'Las letras de Jordi': Com acostar-se a l’altre
El documental mostra la relació de la cineasta amb el Jordi, de 51 anys i amb paràlisi cerebral
MadridDirecció: Maider Fernández Iriarte. Guió: Maider Fernández Iriarte i Virginia García del Pino. 70 min. Espanya (2019). Documental.
En un moment en què la velocitat de les connexions ha reduït la capacitat de comprendre l’altre i sembla que, per extensió, la de l’empatia, Las letras de Jordi, el salt al llargmetratge documental de Maider Fernández Iriarte, ens recorda la importància del temps i de l’escolta atenta per construir una relació d’amistat honesta. A Las letras de Jordi veiem la relació de la cineasta amb el Jordi, un home de 51 anys molt religiós i amb paràlisi cerebral que no pot parlar però que sí que es comunica mitjançant una peça de cartó amb lletres, números i signes ortogràfics.
Seguim també, per tant, un procés de filmació que, amb paciència i tardes compartides, va obrint-se per incloure no només la curiositat de la directora pel seu protagonista sinó les reflexions d’una persona invisibilitzada socialment per unes condicions físiques diferents. Tot i la seva modesta producció –la pel·lícula va començar com a projecte del màster de documental creatiu de la Universitat Pompeu Fabra–, Las letras de Jordi està plena de petita poesia: imatges amb les mans del Jordi i la Maider mentre busquen paraules, entre la frustració i el sentiment de triomf; un viatge al santuari de Lourdes; un pla sostingut amb el Jordi resant en què la fe traspassa la pantalla, i un desenllaç que aposta per l’alliberament i la recerca de nous límits, físics i cinematogràfics.