“No és moment de grans equipaments, ara és el moment de la gent”

BarcelonaEl llum de l’escala senyorial del Palau Marc, la seu de la conselleria de Cultura, va estar apagat mentre la Generalitat estava intervinguda. Ara torna a funcionar amb normalitat, quan s’acaba de configurar el nou equip que lidera Laura Borràs. Professora universitària de literatura, admet que no podrà seguir alimentant els més de vint comptes de Twitter que portava, però no renunciarà del tot a l’activitat de divulgació que li va donar relleu públic. Rep l’ARA en un despatx on hi ha pintures de Barceló, Tàpies i Miró, un retrat del president Puigdemont i un ram groc a la taula. Ella hi afegirà un retrat del president Quim Torra i un quadre de Mercè Rodoreda.

Per què no s’ha volgut treure el barret de diputada?

Mira que no hauria deixat mai la Institució de les Lletres Catalanes. Era el meu lloc al món. Però en canvi he trobat fascinant la campanya, la injecció d’energia de la gent, la responsabilitat afegida que t’hagin votat, l’honor de treballar al Parlament, i no hi renunciaré.

Què creu que pesa més en la seva elecció: la lleialtat als presidents, la idea de país o el bagatge cultural?

De lleialtats mai se’n va sobrat, però no n’hi ha prou. Entenc que la decisió s’ha pres tenint en compte el currículum acadèmic i la trajectòria en l’àmbit de la gestió pública, perquè mai he militat en cap partit i encara no em sento política. Vull pensar que també hi pesa el fet que sigui propera al conseller Lluís Puig.

Com funcionarà aquest tàndem?

Hem de recuperar la normalitat, és evident. Necessitem avançar, però a partir de salvaguardar els drets fonamentals de les persones que són a la presó i a l’exili; això és una prioritat de govern. L’esqueixada vital que han viscut i el seu gest de fer un pas al costat perquè puguem fer govern ens obliga a ser extremament generosos perquè mai no ho serem prou. Tenim un vincle molt fort, i entenc que hem de fer-los ser partícips del govern dels qual no haurien d’haver hagut de marxar. Posarem els elements per fer-ho sabent que la responsabilitat la tinc jo.

Per tant, ¿parlen cada dia? ¿Consensuaran cada decisió?

He entrat respectant el disseny de l’equip i els relleus que ell havia dissenyat. Sé que hi ha gent que pot pensar que això és senyal de claudicar o transigir o ser un titella a les mans de Lluís Puig. M’és igual, m’estimo més córrer aquest risc abans de fer alguna cosa que el desautoritzi o el pugui ferir. He volgut posar el respecte al davant i, pensant que això portava molt de temps aturat, el que convé és una continuïtat. Forma part de la restitució.

Des de la nova perspectiva de consellera, ¿com veu el sector cultural?

És un sector transversal, que ha sabut aconseguir una harmonia entre tradició i modernitat, perquè tenim uns creadors singulars, i aquesta és una de les nostres cartes de presentació al món. És un sector que ha patit molt, perquè el 155 ha fet molt de mal, i la intervenció econòmica prèvia també, però ha sigut bel·ligerant, atrevit i predisposat a ajudar en un sentit nacional, com a vertebrador d’un imaginari simbòlic que és molt poderós. Alhora ha patit penúries i hi ha projectes que han quedat depauperats.

Superarem la crisi?

La nostra cultura ha resistit tantes coses que res no ens fa pensar que no hagi de resistir. Sobretot perquè hi ha la consciència que la cultura ha de ser un dels pals de paller del país, des del punt de vista de l’estat del benestar. Penso en totes les activitats que haurien quedat suspeses pel 155 i tanmateix es van fer. La cultura és revulsiu i revolta contra la injustícia. És una paradoxa: les estructures estan més debilitades perquè ha costat que el diner públic arribi, i alhora la importància nuclear de la cultura és la que la fa ser resistent. Esperem que amb un govern que creu en la cultura això es pugui visualitzar. Encara que, si no hi ha recursos, simbòlicament ja és molt important.

¿Estem preparant el terreny perquè no hi hagi més pressupost?

Aquest any funcionarem amb pressupostos prorrogats i ens posarem a treballar amb els del 2019.

La conselleria disposa d’uns 260 milions. Comprometi’s: ¿aconseguirà més milions?

No em puc comprometre amb una cosa que no depèn de mi. Em comprometo a lluitar perquè la cultura pugui tenir més recursos. Si és en forma de milions, no farem fàstics a res. Però més que milions i percentatges, la manera més neutra i democràtica de mesurar la inversió en cultura és en euro per ciutadà. La mitjana dels països que aposten per la cultura a Europa és de 65 euros per ciutadà, i estem en els 35.

Al final, això són recursos.

El president ja va comprometre’s en la investidura a dotar millor la cultura perquè coneixia el dèficit estructural. Aniré a veure el vicepresident i estic segura que farà tot el possible per ajustar la necessitat al pressupost.

¿Ja s’ha reunit amb agents del sector? Què necessiten?

En les cites més urgents que he tingut m’he adonat que el 155 ha aturat la gestió de la cosa pública. El sector ha estat aguantant per preservar la dignitat de les institucions i empreses, perquè ha viscut una ingerència molt violenta. Ara aquests processos encallats s’han d’accelerar. Hem de fer patronats, consells assessors, consells executius... i ho farem a velocitat de creuer.

Quines són les cinc prioritats?

