Laura Gost guanya el 9è Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta

'Matar el pare' s'ha imposat a 'L'ascensor' de Concha Milla

Laura Gost guanya el 9è Torneig de Dramatúrgia
Núria Juanico
09/12/2019
2 min

GironaNo havia passat mai: ha vingut d’un sol vot. Laura Gost (Sa Pobla, Mallorca, 1993) s'ha proclamat guanyadora aquest dilluns del 9è Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta amb Matar el pare, el tour de force entre una psiquiatra i el seu pacient, un home procliu a diagnosticar tothom. “Si heu estat dubtant fins a l’últim moment i heu canviat el vot, ara potser us en penedireu”, advertia la presentadora del certamen, Cristina Clemente, just abans d’anunciar la campiona. Gost, que és opinadora de l'Ara Balears, ha aconseguit el premi (un sopar al Celler de Can Roca) amb un text que arrenca en una sessió mèdica aparentment convencional i que porta fins a l’extrem la figura metafòrica de Freud sobre matar el pare.

Un apoteòsic Carles Martínez com a pacient ha traslladat a la literalitat la idea de Freud (el pare del protagonista acaba fet cendres en un descampat) i ho ha explicat davant una doctora cada cop més incrèdula interpretada esplèndidament per Marta Marco. La síndrome de Diògenes, el trastorn d’Èdip i un narcisisme extrem s'han passejat per l’escenari mentre el protagonista desgranava reflexions sobre la condició humana amb una mirada tan obsessiva i peculiar que feia esclatar de riure la platea de la sala La Planeta de Girona. La conversa entre pacient i doctor, una espiral cada cop més surrealista, ha passat per davant de L’ascensor, de Concha Milla (Mataró, 1973), que era l’altra concursant de la final del torneig.

Una venjança en un ascensor

El públic de La Planeta de Girona ha hagut de triar entre dos textos amb punts en comú: tant l’un com l’altre són comèdies esquitxades d’humor negre i amb personatges psicòtics. Milla ha quedat per darrere amb la història aparentment incidental de dos desconeguts que coincideixen en un ascensor. El text, interpretat de manera explosiva per Mar Ulldemolins i Joan Carreras, arrenca amb l’accidental aturada de l’aparell i els dos protagonistes dins. L’estona morta mentre esperen que algú els rescati es converteix en una conversa cada cop més íntima entre els dos. L’obra, que oculta una venjança, desgrana les respectives històries sentimentals amb apunts còmics com un massatge als peus amb llengua inclosa que ha aixecat xiscles i riallades entre els espectadors.

stats