Adéu a Harper Lee, la veu de l’Amèrica dels conflictes racials

BarcelonaHarper Lee va publicar un sol llibre en cinquanta anys, però la seva creació literària va ser quasi perfecta i ha marcat moltes generacions. Matar un rossinyol continua sent considerada una de les millors novel·les d’aprenentatge de la segona meitat del segle XX. Lee la va publicar el 1960, quan tenia 34 anys, i després es va amagar de la premsa a Monroeville (Alabama), el poble on havia nascut i que va inspirar la novel·la. I és en aquest petit racó del sud dels Estats Units, amb 6.500 habitants, on la discreta escriptora va morir als 89 anys. Un dels nebots de Lee va confirmar ahir que va morir mentre dormia.

Ha passat mig segle des que va arribar a les llibreries la novel·la protagonitzada per Scout, una nena inquieta, tossuda i valenta que no para de fer preguntes, el seu germà Jem i en Dill, un amic rabassut i amb molta imaginació que passa els estius a Maycomb -personatge inspirat en l’escriptor Truman Capote-. Lee situa la seva història als anys 30 del segle passat, en plena depressió econòmica. El pare d’Scout és l’incorruptible advocat Atticus Finch, un home que va contracorrent perquè defensa un negre, Tom Robinson, que està acusat de violar una noia blanca. La lluita d’un Finch que no defalleix no ha envellit i continua tocant el cor. Se n’han venut prop de 40 milions d’exemplars.

L’admirable protagonista de Matar un rossinyol -el títol ve d’un incident del llibre en què l’advocat dóna unes escopetes als seus fills i els diu que poden disparar a les llaunes però mai a un rossinyol, perquè aquest ocell no fa cap mal sinó només música bonica- estava inspirat en el pare de Lee, que també era advocat i havia defensat molts negres. La germana de l’escriptora, Alice Lee, va seguir les passes del pare i va exercir, fins i tot després d’haver superat els 90 anys. Harper i Alice van viure juntes fins a la mort de l’advocada, el 2014, quan l’escriptora, ja amb molt poca salut, va anar a una residència.

Una polèmica segona novel·la

“Mai vaig esperar tenir èxit amb Matar un rossinyol ”, va dir Lee en una de les últimes entrevistes que va concedir, el 1964. “Esperava tenir una mort ràpida i misericordiosa a mans dels crítics, però al mateix temps tenia l’esperança que li agradés a algú i que això m’encoratgés”, va afegir. Lee va tenir un èxit fulgurant, però això la va bloquejar. Va aconseguir el Pulitzer el 196. La novel·la tingué deu traduccions en pocs mesos i va inspirar la pel·lícula del mateix nom, que va protagonitzar Gregory Peck i que va guanyar tres Oscars. “Vaig tenir molt èxit, i això espanta tant com la mort ràpida i misericordiosa que esperava”, va admetre l’autora.

De fet, Lee no va tornar a escriure. Però sí que va tornar a publicar. El febrer del 2015 HarperCollins va anunciar que es publicaria una segona novel·la de l’escriptora, que havia localitzat “per sorpresa” la seva advocada, Tonja B. Carter: Vés i aposta un sentinella. Lee havia escrit aquesta segona novel·la abans de Matar un rossinyol però mai l’havia publicat. Hi ha moltes contradiccions sobre si l’autora volia que aquesta preqüela, en què Finch té 72 anys i no és un home idealista sinó un ressentit i un racista, veiés la llum.

Una traïció ‘a sang freda’

Poc abans que Matar un rossinyol arribés a les llibreries, Lee va rebre una trucada de Truman Capote, amb qui eren amics de la infància -aquest any es publicarà Tru & Nelle,en què Greg Neri explicarà la relació entre els dos genis literaris-. Capote va proposar-li d’acompanyar-lo en la investigació de l’assassinat d’una família de grangers a Kanses. “A ell, aquell crim l’intrigava i a mi m’intriga el crim. I tant que hi volia anar”, va dir l’escriptora. Lee va ajudar Capote a fer les entrevistes. Cada nit n’escrivia els informes. Quan es va publicar el resultat, A sang freda (1966), l’únic reconeixement que va rebre Lee va ser una dedicatòria al principi del llibre compartida amb el company de Capote. L’autora de Matar un rossinyol es va sentir traïda i l’amistat es va refredar.

La fermesa de Lee a no respondre cap més entrevista -ni rebia periodistes ni parlava mai de la seva vida privada- va provocar tot tipus d’especulacions. Si ella no responia, la ficció s’encarregava d’explicar la seva amistat amb l’autor d’ A sang freda, a la pel·lícula Capote (2005), on Lee és interpretada per l’actriu Catherine Keener, o a Història d’un crim (2006) on qui es posa a la pell de Lee és Sandra Bullock. Quan un amic li va suggerir escriure una carta model per enviar a tots aquells que li sol·licitaven una entrevista, ella va dir que només hi posaria: “ Hell, no ” (alguna cosa com: “Ni de conya”).