Las Migas fan un pas endavant amb el disc ‘Vente conmigo’
Barcelona“Teníem moltes ganes de tenir un disc amb aquesta formació”, diu Marta Robles, guitarrista de Las Migas i l’única que es manté des de la fundació del grup fa dotze anys. El desig s’ha fet realitat amb l’àlbum Vente conmigo (Concert Music, 2016), el primer treball que enregistren plegades Robles, la guitarrista Alicia Grillo, la violinista Roser Loscos i la cantant Alba Carmona. “Hem pensat molt qui volíem ser i com volíem sonar, i aquest disc és un nou punt de partida”, explica Robles.
Enrere queden aquelles Migas que van debutar amb Reinas del matute (2010), amb Sílvia Pérez Cruz com a cantant, i Nosotras somos (2012), en què ja hi era Alba Carmona. La marxa d’Isabelle Laudenbach el 2013 va marcar el final d’una etapa, però no el del grup, que a poc a poc va anar consolidant-se com a quartet. Però fins ara la feina era sobretot de directe, tocant arreu, inclosa la gira que van fer pels Estats Units, el Canadà, Cuba i Jamaica. “La resposta del públic en aquesta gira ha sigut molt bona. Ens va sorprendre que el públic fos tan participatiu. Gaudien molt i aquesta energia la notàvem també nosaltres. Ha anat tan bé que l’any que ve hi tornarem”, diu Robles, que també explica que aquests concerts els han servit per anar provant en directe els temes nous que presentaran en una nova gira que començarà al gener i que passarà per Barcelona el 4 de març.
“Fa molt de temps que estem preparant aquest disc, gairebé dos anys. Hi hem posat molta dedicació. Cada tema està molt pensat i molt treballat”, recorda Grillo. Tota aquesta feina prèvia els va servir per arribar a l’estudi de gravació ben preparades per treballar la producció amb el guitarrista Josemi Carmona (ex-Ketama). “Ell ens va dir que li agradaven molt les cançons i que pràcticament no en canviarà res -diu Robles-. Això ens va sorprendre una mica, però també ens va fer veure que les cançons ja estaven ben madures”. “Ens va donar molta seguretat”, diu Grillo, que descriu Carmona com un músic “excepcional i molt intuïtiu”.
El toc del violí
Las Migas tenen arrels flamenques, però ja des del principi van seguir un camí que transcendia els estils. Aquest propòsit el mantenen, per exemple, amb el violí de Roser Loscos. “El violí et porta a llocs molt diferents segons com el tractis. Pot dur-te a una cosa molt romàntica, o també molt flamenca. En el nostre cas, que és música molt mediterrània, la Roser hi aporta un color especial, una mica celta. El violí és com la marca del grup. De fet, sense violí no podríem funcionar”, diu Robles.
Per entendre la versatilitat estilística de Las Migas, només cal escoltar tres peces tan diferents i alhora tan característiques del quartet com Ojos grandes, Carmela i la versió de La plaça del Diamant de Ramon Muntaner i Joan Ollé. D’ Ojos grandes, d’aromes més flamencs, n’inclouen dues versions en el disc: una de més íntima cantada per Alba Carmona i l’altra per Miguel Poveda, que segons Robles la porta més cap a la copla. “El Miguel la canta amb molta força, amb molta veu, i nosaltres la fem més íntima. Era una pena perdre l’atmosfera que li dóna l’Alba, i és una cançó tan maca que vam pensar que no passava res per incloure’n les dues versions en el disc”, afegeix. Carmela aporta el toc cubà, un fil que Las Migas volen seguir estirant aprofitant la versatilitat d’Alba Carmona, que, com diu Grillo, “tant canta flamenc com cubà”. Pel que fa a La plaça del Diamant, ja fa temps que la interpreten en directe però encara no l’havien enregistrat. I paga la pena, perquè la dibuixen amb un arranjament magnífic que preserva tota l’emoció de l’original.