'Las golondrinas de Kabul': la guerra darrere les finestres

Direcció: Zabou Breitman i Eléa Gobbé-Mévellec. Guió: Zabou Breitman, Patricia Mortagne i Sébastien Tavel, a partir de la novel·la de Yasmina Khadra. 80 minuts. França, Luxemburg i Suïssa (2019). Animació.

En un article sobre El espíritu de la colmena, l'hispanista Paul Julian Smith afirmava que el film de Víctor Erice abordava un conflictiu moment històric –la dura postguerra espanyola– a través de la descripció d'un entorn domèstic marcat per l'aflicció, o el que ell anomenava "la guerra darrere les finestres". Aquesta delicada pel·lícula d'animació, basada en la novel·la homònima de Yasmina Khadra, segueix una estratègia narrativa semblant: les llars familiars dels dos matrimonis protagonistes són un desolat camp de batalla ple de silencis, secrets i retrets que té com a contraplà exterior una ciutat, Kabul, sumida en el règim de terror imposat pels talibans a finals dels noranta. La vocació realista de l'animació, que sembla influïda en part per la línia clara de la tradició francobelga, converteix el film en la crònica documental d'un espai i un temps concrets: llars miserables i cinemes i universitats en ruïnes s'entremesclen amb lapidacions i execucions públiques només digeribles per la distància que proporciona la imatge animada. Aquesta voluntat de denúncia disminueix, de vegades, el potencial evocador, líric, d'una proposta que té un dels màxims encerts en el contrast entre la fosca realitat que descriu i les suaus tonalitats, com d'aquarel·la, dels fons pels quals transiten uns personatges sotmesos als vaivens de la història.