Laura Aubert: "És molt dolorós posar nom a un abús i reviure'l"

Quan l'ARA va destapar els casos d'abusos a l'Institut del Teatre, l'actriu Laura Aubert va publicar una carta en què explicava que ella també n'havia rebut per part de directors i companys d'ofici. Avui, a Catalunya Ràdio, l'actriu, que en aquests moments actua a l'adaptació teatral de Canto jo i la muntanya balla, la novel·la d'Irene Solà, ha explicat que va decidir escriure aquella carta després d'un any i mig de parlar amb els dos periodistes de l'ARA que van fer la investigació, Núria Juanico i Albert Llimós: "Durant aquest any i mig en vaig ser conscient... La Núria i l'Albert em van acompanyar durant tot el procés i em van demanar que escrivís un article sobre el perdó. I quan em vaig plantar davant l'ordinador em vaig plantejar quin article havia de fer, i em va sortir què m'hauria agradat saber o llegir quan tenia 20 anys".

Aubert ha recordat que el sector teatral és un sector precari perquè la cultura "no s'ha valorat mai": "Hi ha poca feina, pocs diners i pocs recursos, o ets un top o surfeges. Partint d'aquesta base, la gent té por de no tenir feina i es creen rols de dir jo soc aquí, he aconseguit això i no vull perdre privilegis, i aquesta por fa que alguna gent pugui aixafar la resta amb impunitat perquè tenen el poder de decidir qui té feina i qui no". L'actriu ha dit que tot plegat ho ha superat amb l'ajuda de la família i els amics: "No em va desestabilitzar perquè tinc una xarxa sòlida", ha reconegut, i ha explicat que no ha volgut dir el nom de l'agressor perquè no vol que la seva vida sigui una cosa pública ni vol ser l'abanderada de res: "Si ho volgués resoldre aniria per la via legal", ha dit. Aubert ha lamentat que hi ha hagut gent amb molt talent i molt sensible que no ha pogut continuar en el món del teatre perquè altra gent amb talent però poc sensible els ha destruït.

"És mol dolorós posar-hi un nom i reviure'l, i crec que haver fet aquest pas, haver fet públics els abusos, ha de ser útil –ha reflexionat l'actriu–. En el moment en què et passa, el primer que sents és vergonya, i crec que és important reconèixer de seguida que aquesta vergonya no l'has de tenir i que pots parlar amb la persona que tinguis al costat. Perquè si no, es crea una culpa, i aquesta culpa es va fent gran. Com més se'n parli, com ho van fer totes les valentes de l'Institut del Teatre, i vull remarcar que no és gens fàcil fer-ho, millor".