Nous marcs normatius que donin cobertura a les necessitats dels sectors: llei de patrimoni, llei d’arxius, estatut de l’artista, plans integrals sectorials. Nou marc financer, per exemple, per a l’audiovisual.

¿Es farà una nova taxa audiovisual? ¿Economia reservarà els 20,5 milions que s’haurien recaptat?

El govern vol recuperar el contingut d’una llei que va ser tombada pel Tribunal Constitucional. És qüestió de dignitat: el Parlament va aprovar per unanimitat unes lleis que van ser sistemàticament suspeses. En aquest cas reverteix en una millora objectiva i quantificable per al sector. Serà des d’Economia que es veurà l’encaix partint de l’absoluta convicció que cal recuperar-la. Això és el que em sembla més interessant.

Passàvem per la tercera prioritat.

Entendre la cultura com una forma de participació ciutadana. El context social ens ha fet adonar de la força d’una ciutadania cívica i activa que ha fet ús de la cultura, que és un element de cohesió, que suma en un projecte col·lectiu integrador. Quarta prioritat: la internacionalització. Ara que s’ha conegut la realitat catalana, aprofitem-ho per internacionalitzar els nostres autors, la música, el cinema, les arts visuals... i multiplicar la feina que fa anys que fa l’Institut Ramon Llull.

Què creu que aportem al discurs cultural global? ¿Barcelona està perdent el pols internacional?

Barcelona és un esquer poderosíssim, i d’això se’n pot beneficiar tot el país. Alhora, la imatge que projectem al món és la d’un país que té una efervescència cultural magnífica. Ara hi haurà l’Smithsonian Festival a Washington, on es veurà la riquesa de la nostra cultura popular. Catalunya té moltes coses per aportar, en entorns diversos: les pel·lícules que arriben a Hollywood, els premis als arquitectes, el reconeixement de la gastronomia, les traduccions dels nostres autors, la presència a fires... tot ens dona força. Estem en permanent examen i el passem amb nota. No hem de disminuir l’ambició, però ens hem de sentir forts.

¿I la cinquena prioritat?

Tirar endavant el Pla Nacional de Lectura, que està escrit i pressupostat i ara s’ha d’implementar. Ambiciono no només una col·laboració amb Ensenyament, sinó convertir-ho en un projecte de govern. Fer periòdicament un consell executiu monogràfic dedicat a la cultura visibilitzaria que poses la cultura al centre. Potser no en recursos econòmics però sí perquè creus que és una qüestió vital de país. Hi estem treballant.

Planeta va traslladar la seva seu social a fora. ¿Hem perdut capitalitat editorial? ¿Pretén que tornin?

Aquesta operació ja sabem a què responia. Em consta que des del departament d’empresa s’està treballant per veure de quina manera moltes d’aquestes empreses que volen tornar tornen per voluntat pròpia. Que tothom que sigui aquí hi sigui perquè hi vulgui ser. Barcelona no perd capitalitat. Ara bé, nosaltres ho necessitem tot, per ambició.

Quins grans projectes li queden al país? ¿L’Esplanada dels Museus?

Les grans infraestructures ja s’han fet els últims anys. A més, cal ser prudents. Crec que no és moment de parlar de grans equipaments: ara és el moment de la gent, dels creadors, les empreses, més que no pas de la pedra. Però encara hem de parlar de projectes concrets. N’hi ha un que vam fer amb l’Ajuntament de Barcelona, la Casa de les Lletres, que continuo tenint al cap.

El Pla de Museus fins al 2030, es desenvoluparà? Perquè el MNAC reclama més recursos i el Macba veu perillar la seva ampliació.

Es farà, perquè va tenir la unanimitat del sector. L’increment de pressupost del MNAC va amb el paquet de mesures que sabem que són necessàries i treballarem per tenir, però no depèn de mi i no seré imprudent. En el cas del Macba, farem prevaler un acord unànime per defensar l’ampliació, per lògica física aclaparadora i perquè hi ha un altre espai per ubicar el CAP.

¿Ha parlat amb l’Ajuntament de Barcelona? Els últims anys el consistori ha respost per la Generalitat econòmicament.

He parlat amb l’alcaldessa Ada Colau i amb el comissionat Joan Subirats. Si ens interessa la cultura, ens interessa més enllà dels partits. Jo, com que no tinc cap partit... Estic segura que trobarem complicitat.

¿I amb el ministeri de Cultrura?

El pas previ a un contacte amb el ministeri és que hi hagi la trobada entre el president de la Generalitat i el president espanyol, i veurem com s’articulen les relacions sectorials, si és que cal. Necessitem els diners que ens corresponen pel finançament, perquè les idees ja les tenim. Sí que demanarem que, si és un estat plurinacional, es materialitzi en les seves polítiques; per exemple, que tothom pugui veure TV3 i la televisió valenciana.

A vostè se li ha retret que firmés el manifest Koiné.

Han posat en boca meva un fragment del manifest descontextualitzat. Em sembla pervers perquè es vol malinterpretar. És irracional que algú que parla moltes llengües estigui en contra del bilingüisme. Però insistir-hi només amb l’ànim de generar soroll i confusió, vol dir que necessitem el Pla de Lectura. Perquè t’acusen a tu d’odi quan són ells els que el generen. Doncs poden estar tranquils: no estic en contra de la llengua castellana ni faré res en contra. Crec que si no defenses l’esperit del manifest i la seva conclusió és que tens un problema, perquè reivindica la cohesió al voltant de l’eix integrador de llengües. Tots els que som aquí no som excloents ni supremacistes ni res del que una mala interpretació volguda ens vol atribuir. Ens remetrem als fets.