T'estimem, Laura Farré!
La música és una intèrpret total, i aplega en una mateixa persona la racionalitat matemàtica i la sensibilitat davant de l'instrument
Laura Farré Rozada
Palau de la Música, 16 juliol 2021
És realment just i necessari: s’ha d’estimar Laura Farré Rozada. S’ha d’escoltar el seu segon disc, Nimbus (Seed Music), cal seguir-la, cal escoltar el seu programa radiofònic La cinta de Moebius (Catalunya Música) i cal saludar-la com una música global, com una intèrpret total, com una artista que aplega en una mateixa persona la racionalitat matemàtica i la sensibilitat davant de l’instrument. Va estudiar ciències exactes i es nota en la seva manera estructurada de presentar-se i d’organitzar el discurs. Però la seva sòlida formació musical (i en plena gestació de la tesi doctoral) també es nota en la transmissió de la seva sensibilitat, compromesa amb la música dels nostres dies.
La posada de llarg de la jove intèrpret vilanovina es duia a terme amb un programa exigent, sense concessions. La vetllada es basava en gran part en el disc citat i incloïa peces de Pierre Jodlowski, Unsuk Chin, Josep Maria Guix, Maurice Ravel, Olivier Messiaen, Toru Takemitsu, Dai Fujikura i Yixuan Zhao, en un savi equilibri entre un clàssic del segle XX com Gaspard de la nuit, de Ravel, i obres del segle XXI, com Still life, de Yixuan Zhao, dedicat a Farré. I en un altre equilibri: la dialèctica entre occident i orient, sense postureig i anant al gra, com una entesa natural entre dues realitats tan diferents com fascinants.
La pianista catalana es va erigir en gran comunicadora en la seva entesa amb el piano. Una entesa que va de la tècnica al discurs, amarat de sensibilitat i amb ganes de transmetre unes músiques tan desconegudes en la seva majoria com fascinants en la seva configuració i estructura. Un concert viu, en definitiva, i que, malgrat la poca afluència de públic al Petit Palau, va palesar la bona acollida de les peces, generosament aplaudides pels assistents.
Poques vegades es té l’oportunitat d’escoltar en una sola vetllada tant repertori del nostre temps. I menys encara servit amb l’entusiasme, amb les ganes i amb la saviesa que exhibeix Laura Farré. Per això cal agrair-li la iniciativa i la seva tenacitat en la defensa del llenguatge musical rabiosament contemporani. I estimar-la, precisament per això.