L'artista sud-africà William Kentridge, premi Princesa d'Astúries de les Arts 2017

BarcelonaA l’artista sud-africà William Kentridge (Johannesburg, 1955) no se’l pot limitar a un únic àmbit creatiu. Polifacètic i transversal, sempre compromès amb les realitats més difícils, Kentridge ha estat guardonat amb el premi Princesa d’Astúries de les Arts 2017 per una trajectòria que engloba des de muntatges escènics de teatre, música i òpera fins a videoart, pel·lícules d’animació i creacions plàstiques.

Kentridge va començar la seva carrera als anys 80 a París en el camp del teatre, el mim i el cinema. No es va donar a conèixer internacionalment fins als 90, i ho va fer a través de les arts plàstiques. Des d’aleshores ha desenvolupat projectes visuals, escènics i plàstics de forma paral·lela i simultània, de manera que les seves obres es retroalimenten. Abans de fer-se un nom fora de Sud-Àfrica, va elaborar una tècnica pròpia d’animació amb la qual va filmar 9 drawings for projection, una sèrie de curtmetratges que li va atorgar reconeixement mundial.

Una veu blanca contra l'apartheid

El pare de Kentridge va ser un advocat defensor dels drets civils de les víctimes de l’apartheid, un fet que va impulsar l’artista a interessar-se per la discriminació racial. Com a conseqüència, l’apartheid té un pes important en les seves creacions, on hi apareix mitjançant imatges metafòriques. A partir de dibuixos, collages, escultures i fotografies, Kentridge retrata la segregació racial, les humiliacions patides per la població negra i la tensió encara vigent en molts sectors de la societat del seu país. També són presents a les seves obres temes com la naturalesa de les emocions humanes, la memòria i la relació entre desig, ètica i responsabilitat.

“És un dels artistes més complets i innovadors del panorama internacional”, va valorar ahir el jurat del premi Princesa d’Astúries de les Arts. A més, el va definir com “un creador meticulós i profund” i va destacar que els seus treballs expressen emocions i metàfores relacionades amb la història i la realitat de Sud-àfrica amb un caràcter transcendent, ja que plantegen “qüestions essencials de la condició humana”. L’artista va agraïr el premi –dotat amb 50.000 euros– i va defensar el paper de l’art: “El treball fet pels artistes, en les seves diverses i sovint indirectes formes, forma part d’un projecte més ampli que reflecteix el que vol dir ser al món en aquest moment”.

Malgrat que les obres de Kentridge han viatjat arreu del món, a l’estat s’han pogut veure en comptades ocasions: el 1999 va protagonitzar una mostra al Macba i el 2012 al Centre d’Art Contemporani de Màlaga. A la tardor, el Museu Reina Sofia exposarà la seva obra a Madrid. En canvi, alguns dels projectes escènics de Kentridge sí que han passat per Catalunya. Fa dos anys, el festival Temporada Alta va acollir una revisió de l’espectacle que el va catapultar a la fama amb la companyia Handspring Puppet, 'Ubu i la comissió de la veritat'. Elaborada amb titelles, es tracta de la seva versió d’'Ubu rei' d’Alfred Jarry i posa llum en els crims comesos durant l’antic règim de discriminació racial. L’any passat el Palau de la Música va acollir 'Winterreise', un concert a càrrec del baríton Matthias Goerne i el pianista Markus Hinterhäuser, del qual Kentridge va idear una posada en escena a base de vídeos. Després del premi a Núria Espert, per a l’edició d’enguany del guardó –que s’entregarà a Oviedo a l’octubre– hi havia 43 candidats; noms com Bruce Springsteen, David Hockney i Martha Argerich.