Lejos de los hombres

Com en gairebé tots els textos que s’han escrit i s’escriuran sobre Lejos de los hombres, és pràcticament inevitable citar el conte d’Albert Camus que inspira el film ( El convidat ). A partir d’aquí, els passos següents ens condueixen a reflexionar sobre l’existencialisme que batega en aquest relat (l’home alliberat de religions, tradicions i identitats comunes, la moral com a única llei a respectar, l’individuversusl’entorn...). No obstant, tot i que aquesta aproximació a la pel·lícula de David Oelhoffen és molt apropiada, potser val més acostar-s’hi com si es tractés d’un western modern o una pel·li d’aventures (que no sempre han de ser sinònim de cinema d’atraccions de Hollywood). Des d’aquest angle, la recompensa per als espectadors és molt més alta: ens recorda que els grans films de l’oest i els d’aventures poden ser històries molt metafòriques, gairebé abstractes, sobre els debats ètics que poden convertir un personatge en un heroi o en el dolent de la pel·lícula. Sigui des del punt de vista que sigui, però, aquest és un film meravellós. |