Las Migas: “Si una música no es renova, mor”

Barcelona“Cada disc que fem és un punt de partida”, explica Marta Robles, guitarrista de Las Migas. No ho diu per dir. El grup ha publicat quatre discos amb tres cantants diferents. La primera va ser Sílvia Pérez Cruz, veu titular a Reinas del matute (2010). Després va arribar Alba Carmona, cantant a Nosotras somos (2012) i Vente conmigo (2016). Ara és el torn de Bego Salazar, que debuta com a vocalista de Las Migas a Cuatro (Satélite K, 2019), un disc en què el grup que completen la violinista Roser Loscos i la guitarrista Alicia Grillo aplega nous enregistraments de cançons dels àlbum anteriors com La tarara, Perdóname Luna, Con toda palabra i Con lo bien que yo estaba sola, a més de dues peces noves. “Volíem reversionar els nostres temes des d’un punt de vista més actual, donar-los un aire nou i sobretot celebrar que seguim ben vives i amb molt camí per recórrer”, diu Robles.

Una bona part de l’aire nou l’aporta Bego Salazar, una cantant de Salamanca arrelada en el flamenc i de veu forta que juga sovint amb la trencadissa vocal i emocional. “L’Alba era més flamenca que la Sílvia, i la Bego encara ho és més. En els primers mesos de feina vam haver d’apaivagar-la una mica perquè quan trenques tant la veu arriba un punt que pots fer-te mal si no ho controles. Va valer molt la pena la feina que vam fer totes quatre treballant plegades per integrar la veu de la Bego”, recorda Robles. “Ella venia d’un món més flamenc, de guitarres i improvisacions, i no tant de coses més endreçades com és un grup com Las Migas”, afegeix Loscos. Tanmateix, el resultat les ha convençut fins i tot en un dels temes nous, La maleta, que té una producció més pop. “En aquesta cançó canta com si fos de la família Flores. La seva veu trencada funciona molt bé en aquest flamenc pop”, assegura Robles sobre una cantant que van conèixer gràcies a la recomanació d’Ismael Guijarro, el productor de Rozalén.

Quinze anys i camí endavant

Quan Alba Carmona va deixar Las Migas per començar un projecte propi, Robles es va arribar a plantejar que potser era la fi del grup: “L’Alba és una de les meves millors amigues, i vaig entendre perfectament que volgués fer camí amb un projecte nou. Però alhora Las Migas estàvem en un moment molt bo. Al final va ser la meva parella qui em va ajudar a decidir-me. Potser perquè els homes tenen una manera de pensar més senzilla, o més pràctica. Em va dir: «I per què no seguiu?» I tenia raó. En aquests quinze anys ja havíem fet canvis, i sempre ens havia anat més bé, així que endavant”. “Si és que encara sense cantant ens trucaven per tocar”, recorda Loscos. De fet, bona part de la gira que van començar ahir a Alemanya i que les durà a França, Suïssa, Suècia, Àustria, Txèquia i el Regne Unit ja estava tancada abans de la incorporació de Salazar.

A més de la veu de Salazar, una altra novetat del disc Cuatro és la producció que han treballat amb Sebastián Merlín. “Vam demanar-li que ens tragués una mica del nostre so habitual, tan net. Ell ha processat les percussions i ha donat un tractament especial als cors d’Anna Colom, Ana Brenes i Cristina López, que són unes cantaoras fantàstiques de Barcelona. Ens ha ficat en una història més pop simplificant algunes línies i repetint melodies”, explica Robles. També hi ha un atreviment nou amb el violí gràcies a “un tractament no tan tradicional”, com diu Loscos, que a més ja porta una temporada incorporant efectes a la seva manera de tocar.

Aquest recopilatori que abilla amb noves teles el cançoner de Las Migas dona algunes pistes sobre el futur del grup. “Ara per ara estem buscant un so nou dins de la nostra essència. Volem mantenir el nostre estil, però tenim moltes ganes d’investigar el món de la música electrònica amb el flamenc. M’encanta el que està fent gent com Rosalía, i a nosaltres ens tira molt això de barrejar el que és molt tradicional amb el més nou i diferent. De fet, crec que el que està fent Rosalía és molt important per al flamenc, perquè si una música no es renova es mor”, diu Robles.