Sis anys després de visitar el festival per presentar el film d'Álex de la Iglesia Mi gran noche, Raphael ha tornat a Sant Sebastià amb el seu testament definitiu: Raphaelismos és una sèrie documental sobre la vida i miracles del cantant de la qual només s'ha projectat un episodi perquè encara no s'ha completat la producció. Entre records emocionats a Mario Camus, que el va dirigir al cinema –“va ser el primer que va confiar en mi com a actor”, ha dit el cantant–, Raphael s'ha mostrat incombustible. “El públic em coneix i m'estima, omple els meus concerts i compra els meus discos. Jo seré aquí fins que us en canseu”. Dirigida per Charlie Arnaíz i Alberto Ortega, Raphaelismos s'estrenarà l'any que ve i compta amb una extensa entrevista al cantant i aparicions de músics com Enrique Bunbury, Andrés Calamaro, Iván Ferreiro i Pablo López.
Laurent Cantet alerta sobre els discursos d'odi a Twitter
El francès presenta a Sant Sebastià la trepidant 'Arthur Rambo', inspirada en la caiguda en desgràcia d'un escriptor per uns tuits antics
Sant SebastiàTwitter el carrega el diable, vindria a dir Laurent Cantet amb la pel·lícula que ha presentat aquest diumenge a Sant Sebastià, Arthur Rambo, una reflexió sobre la cultura de la cancel·lació i els linxaments digitals que segueix els frenètics auge i caiguda d'un jove escriptor d'origen algerià que, en qüestió d'hores, passa de nova estrella del firmament literari francès a pària social rebutjat per l'establishment, el món cultural i els amics del barri.
El motiu són els missatges del compte que té a Twitter sota el nom d'Arthur Rambo, des d'on dispara comentaris hiperbòlicament cruels sobre els atemptats de Charlie Hebdo, contra els jueus, els homosexuals, etc. “És només un personatge”, diu quan l'editorial li demana explicacions, però és evident que només ell ho ha entès així: la xarxa bull i ha dictat sentència en contra seva. De la nit al dia (literalment) s'ha convertit en una joguina trencada i ni tan sols la seva amant vol saber res d'ell.
Cantet s'inspira en el cas real de Mehdi Meklat, escriptor de referència sobre temes de la banlieu i figura mediàtica i prestigiosa que va caure en desgràcia quan van sortir a la llum els tuits d'un compte anònim seu escrits anys enrere. “Aquells tuits no reflectien el que ell pensava, els havia escrit per cridar l'atenció i guanyar seguidors, i com més provocador més seguidors tens –ha explicat Cantet a Sant Sebastià–. A Twitter s'escriuen missatges curts i ràpids, i això facilita la simplificació i la violència, que acaba sent inherent a les xarxes socials”.
Arthur Rambo explica la seva faula alliçonadora amb un ritme trepidant de thriller en què les accions i decisions dels personatges se supediten al discurs que vol transmetre el film, sense espai per a l'ambigüitat ni la complexitat que sí que transmetia el seu anterior film, El taller d'escriptura, en la seva reflexió sobre l'estigmatització dels joves àrabs a França.
El drama de ser dona
També a la secció oficial, la danesa As in heaven transporta l'espectador a una granja familiar en què la filla gran, encara adolescent, es veu obligada a créixer de cop quan la seva mare s'enfronta a un part molt complicat. El pes de la religió en la cultura rural s'erigeix en el tema principal d'un relat iniciàtic sobre la transmissió de mares a filles d'un llegat femení d'opressió i patiment. El més interessant de l'opera prima de Tea Lindenburg és el rigor amb què se cenyeix al punt de vista de la filla per fer visibles les fronteres entre el món adult i el dels nens. Tanmateix, el film es queda curt pel que fa a recorregut emocional i ambició estètica.
