Lectures i exorcistes sota l’helicòpter a la Setmana del Llibre en Català

BarcelonaSol de justícia bíblica al migdia. La Via Laietana és un formigueig de passavolants i pintades d’Arran. La Prefectura ja fa estona que està protegida per tanques i furgonetes dels Mossos. L’Ajuntament de Barcelona ha girat les papereres i ha retirat els contenidors dels carrers adjacents. És la Diada, i a la tarda hi ha manifestació. Ho recorda un helicòpter policial que escampa soroll i impertinència. “M’encanta el so de control policial de bon matí”, que diria la gent d’ordre...

El so de l’helicòpter arriba fins al Moll de la Fusta, on se celebra la Setmana del Llibre en Català. Hi ha gent amb la samarreta de l’ANC, “Lluitem i guanyem la independència”, que aprofiten l'estona per fer un tomb per les parades de les editorials abans de dinar o vermutejar. Hi ha famílies fent cua intentant gestionar la barreja d’excitació i timidesa dels fills: esperen que El Pot Petit els signi el conte El lleó vergonyós (i els seus amics). Just davant, Edicions del Periscopi té en lloc de privilegi la novel·la On ets, món bonic, de Sally Rooney. ¿Oi que no li faràs el salt el fenomen editorial del moment? Vendre és saber crear una necessitat. La indignació també és una bona agent de vendes, com ho demostra el bon ritme amb què a l’editorial Eumo despatxen els exemplars de Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, el llibre de l’armada filològica comandada per M. Carme Junyent que vol estabornir el llenguatge inclusiu.

“La truja morirà!”

El Moll de la Fusta és ple de palmeres que fan ombra, però no tant en el tram que ocupen les parades de la Setmana. Tanmateix, benvingut sigui el sol. Les pregàries són unànimes: que no plogui. Amarats de suor però contents, escolten les paraules de Sebastià Portell, sempre interessants independentment del tema que abordi. L’autor de l’assaig Les nenes que llegien al lavabo tan aviat construeix una sòlida crítica a l’androcentrisme de la ciència com admet que va deixar córrer la lectura d’El senyor del anells a les primeres pàgines perquè la cosa no anava enlloc. Mentre Lluís-Anton Baulenas glossa Boris Vian, “un home que vivia per provocar”, Gerard Quintana i Lluís Foix comparteixen hora d'aventura signant llibres a pocs metres d’on Obscura Editorial ven L’exorcista, de William Peter Blatty, amb traducció d’Eduard Sepúlveda. 50 anys després de la publicació de la novel·la en anglès, si algú vol exorcitzar el bisbe de Solsona també es podrà documentar llegint els insults de la Regan posseïda en català: “La truja morirà!”

Mentrestant, Izaskun Arretxe s’estrena al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes passejant pel Moll de la Fusta i Xavier Graset rep el Premi Difusió, un guardó més que merescut per a un periodista que manté la fe en parlar de llibres a la televisió pública. El sector editorial ho celebra, i Biel Mesquida, flamant Premi Trajectòria, regala uns versos vestit amb la millor camisa possible.