L'Arts Santa Mònica repassa la trajectòria de Claret Serrahima

BarcelonaUna exposició antològica recorre des d'avui al centre Arts Santa Mònica l'obra del dissenyador, comunicador i activista cultural català Claret Serahima i del seu estudi Cla-se bcn, premi Nacional de Disseny 2010, en la seva primera gran mostra a Barcelona. El comissari de l'exposició, Oscar Guayabero, ha explicat a la presentació que "no és una retrospectiva ni una photofinish de la seva carrera, sinó una foto que surt moguda, perquè el dissenyador no està quiet, no para de treballar". Segons Guayabero, Claret Serahima és "més que un dissenyador gràfic, és un narrador visual", que ha de ser entès en el marc d'"una generació de creadors habituats a treballar amb la mà, que havia estudiat Belles Arts i que no van conèixer les tecnologies digitals".

L'exposició d'Arts Santa Mònica, que estarà oberta al públic fins al 19 de febrer, resumeix els 25 anys de professió de Serrahima a través de 100 peces, que van des del disseny més conceptual i estratègic fins als treballs més lliures i irreverents. L'exposició s'inicia un repàs pels logotips més emblemàtics que han sortit de l'estudi de Serrahima, com ara el de l'Institut Ramon Llull, el del Partit dels Socialistes de Catalunya, l'escut de Barcelona que va dissenyar que va no va estar exempt de polèmica a la premsa i al carrer pel seu suposat escàs rigor heràldic, i el Futbol Club Barcelona, que li va confiar el redisseny del seu escut, Catalunya Caixa, l'Any Miró o el Bulli. També s'exhibeixen els seus treballs per a la revista Cave Canis, que va reunir a Xavier Antich, Manuel Guerrero i Vicenç Altaió amb creadors com Antoni Tàpies, Frederic Amat, Carles Santos o Antoni Llena.

El dissenyador s'ha acostumat a contrariar els seus clients amb resultats notables, com quan va substituït la petició d'un logotip o una imatge per un conjunt de frases de personatges cèlebres com Gandhi, John Lennon, Lincoln o Eleanor Roosevelt, que "donen forma en el seu conjunt a la imatge de la Fundació Internacional per la Pau de Barcelona". Com a una extensió de la seva activitat com a dissenyadors, Serrahima va obrir el bar Universal i el restaurant Samassi, el nom del qual i la decoració del qual van ser escollits per Joan Brossa.

Dissenyador i artista

En un debat constant entre art i disseny, s'exhibeixen treballs que podrien ser considerats obres conceptuals, com el cartell que va fer per a les primeres eleccions catalanes de Pasqual Maragall -un plat amb restes de menjar al costat d'un altre amb una amanida fresca-, un cartell per a la Fira de Sant Isidre de Madrid -dos escuradents com si fossin banyes sobre un fons negre. Alguns dels seus divertiments com les felicitacions de Nadal es van convertir en clàssics, però sense oblidar la crítica implícita, com en una felicitació en què reprodueix el compte d'un supermercat d'una hipotètica compra d'esquís, menjars, calmants, digestius, hotels, en una evident mirada irònica cap al consumisme.

En l'equador de la mostra es pot contemplar l'obra més íntima de Serrahima, els seus quaderns de dibuixos i aquarel·les de viatges: "Sempre que vaig de vacances, m'emporto un quadern, llapis, colors i goma d'esborrar, com els japonesos porten la seva càmera", ha recordat Serrahima. Al final del recorregut es poden observar alguns dels seus treballs de disseny per a portades de discos de vinil com Tal com raja, de Serrat; La Catedral, de Sisa; Bestia, d'Oriol Tramvia, o Tramuntana, de la Companyia Elèctrica Dharma, o per a les etiquetes de vins com els de la cooperativa L'Olivera o els de la seva pròpia vinya. El propi Serrahima ha assegurat que "aquesta exposició no és un homenatge perquè em retiri, perquè no penso fer-ho", i ha confessat que moltes vegades ha intentat aconsellar els seus clients, "gairebé com si fos un metge de capçalera", i no ha amagat que ha tingut la gran sort de treballar molt per a les administracions públiques, que "m'han deixat força llibertat".