"És injust canviar les normes del joc a mitja partida", diu el president de l'Ateneu

BarcelonaLa crisi del premi Crexells, que convoca l'Ateneu Barcelonès, ha acabat amb la renúncia de Gemma Calvet a la vicepresidència de la institució, sense finalistes al premi i amb un comunicat de l'entitat on es diu: "S'ha acordat suspendre aquesta convocatòria i obrir un procés de reflexió que permeti mantenir el prestigi del degà dels premis literaris del nostre país. Per aquest motiu, demanem disculpes a totes les persones afectades en aquest procés. Tenim present i hem recopilat tots els comentaris, crítiques i propostes de millora que heu exposat a les xarxes socials o tramès via carta. Us agraïm la vostra implicació i tindrem en compte les aportacions per esmenar els errors comesos".

La crisi va començar quan el jurat format per Valèria Gaillard, Lluïsa Julià, Miquel de Palol, Xavier Pla i Enric Sòria (en una reunió en què van excusar la seva presència Carme Riera i Rafael Argullol) va decidir afegir quatre finalistes a la llista que s’havia triat per votació popular. "No es poden canviar les normes del joc a mitja partida. Es comet una injustícia", assegura el president de l'Ateneu, Jordi Casassas. "L'Ateneu convoca el premi i aprova un jurat però després el jurat és independent. Ens vam assabentar d'aquesta decisió a posteriori", diu Casassas.

El Twitter va ser el mitjà escollit per tots els finalistes per comunicar la seva renúncia al públic. I també ha estat el mitjà pel qual ha optat la vicepresidenta de l’Ateneu, Gemma Calvet, per fer pública (abans ho havia comunicat a l’Ateneu) la seva renúncia a la vicepresidència. “Aquest matí he comunicat la meva renúncia com a vicepresidenta de l’Ateneu. Una decisió presa per les discrepàncies respecte de la gestió de la crisi del Crexells i d’altres discrepàncies anteriors amb la junta de la qual he format part”, diu Calvet. “El president de l’Ateneu va estar d’acord quan el vaig informar de la decisió presa pel jurat [ampliar el número de finalistes]”, afegeix Calvet.

"Tinc la sensació que entre tots actuem massa ràpids i massa nerviosos", afegeix el president de l'Ateneu referint-se a la cascada de renúncies que hi va haver ahir dimarts. Tots els autors seleccionats com a finalistes es van retirar ahir del premi. La primera que es va retirar va ser Tina Vallès, després la van seguir Raül Garrigasait, Enric Umbert, Marcel Fité, J.L. Badal, Teresa Muñoz, Sílvia Soler, Max Besora, Carme Martí i Alfons Cama. Vicenç Pagès Jordà va dir a través de Twitter que, com que no s’hi havia presentat, no veia “que es pogués retirar” i va considerar que “aquest any no hi pot haver premi” i que “hi ha temps per reflexionar i fer-ho millor l’any vinent”. A partir d'ara, l'Ateneu pensarà quins canvis ha de fer. "Volem aprendre d'aquesta experiència i parlar amb gent del ram", ha dit Casassas.

"Evidentment les bases han de canviar perquè s'ha vist que aquest procediment no funciona", assegura l'escriptor Miquel de Palol que era un dels membres del jurat. "Els procediments democràtics funcionen en la gestió pública i política però no en la cultura i en les arts", assegura Palol.

El premi Crexells acumula tres anys de polèmica. Aquest any les bases s'havien canviat i els finalistes es decidien a través de la votació dels socis i dels clubs de lectura de les biblioteques públiques. Fins l'any passat funcionava al revés, el jurat decidia els finalistes i el premiat es decidia a través de la votació popular. Enguany el jurat va valorar que la participació dels socis havia sigut molt insuficient i que "això havia exclòs obres molt bones". En concret, la participació no va arribar ni al 4% (en concret, 159 vots de socis, tenint en compte que l'entitat en té 3.164, i 17 vots de biblioteques). Els dos anys anteriors la participació també havia estat molt baixa: el 2015 hi van participar 54 socis de l'Ateneu. El 2016 ho van fer 87 socis i també van votar 29 clubs de lectura de 28 biblioteques.