L’art rebel i vibrant de Paula Rego crida contra els tòpics a La Virreina
La primera antològica de l’artista a Barcelona repassa la seva trajectòria de 60 anys amb 88 obres
BarcelonaLa cartellera barcelonina d’aquest estiu inclou dues exposicions de dos artistes que trenquen amb les normes de gènere i les representacions tradicionals dels homes i les dones. El Museu Nacional d’Art de Catalunya recupera el llegat queer d’Ismael Smith i La Virreina mostra “la rebel·lia” de la portuguesa Paula Rego (Lisboa, 1935), com diu Valentín Roma, el director del centre i el comissari de Paula Rego. Lèxic familiar. “És una figura imprescindible del panorama de la pintura de l’últim segle. Està adscrita a l’Escola de Londres, juntament amb artistes com Francis Bacon i Frank Auerbach, però sobrepassa aquesta categoria”, explica Roma.
Paula Rego. Lèxic familiar és la primera antològica de l’artista a Barcelona i inclou 88 obres entre dibuixos, gravats i pintures, datats entre els anys 50 i el 2015. Si hi ha una cosa imprescindible en la tasca de Paula Rego és la disputa, la polèmica contra els imaginaris de la història de l’art on la tradició heteropatriarcal és més evident i restrictiva”, explica Roma. “La seva obra es pot veure com una gran faula sobre la conducta humana i s’acosta a les grans narratives sobre la condició humana, des de William Shakespeare fins a Clarice Lispector”, subratlla el comissari.
Un imaginari crític de la dona
L’exposició arrenca amb força i ja a la primera sala hi apareixen les diferents estratègies amb què Rego explora, com diu Roma, “un altre tipus d’imaginari de la dona”. Al llarg del recorregut es pot veure una dona caracteritzada com un gos, que en lloc d’aparèixer com una figura confiada ensenya les dents i pateix actes violents, i una sèrie de gravats de dones que beuen, creada per encàrrec d’un celler. “Són un desbordament de la mare exemplar que espera a casa que els homes tornin de fer la guerra i manejar el poder”, explica Roma. I també es mostra com l’artista portuguesa explora les fronteres entre la humanitat i l’animalitat i es representa a ella mateixa com un mico pintor en una sèrie que recorda les pintures de Francisco de Goya, un dels seus referents històrics juntament amb José Gutiérrez Solana, William Hogarth i Honoré Daumier.
La mostra està organitzada per àmbits temàtics i la barreja de llenguatges que hi ha dins de cadascuna de les sales posa en relleu que Rego no estableix jerarquies entre el potencial del dibuix, la pintura i el gravat. “És una artista que explora les tècniques artístiques d’una manera molt complexa. L’obra gràfica ha adquirit un estatus molt important dins la seva obra”, diu Roma.
Al marge dels diferents llenguatges, l’artista investiga “emocions que no estan codificades”, treu a la llum abusos de poder i qüestiona la moral establerta. “A vegades el personatge més danyat és, alhora, el que infligeix més dolor, i la sèrie que va dedicar a la novel·la de Benito Pérez Galdós Misericordia mostra el límit fi que hi ha entre la cura i el sadomasoquisme -explica Roma-. Les seves obres no són maniquees com les dels pintors de l’Escola de Londres”.
Contra l’avortament clandestí
Paula Rego també ha donat noves lectures a contes clàssics com els de Blancaneu i la Caputxeta Vermella, però no perd de vista l’actualitat. Quan el referèndum per a l’ampliació de l’avortament a Portugal a finals dels anys 90 va fracassar, va fer una sèrie de retrats de dones per denunciar l’avortament clandestí i mostrar la seva compassió per les dones que s’hi veien abocades. “Els retrats reflecteixen el moment d’abans de l’avortament o el posterior. Aquestes dones tenen una mirada interrogativa i acusadora. Són obres contra la terapització de la dona. En les obres de Rego les dones prenen la paraula, s’organitzen políticament, passen a l’acció i no necessiten l’aprovació dels homes”, diu Roma, que afegeix que l’artista “denuncia les diferents formes d’agressió que pren la violència institucional contra les dones, una violència que a vegades també exerceixen dones”.
Al llarg del recorregut es pot veure com Paula Rego sovint s’ha inspirat en obres literàries, com la novel·la Jane Eyre. Un dels autors que més l’han marcat és el dramaturg britànic Martin McDonagh. Precisament un dels grans tríptics exposats és el que va dedicar a L’home dels coixins, una faula cruel sobre els límits de la creació. “En aquesta obra parla de la figura del seu pare, que va ser molt important en la seva vida”, conclou Roma.
