encàrrec de la Compañía Nacional de Danza. Però el circuit estatal s'acaba aviat: el 2013 només han actuat a Barcelona, Bilbao i Madrid. La resta de l'any se l'han passat viatjant pel món. Ja omplen l'agenda del 2016. El premi podria servir per descobrir al gran públic estatal un talent original i excepcional.

Ahir la bailaora sevillana Isabel Bayón també va rebre el Premio Nacional de dansa en la modalitat d'interpretació "per la qualitat i puresa del seu ball, i la revalorització del flamenc d'arrel, juntament amb la valentia per interpretar els llenguatges més arriscats". Els dos premis estan dotats amb 30.000 euros.