'Las aventuras del doctor Dolittle': intent fallit de reviure el cinema d'aventures per a tota la família

BarcelonaDirecció: Stephen Gaghan. Guió: Stephen Gaghan, Dan Gregor, Doug Mand i Chris McKay, a partir de personatges creats per Hugh Lofting. 101 min. Estats Units (2020). Amb Robert Downey Jr., Antonio Banderas, Michael Sheen.

El primer pas de Robert Downey Jr. després de la mort d'Iron Man, el personatge que interpretava a l'univers Marvel, no ha estat gaire reeixit. Ara encarna el doctor Dolittle, un metge misantrop que sap parlar amb els animals i que ja havia generat diversos films, des d'un clàssic musical d'humor i viatges fins a les dues comèdies protagonitzades per l'humorista Eddie Murphy. Dels temps de Murphy, Las aventuras del doctor Dolittle només conserva algun acudit sobre ventositats. Perquè aquesta producció cara i problemàtica és una aventura exòtica adreçada a un públic familiar: per defensar el seu refugi zoològic, Dolittle i els seus col·laboradors (un lloro, un os polar fredolic, un goril·la covard...) van a la recerca d'una illa de llegenda.

Potser els autors volen conjurar el record d'un cinema més ingenu, però l'intent retro arrisca tan poc que es fa rutinari: li sobra humor fàcil i li falten brins de tensió amb què satisfer els adults, entre altres motius perquè l'humor devora les amenaces i els malvats. El retrat del protagonista, en canvi, és un gest agosarat: les seves sortides antipàtiques poden descol·locar els més joves, que s'identificaran més amb un ajudant tímid. El que havia de ser un gran espectacle fílmic sembla condemnat a convertir-se en un passatemps infantil de sobretaula de diumenge. Amb lliçó empàtica incorporada: la millor manera de cuidar d'un mateix és cuidar els altres.