L'Egipte de paper de Mestres Cabanes

Un Egipte idealitzat de paper apareixerà aquesta nit a l'escenari del Gran Teatre del Liceu. L'escenografia de Mestres Cabanes emmarcarà la història d'Aida de Verdi i el debut de Sondra Radvanovsky.

PRECURSOR DEL 3D La d'Aidaés l'única producció escenogràfica que es va salvar de l'incendi del 1994 i es va reestrenar el 2001 amb els decorats restaurats.
Marta Porter
21/07/2012
3 min

BARCELONA.L'espectacular escenografia que Josep Mestres Cabanes va pintar a mà durant vuit anys i l'única completa que es va salvar del devastador incendi del Gran Teatre del Liceu el 1994 cobrarà vida aquesta nit per emmarcar la història d'amor i lluita entre Aida i Radamés escrita per Giuseppe Verdi.

La veu contundent de la soprano nord-americana Sondra Radvanovsky, possiblement la millor Aida del moment, debutarà al Liceu en el paper de l'esclava etíop que s'enamora del cap militar egipci Radamés, interpretat pel tenor sicilià Marcello Giordani, secundats en el primer repartiment pel baríton menorquí Joan Pons (com el rei etíop Amonastro) en el seu comiat del món de l'òpera. Amb ells, Ildiko Komlosi com a Amneris, Vitalij Kowalijow en el rol de Ramfis i Stefano Palatchi interpretant el rei dels egipcis, seran dirigits per Renato Palumbo al capdavant de l'Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu. El muntatge, del qual es podran veure set funcions en un doble repartiment (entre avui i el 30 de juliol), està dirigit escènicament per José Antonio Gutiérrez, amb il·luminació d'Albert Faura, vestuari de Franca Squarciapino i coreografia de Ramon Oller.

Aquesta producció d' Aida original del 1945 -representada en diverses ocasions fins que a mitjans de la dècada dels 60 va quedar relegada a l'oblit- va ser recuperada i reestrenada l'any 2001. Llargament aplaudida per públic i crítica com una autèntica obra d'art i una lliçó de perspectiva, torna ara a representar-se, tot i que ja s'ha pogut veure en diferents temporades al reconstruït Liceu. I és que la seva reposició atrau tot tipus de públic, des del més tradicional, que té una posada en escena clàssica i convencional, fins als aficionats a les noves estètiques i radicalitats, que en aquests decorats descobreixen com l'art de la perspectiva pot substituir qualsevol volum. I és que els 120 telons pintats que formen els set decorats d'Aida bé podrien considerar-se una autèntica obra d'art digna d'estar exposada al millor museu de pintura del món.

Adaptar-se als vells temps

Com es podien adaptar uns decorats de paper de l'any 1945 a un escenari del segle XXI mecanitzat? Els decorats no encaixaven en la nova maquinària escènica del reconstruït Liceu i l'escenògraf Jordi Castells els va haver d'adaptar i trobar fórmules per reconvertir les velles tècniques maquinistes, manuals, a la tecnologia actual. Per la seva banda, Antoni Faura va fer un excel·lent treball de disseny de llums que donen relleu a les pintures fins al punt d'adquirir cos, com si fossin en tres dimensions i els personatges poguessin travessar el paper per endinsar-se passadissos enllà. Amb tot, aquell 2001 en què es van recuperar els decorats, Faura es va trobar amb un problema greu, la potent il·luminació dissenyada per donar vida als brillants vermells, verds i grocs pintats sobre un fi paper corrien el risc de cremar-se per l'escalfor dels focus. Així que el Liceu es va veure obligat a comprar focus similars als antics per no malmetre'ls.

Quan l'obra es va estrenar, el director d'escena José Antonio Gutiérrez assegurava: "M'encanten aquestes escenografies antigues; he respectat els grans cromos dels decorats per explicar la història d' Aida encaixant-la en el magnífic espai d'aquest Egipte idealitzat de Mestres Cabanes".

Josep Mestres Cabanes (1898-1990), catedràtic de perspectiva a l'Escola Superior Sant Jordi a Barcelona, va treballar com a escenògraf al Liceu entre el 1941 i el 1956. Del seu pinzell en van sorgir nombrosos decorats per a òperes com Ariadne auf Naxos , Canigó i una gran producció wagneriana, com els magnífics decorats d'Els mestres cantors de Nuremberg ,que també van passar per un procés de restauració i es van poder veure per última vegada el 1989. Mestres Cabanes treballava en una gran sala a la part superior del Liceu, ara convertida en una sala d'assaig escènic que porta el seu nom. Allà, entre teatrins que construïa ell mateix, apunts, esbossos i quadres, grans extensions de paper cobrien tot el terra i Mestres hi pintava dret, sobre el paper, amb un llarguíssim pinzell que era la prolongació del seu braç. A més, és autor de les pintures murals que decoren el Saló dels Miralls del mateix Gran Teatre del Liceu.

Mestres Cabanes, autor del millor tractat de perspectiva de la seva època, va desenvolupar una estètica realista, amb voluntat historicista, de gran densitat compositiva i plena de detalls i de complements decoratius que subratllen l'efectisme i la sumptuositat escènics. Tot aquest llegat va ser devorat pel foc en una metàfora macabra de la pira funerària de Siegfried. Aquell 31 de gener del 1994, la columna de fum negre que s'alçava des de la Rambla va cremar somnis, paisatges, il·lusions romàntiques i el llegat de l'anomenada Escola de Pintura Catalana, amb obres de Mestres Cabanes però també d'altres pintors catalans com Vilumara, Alarma i Soler i Rovirosa.

stats